Yehudà ha-Nassí

Yehudà ha-Nassí

Biografia
Naixement	135 Judea (Israel)
Mort	219 (83/84 anys) Seforis (Israel)
Sepultura	Israel
Religió	Judaisme
Activitat
Ocupació	Nasí, rabí
Professors	Ximon bar Yohaï i Simeon ben Gamliel II
Alumnes	Abba Arika i Shimó Bar Kappara
Obra
Obres destacables Mixnà
Família
Fills	Simeon ben Judah ha-Nasi, Gamaliel III
Pare	Simeon ben Gamliel II

Yehudà ha-Nassí (en català: Judà el Príncep) (en hebreu: רבי יהודה הנשיא) més conegut sota els sobrenoms de Rabí^[1] (en hebreu: רבי) i Rabenu HaKadosh^[2] (en hebreu: רבנו הקדוש) ("el nostre sant mestre"), és un Tanaïm (un savi de la Mixnà) de la cinquena generació (135 - fins a 220 EC). Fou un príncep (Nassí) (president del Sanedrí) del llinatge de Hillel l'Ancià, és a l'origen de la compilació de la Mixnà, clausurant així l'era dels Tanaïm cap els voltants del 200 EC.

Yehuda ha-Nassí neix, segons un Midraix sovint repetit, el dia mateix que el Rabí Akiva va morir màrtir.^[3] El Talmud hi veu el resultat de la Divina Providència, Déu mateix va donar al poble jueu un nou dirigent d'envergadura, en el moment que un altre dirigent d'una altra generació desapareix.^[4] Segons diu una tradició talmúdica, el rabí Judà va morir a Seforis, i fou enterrat a Bet Xearim. Una altra tradició de l'edat mitjana situa la seva cova a Seforis.^[5]

• 
  Cova de Judà ha-Nassí a Bet Xearim.
• 
  Cova de Judà ha-Nassí a Seforis. L'indret també és anomenat: la cova de les filles de Jacob.

• Mixnà
• Tanaïm
• Amoraïm

• Adin Steinsaltz, Rabbi Yéhouda HaNassi, in Personatges del Talmud, pàg. 103-113, edicions Pocket, (ISBN 2-266-11129-9)
• Victor Malka, Els Prudents del judaïsme: Vida i ensenyament, pàg. 161-171, coll. "Punts", ed. du Seuil, 2003, París, (ISBN 9782757802984)
• Diccionari encyclopédique del judaïsme, sota la direcció de Geoffrey Wigoder, edicions del Cerf, (ISBN 2-204045411)
• ((hebreu)) Iggeres Rav Sherira Gaon, traduïda i anotada pel Rav N.D. Rabinowich, H. Vagshal Publishing Ltd., Jerusalem 1991

Aquest article conté fragments pertanyents a la Jewish Encyclopedia de 1901-1906 (article « JUDAH I » per Solomon Schechter & Wilhelm Bacher), una obra que es troba ja en el domini públic.