Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cooperació policíaca i judicial en matèria penal

Cooperació policíaca i judicial en matèria penal (PJC) és el tercer dels tres pilars establerts pel Tractat de Maastricht l'any 1992, tractat pel qual es va crear la Unió Europea (UE), i es basa en la cooperació policial i judicial en la lluita contra la criminalitat.

Responsabilitats

El Tractat de Maastricht va establir que, en la recerca dels objectius comunitaris de la Unió, i en particular amb la llibertat de circulació, els Estats membres havien de tenir les següents àrees d'interès comú:

  1. Asil
  2. Normes relatives a l'entrada de les fronteres exteriors
  3. Les polítiques d'immigració i les polítiques relatives als ciutadans de tercers països:
    • Les condicions d'entrada i circulació dels ciutadans estrangers en el territori de la Unió
    • Les condicions de residència dels ciutadans estrangers en el territori dels Estats membres, integrada per les famílies i l'accés a l'ocupació
    • Lluita contra la immigració irregular, així com la residència i el treball dels estrangers en el territori de la Unió
  4. La lluita contra les drogues il·lícites que no està coberta pels punts 7), 8) i 9)
  5. Lluita contra el frau internacional que no està coberta pels punts 7), 8) i 9)
  6. La cooperació judicial en matèria civil
  7. La cooperació judicial en matèria penal
  8. Cooperació duanera
  9. Cooperació de la Policia per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme, comerç de drogues i altres formes greus de delinqüència internacional, que comprèn, si és necessari, alguns aspectes de la cooperació duanera.

Organismes

D'aquests punts en sorgiren tres organismes que formen part de la Unió Europea:

G6

El G6 són el sis majors Estats membres de la Unió Europea (Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Polònia i, fins a l'any 2020, el Regne Unit) que, en virtut de la votació per majoria qualificada, manté el bloc més gran de vots en aquesta àrea. Com que les competències són en gran part intergovernamentals hi ha poca mediació supranacional per part de la Comissió Europea, que permet als sis estats tenir un alt grau de control en el Consell.[1]

Història

Anomenat inicialment pel Tractat de Maastricht "Justícia i Afers Interiors", el tercer pilar adaptà el nom actual mitjançant la signatura del Tractat d'Amsterdam l'any 1997. Així mateix, per aquest tractat la Unió Europea aconseguí la transferència de les matèries d'immigració, visats i asil polític, que juntament amb la cooperació judicial, cooperació duanera i la cooperació en la lliure circulació i seguretat personal ja adquirits abans del Tractat de Maastricht conformen el tercer pilar intergovernamental de la UE.

A partir de l'any 1992 "Justícia i Afers Interiors" té la missió de reforçar les mesures adoptades pels Estats membres al mateix temps que permet un enfocament més coherent d'aquestes accions, oferint noves eines per a la coordinació de les accions a desenvolupar.

Futur

La possible ratificació del Tractat de reforma institucional de la Unió Europea de 2007 comporta l'anul·lació del sistema de pilars en la Unió Europea, passant a tenir un sistema de responsabilitats combinades a partir d'un mateix nucli de poder.[2]

Referències

  1. (anglès) Police and Judicial Co-operation in Criminal Matters: Will the EU Constitutional Treaty Keep it Together Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine.
  2. (anglès)  PDF Brussels European Council 21/22 June 2007: Presidency Conclusions

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9