Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kuzari

Infotaula de llibreSefer HaKuzari
ספר הכוזרי

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorYehudà ha-Leví Modifica el valor a Wikidata
Llenguajudeoàrab Modifica el valor a Wikidata
Creació1140 (Gregorià)
Temajudaisme Modifica el valor a Wikidata
Gènerediàleg Modifica el valor a Wikidata

El Kuzari és una de les obres més conegudes del filòsof, poeta i rabí sefardita medieval Yehudà ha-Leví, que va acabar la seva obra l'any hebreu 4900 (1139/1140). El seu títol complet original és Llibre de justificació i prova en suport de la religió insignificant (àrab: كتاب الحجة والدليل في نصرة الدين الذليل, Kitāb al-ḥujja wa-d-dalīl fī nuṣrat ad-dīn aḏ-ḏalīl), tot i que normalment és conegut com Llibre del khàzar (hebreu: ספר הכוזרי, Sefer HaKuzari‎). L'obra està dividida en cinc capítols, i té la forma d'un diàleg entre el rei dels khàzars i un jueu que és convidat a parlar de la seva religió. Inicialment va ser escrit en àrab.[1] L'obra ha estat traduïda a l'hebreu i a altres idiomes pels hakhamim, entre ells cal esmentar a Judà ibn Tibon. Encara que l'obra no és considerada com un document històric sobre la conversió dels khàzars al judaisme, alguns acadèmics com l'orientalista Douglas Morton Dunlop, han afirmat que Yehudà ha-Leví tenia informació sobre els khàzars i que es va basar en ells per escriure la seva obra.[2] L'historiador Abraham ibn Daud va escriure que va trobar alguns alumnes khàzars a les acadèmies talmúdiques de Toledo, al segle xii.[3]

Referències

  1. «www.diariojudio.com/» (en castellà).
  2. Dunlop, D.M.. The History of the Jewish Khazars (en anglès). Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1954, p. 119–120. 
  3. Brook, Kevin Alan. The Jews of Khazaria (en anglès). Tercera edició. Lanham, MD: Rowman and Littlefield Publishers, 2018, p. 160. ISBN 978-1538103425. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9