Les llengües ticuna–yuri són una família lingüística petita, potser fins i tot un continu dialectal, que consta d'almenys dues, i potser tres, llengües conegudes d'Amèrica del Sud: la principal llengua de l'Amazònia occidental ticuna, el mal testificat i extingit yurí, i el llenguatge poc conegut carabayo en gran part sense contacte. Kaufman (2007: 68) també afegeix el munichi a la família.[1]
Kaufman (1990, 1994) argumenta que la connexió entre totes dues és convincent fins i tot amb la poca informació disponible. Carvalho (2009) va presentar proves "convincents" per a la família (Campbell 2012).[2]
Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies Andoke-Urekena, arawak, arutani, máku, i tukano a causa del contacte.[3]
Referències
- ↑ Kaufman, Terrence. 2007. South America. In: R. E. Asher and Christopher Moseley (eds.), Atlas of the World’s Languages (2nd edition), 59–94. London: Routledge.
- ↑ Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166. ISBN 9783110255133.
- ↑ (tesi).
Bibliografia
- Anderson, D. (1962). Conversational Ticuna. Yarinacocha: Summer Institute of Linguistics.
- Anderson, L. (1961). Vocabulario breve del idioma ticuna. Tradición, 8:53-68.
- de Alviano, F. (1944). Gramática, dictionário, verbos e frases e vocabulário prático da léngua dos índios ticunas. Rio de Janeiro: Imprensa Nacional.
- Goulard, J.; Rodriguez Montes, M. E. (2013). Los yurí/juri-tikuna en el complejo socio-lingüístico del Noroeste Amazónico. LIAMES, 13:7-65.
- Montes Rodríguez, M. E. (2003). Morfosintaxis de la lengua Tikuna (Amazonía colombiana). (CESO-CCELA, Descripciones, 15). Bogotá: Universidad de los Andes.
- Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990, p. 13−74.
- Kaufman, Terrence. «The native languages of South America». A: Atlas of the world's languages. London: Routledge, 1994, p. 46−76.