Poema mural Wij zullen leven (viurem) al carrer Haarlemmerstraat a Leiden
Va escriure una poesia de somni d'un món millor. Troba la seva motivació al seu desig d'un altre món al qual el seu amor pels homes es pot viure sense límits. Durant la seva breua vida, Hans Lodeizen va cercar una estètica que podia donar-li dret a existir. Li va reeixir més o menys malgrat una mort prematura. Pòstumament per la seva obra va ensenyar aquest camí a molts altres. El poeta Hans van de Waarsenburg va testimoniejar: «El joc amb somni i realitat de Lodeizen semblava coincidir amb el meu propi afany de somnis i d'il·lusions, que la vida de tots els dies feia impossibles o enteroblits. Poemes complets seus, una estrofa darrere l'altra eren emplastres a l'ànima de noi, adolorida, injuriada o tocada».[3]
«
o, mijn vriend, deze wereld is niet de echte ah, mon amic, aquest món no és el món veritable.[4]
↑van Bork, G.J.; Verkruijsse, P.J.; Bloem, R. «Hans Lodeizen». A: De Nederlandse en Vlaamse auteurs van middeleeuwen tot heden met inbegrip van de Friese auteurs. Weesp: De Haan, 1985.
