Informació
El concepte d'informació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà. En cada un d'aquests àmbits la paraula té unes connotacions diferents, fet que fa que sovint s'usi la paraula informació sense conèixer exactament a quin dels significats adquirits ens estem referint.[1] D'una manera poc rigorosa podem definir informació com el fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que produeixin coneixement i esvaeixin el desordre,[2] o dit altrament, i en paraules de Claude Shannon, informació és el que redueix la incertesa.[3] En canvi en termes humans i en un sentit més ampli es defineix informació com tot allò que un ser humà és capaç de percebre, incloent-hi les comunicacions escrites i orals, les imatges, l'art o la música. DefinicionsCom a concepte matemàticMatemàticament la informació és un dels paràmetres d'un missatge i es relaciona directament amb la quantitat d'incertesa que el missatge estudiat és capaç de resoldre. Les primeres intencions de calcular la quantitat d'informació d'un missatge apareixen a principis del segle xx tot i que les primeres passes importants es donen quan Claude E. Shannon, un dels pares de la teoria de la informació, publica A Mathematical Theory of Communication.[3] Les afirmacions de Shannon han tingut una gran repercussió, ja que la seva forma de quantificar la informació és la que s'usa habitualment en les telecomunicacions i l'arquitectura de computadors. Per a visualitzar d'una forma més clara la relació entre informació i incertesa que planteja Shannon podem usar la següent abstracció: Per al cas d'un missatge d'una predicció meteorològica, un exemple de missatge sense informació és: "Avui a la nit el cel estarà fosc fins que s'aixequi el sol". Per a Shannon això es deu al fet que aquest missatge no conté cap mena de desordre a la realitat habitual i per tant és d'entropia (o desordre) zero. En canvi si la previsió fos que "avui a la nit nevarà a la costa catalana", aquest missatge sí que conté informació, el motiu és que s'està produint un fenomen poc habitual (un desordre) i per tant el coneixement d'aquesta predicció sí que ens aporta una certa informació. En desenvolupar aquest concepte també apareixen les següents idees fonamentals de la Teoria de la Informació:
Matemàticament es defineix la informació que conté un missatge com: Definida d'aquesta forma la informació es mesura en hartleys, si en comptes de logaritmes decimals es fan servir logaritmes en base dos llavors es mesura en bits i també es poden fer servir logaritmes naturals i llavors la informació és en nats. Així, en l'abstracció plantejada, la probabilitat que nevi a la costa Catalana és baixa i per tant si substituíssim pel valor de la probabilitat que nevi a la costa catalana en 1 dels 365 dies de l'any veuríem que el missatge conté una certa quantitat d'informació. Per tant l'entropia de Shannon és una mesura del desordre que té un missatge i és la clau per a quantificar la informació d'un missatge. En l'exemple, si l'home del temps s'esplaiés molt més del necessari per a dir-nos que nevarà la quantitat de desordre del missatge es reduirà, ja que ens està donant dades redundants i que no aporten informació. Per tant Shannon defineix l'entropia d'un missatge com: Aquesta definició d'entropia a més va establir una de les cotes fonamentals de les telecomunicacions, ja que el nombre mínim de bits que cal per a transmetre un cert missatge entre emissor i receptor sense perdre informació és el valor de l'entropia de Shannon del missatge. En l'abstracció presentada aquesta cota seria dir en el mínim de paraules que avui a la nit nevarà al litoral. Com a concepte físicEn física quàntica es defineix la informació a partir del fenomen d'entrellaçament quàntic. Aquest entrellaçament és realitzat per conjunts de partícules que interaccionen sense referències a la seva separació. Definida d'aquesta manera la informació mai pot viatjar més ràpid que la llum malgrat que la transmetem de manera indirecta (tot i que hi ha experiments que semblen apuntar en direcció contrària).[4] Un enunciat bàsic que es deriva d'aquest fet és que no és possible destruir informació d'un sistema sense incrementar el desordre (o entropia) d'aquest. A més, quan s'estudia un sistema sota aquests paràmetres cal reformular els postulats de Shannon plantejats a la Teoria de la Informació i usar els presentats en la Teoria de la Informació Quàntica. La informació vista com a quàntum és un concepte bàsic en les investigacions teòriques sobre computadors quàntics. Com a percepció sensorialEn ciències naturals una forma de classificar les entrades d'un sistema és separar-les entre les que són bàsiques per al funcionament d'un organisme o dispositiu (per exemple els aliments per als sers vius o l'energia per als dispositius) que en aquest àmbit s'anomenen entrades causals i unes altres entrades, no causals, i que anomenem informació, ja que ajuden a augmentar el coneixement de l'entorn i a poder fer prediccions a partir de l'associació de diferents informacions. Així les dades percebudes mitjançant els sentits interaccionen generant més informació (el que alguns autors anomenem com a coneixement) que és el que permet finalment a l'organisme o dispositiu prendre decisions. Cal notar que el que són entrades causals per a un sistema poden no ser-ho per a un altre, així per exemple la llum és una entrada causal per a les plantes, ja que és necessària per a la fotosíntesi i en canvi per als animals és una font d'informació, ja que els permet veure el seu entorn. Com a recurs científicEl treball dels científics es basa, entre molts altres aspectes, en consultar i processar informació prèvia existent. Una informació científica important són les tesis doctorals i els treballs científics publicats per publicacions de prestigi. Com a recurs tecnològicEl progrés de les diverses tecnologies exigeix l'accés a la informació científica i tecnològica i, sovint, a informacions socials del tipus estadístic o comercial.
