|
El Mundo
El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid. Té un suplement per a Catalunya i una edició per les Illes Balears, dirigida per Agustín Pery. Fou publicat per primera vegada el 1989 i fou fundat per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González. És un diari de dretes molt proper al Partit Popular i crític amb el catalanisme. A partir de l'atemptat de l'11-M a Madrid ha estat un dels grans divulgador de la teoria de la conspiració que partint de pròpies investigacions i sense suport judicial, intenta demostrar que l'atemptat fou una conspiració per fer fora el president José María Aznar. HistòriaVa aparèixer per primera vegada el 23 d'octubre de 1989 i va ser fundat per Alfonso de Sales, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga, Juan González i Melcior Miralles. Seguint les petjades de l'anterior periòdic dirigit per Pedro J. Ramírez, Diario 16, El Mundo ha dedicat des de sempre importants esforços a la investigació periodística. En aquest sentit, van desvelar els escàndols de corrupció del govern de Felipe González, com el cas Ibercorp i el terrorisme d'Estat del GAL. Aquestes revelacions van tindre una repercussió significativa en l'opinió pública i van influir en el desgast de l'expresident i en la victòria de José María Aznar en 1996. El diari va recolzar en línies generals al govern d'Aznar. No obstant va qüestionar algunes de les seves accions, especialment les que podien afavorir Prisa —des de l'etapa de González ambdós es van convertir en rivals. El Mundo també va criticar seriosament la Guerra d'Iraq. El diari va donar un vot de confiança a José Luis Rodríguez Zapatero[1] i va aprovar accions com retirar les tropes d'Iraq o, amb indecisions sobre la seva denominació jurídica, l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. Però va mantenir una línia crítica amb el govern socialista, que actualment és predominant. Entre les seves crítiques estan els pactes amb els nacionalistes perifèrics, que segons El Mundo van portar a reformar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya o la temptativa de negociar la pau amb ETA. Quant a la seva labor investigadora, El Mundo és un dels màxims promotors de les teories que qüestionen la instrucció judicial dels atemptats de l'11 de març de 2004, mostrades com a intents d'aclariment d'aspectes que, a parer seu, estarien sense resoldre. El 2010, segons els comptes que Unidad Editorial va dipositar davant el Registre Mercantil de Madrid, el diari patia una fallida tècnica a causa del descens de publicitat i de vendes. El diari va haver de rebre un préstec de la seva empresa matriu RCS MediaGroup per valor de 8,8 milions d'euros.[2] El 28 de maig de 2012 l'editora d'El Mundo va signar un ERO, amb la justificació de la situació econòmica de l'empresa davant el fort descens dels ingressos publicitaris, i després que la redacció ho aprovés per majoria simple. Es va respectar un preacord anterior, fet que va incloure 142 sortides (113 de la redacció central de Madrid i delegacions i 29 del departament corporatiu, documentació i de les revistes Magazine, Metrópoli i Yo Dona).[3] Aquest mateix mes, els treballadors d'El Mundo a Madrid van dur a terme una vaga per protestar contra els directius del diari que havien dut a terme els acomiadaments.[4] L'any 2016 l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va atorgar el Premi Males Pràctiques de Comunicació no Sexista, per a pràctiques periodístiques discriminatòries i estereotipades vers les dones en la política.[5] En 2020 va perdre la segona posició com a diari de distribució estatal més venut a Espanya en favor d'ABC.[6] Línia editorialEl diari El Mundo defineix la seva línia editorial com a liberal. En certes qüestions de política exterior va ser crític amb l'últim govern d'Aznar pel seu suport a la guerra de l'Iraq.[7] Durant l'última legislatura de Felipe González va veure confirmades judicialment les seves investigacions periodístiques i les d'altres mitjans que havien destapat la guerra bruta protagonitzada pels GAL, així com diferents episodis de corrupció que involucraven al PSOE (Filesa) i a alts càrrecs polítics del govern socialista, que finalment serien condemnats en alguns casos, mentre en uns altres el condemnat va ser el mateix diari.[8] Aquesta tendència crítica es va accentuar durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, en la qual el diari va ser un dels màxims exponents de les anomenades teories de la conspiració de l'11M, basant-se en les seves pròpies especulacions periodístiques no recolzades per la instrucció judicial i en la interpretació de diversos indicis del sumari en relació amb l'atemptat. Entre els seus columnistes hi ha una certa heterogeneïtat. Les opinions d'alguns dels seus articulistes sobre l'Església Catòlica, la monarquia o els valors conservadors (visible, per exemple, en les columnes d'Antonio Gala, Federico Jiménez Losantos, Raúl del Pozo, Fernando Sánchez Dragó, Luis María Anson, Arcadi Espada o Salvador Sostres) s'allunyen de la línia de diaris netament conservadors com ABC i La Razón. Directors
Edicions regionals i localsUnidad Editorial ha mantingut una política d'existència d'edicions regionals i locals. Es pot distingir entre les edicions regionals creades en l'última dècada del segle xx, amb capital propi, de les edicions locals creades en la primera dècada del segle xxi, en la que signa aliances amb altres mitjans d'informació locals ja existents i de capital procedent del teixit empresarial local i regional. A finals d'aquesta dècada es comença el tancament de moltes de les més de vint de capçaleres regionals i locals vigents amb què ha arribat a comptar, dins de la política empresarial de reestructuració del grup de comunicació.
Columnistes†: mort. Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Mundo
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
