Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gê-tupí-carib

Infotaula de llenguaGê-tupí-carib
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deCarib i Amèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata

La hipòtesis gê-tupí-carib s una proposta recent de família de llengües que estaria formada per les llengües macro-gê, les llengües tupí i les llengües carib d'Amèrica. Aryon Rodrigues (2000) va basar aquesta proposta en patrons morfològics compartits.[1][2] En una proposta anterior, Rodrigues (1985) també havia proposat una família lingüística Tupí-Carib.[3]

Història

El lingüista Joseph Greenberg va proposar que existia una relació filogenètica entre el macro-gê, el macro-pano-takana, i el carib. No obstant això, aquesta proposta encara que va ser acollida inicialment amb interès, no va ser acceptada majoritàriament una vegada es va revisar l'evidència aportada en favor d'aquesta hipòtesi i la pròpia hipòtesi ameríndia.

A.Rodrigues (2000) va examinar l'evidència disponible i va proposar incloure al macro-tupí però excloure al pano-takana. Eduardo Ribeiro de la universitat de Chicago, que havia treballat sobre les llengües macro-gê i macro-tupí, va trobar més evidència en forma d'irregularitats morfològiques compartides entre aquests dos grups, que també semblaven ser presents a Carib, però no en pano-takano. La presència d'irregularitats comunes és un fort indici en favor de la relació filogenètica de les llengües, ja que difícilment pot ser atribuïda a un altre factor que a l'herència comuna de la protollengua, i es considera altament improbable que sigui el resultat de préstecs o atzar.

Viegas Barros (2005) que mostra que podria existir una relació entre el mataco-guaicurú i les llengües macro-gê, per la qual cosa de confirmar-se tindríem una família encara més extensa.

Evidències

El següent quadre mostra algunes marques de persona en els grups que putativamente han estat relacionats amb la hipòtesi ye-tupí-caribe

GLOSSA macro-
tupí		 macro-
gê		 proto-
Carib		 pano takana mataco-
guaicurú
1a persona
singular		 wi-, o-, ɨ-
*a-, *sʲe- [TG]		 *ʔi-, yo- *ɨwɨ (ind.)
*ʧi- (A)		 ʔɨʔ-, e- i-, e- *y-
2a persona
singular		 *e- (A)
*né- [TG](O)		 *ʔa-, gʷa- *m(ɨ)- (A)
*a(y)- (O)		 mi- mi-, me- *a-
3a persona
singular		 *o- [TG](A)
*i-, *ts- [TG](O)		 *i-, ɛ- *kiʧɨ- (A)
*k(i)- (O)		 haa-, xa- *i-
1a persona
plural		 *ku- *qo-
2a persona
plural		 *pe(ye)- *ka- *qa-
3a persona
plural

En el quadre anterior les formes marcades amb (A) es refereixen a les marques d'ergatiu, d'agent o de subjecte actiu, mentre que les formes marcades amb (O) es refereixen a les marques de absolutivo, pacient, experimentador o subjecte passiu. La indicació [TG] es refereix a una construcció basada en el proto-tupí-guaraní.

Referències

  1. ↑ Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge–Pano–Carib’ X ‘Jê–Tupí–Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104.
  2. ↑ Rodrigues, Aryon D. «A case of affinity among Tupí, Karíb, and Macro-Jê». Revista Brasileira de Linguística Antropológica, vol. 1, 2009, pàg. 137–162. DOI: 10.26512/rbla.v1i1.12289.
  3. ↑ Rodrigues, Aryon. 1985. Evidence for Tupi-Carib relationships. In South American Indian Languages: Retrospect and Prospect, ed. HE Manelis Klein, LR Stark, pp. 371–404. Austin: University of Texas Press.

Bibliografia

  • Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge-Pano-Carib’ X ‘Jê-Tupí-Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104.
  • Viegas Barros, P. 2005, "Algunas semejanzas gramaticales macro-guaicurú-macro-je"
Kembali kehalaman sebelumnya