Com a recurs periodísticEn les ciències de la comunicació es considera que existeix una relació indissoluble entre les dades, la informació, el coneixement, el pensament i el llenguatge pel qual una millor comprensió dels conceptes sobre la informació implicarà un augment del coneixement elevant les possibilitats del pensament humà. Ja dins de l'àmbit del periodisme s'entén per informació a la forma més característica de la comunicació en massa o de difusió, per exemple els diaris busquen la informació del públic a través de les notícies d'interès. S'acostuma a distingir entre la informació (objectiva) i l'opinió (subjectiva), presents als mateixos mitjans a través de diferents gèneres periodístics. En l'actualitat l'excés d'informació està portant la societat a l'anomenada infoxicació. Com a document jurídicEn l'àmbit jurídic, una informació és una prova consistent a presentar els documents o testimonis davant del tribunal realitzant una constatació jurídica i legal d'un fet o d'un delicte. La informació en la societatEn les societats humanes i en part en algunes societats animals, la informació té un impacte en les relacions entre els diferents individus. En una societat la conducta de cada individu davant d'altres individus es pot veure alterada en funció de quina informació disponible posseeix el primer individu. Per aquesta raó l'estudi social de la informació es refereix als aspectes relacionats amb la variació de la conducta en possessió de diferents informacions. Principals característiques de la informacióEn general la informació té una estructura interna i pot ser qualificada segons diverses característiques:
Història de la informacióLa història de la informació està associada a la seva producció, tractament i transmissió. Una cronologia d'aquesta història detallada podria ser:
Usos de la informacióEs considera que la generació i/o l'obtenció d'informació persegueix aquests objectius:
En relació amb el fet de proporcionar una sèrie de regles d'avaluació i decisió, la informació com a via per arribar al coneixement, ha de ser elaborada per a fer utilitzable o disponible (aquest procés empíric es diu documentació i té mètodes i eines propis), però també és impossible que la informació per si sola doti a l'individu de més coneixement, és ell qui valora el significatiu de la informació, l'organització i la converteix en coneixement. La dada, per així anomenar-la, és en si un "prefix" de la informació, és a dir, és un element previ necessari per poder obtenir la informació. Informació periodísticaUna notícia és el relat o redacció d'un text informatiu que es vol donar a conèixer amb les seves pròpies regles de construcció (enunciació) que es refereix a un fet nou o atípic, o la relació entre fets nous i/o atípics-, ocorregut dins d'una comunitat o determinat àmbit específic, que fa que mereixi la seva divulgació. La notícia és un fet periodístic, equivalent al que implica per a la història un esdeveniment. Dins de l'àmbit d'alguns mitjans de comunicació, és un gènere periodístic en què la notícia és una "retallada de la realitat" sobre un fet d'actualitat que mereix ser informat per algun tipus de criteri de rellevància social. El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les cinc W, de l'escola de periodisme nord-americana:
La informació és un fenomen que proporciona significat o sentit a les coses. En sentit general, la informació és un conjunt organitzat de dades processades, que constitueixen un missatge sobre un determinat ens o fenomen. Les dades es perceben, s'integren i generen la informació necessària per a produir el coneixement que és el que finalment permet prendre decisions per a realitzar les accions quotidianes que asseguren l'existència. La saviesa consisteix a determinar correctament quan, com, on i amb quin objectiu emprar el coneixement adquirit. La informació també indica mitjançant codis i conjunts de dades, els models del pensament humà. La informació per tant, processa i genera el coneixement humà. D'aquesta manera, si per exemple organitzem dades sobre un país, tals com: nombre d'habitants, densitat de població, nom del president, etc. i escrivim per exemple, el capítol d'un llibre, podem dir que aquest capítol constitueix informació sobre aquest país. La informació i l'EstatEl control i la manipulació és un dels mitjans més poderosos dels governs per promoure l'acatament de les seves polítiques. Així, els estats totalitaris i autoritaris busquen el monopoli de la informació per promoure l'acatament de les polítiques. La informació té per objectiu donar a conèixer els fets de manera efectiva i imparcial, mentre que la propaganda busca guanyar adeptes per aconseguir un objectiu, sense importar la veracitat dels fets. Així la propaganda competeix amb el dret com a instrument de poder.[13] Fonts d'informacióEs denominen fonts d'informació, en informàtica i telecomunicació, a qualsevol origen d'informació susceptible de ser representat mitjançant senyals analògics o digitals. De forma general, qualsevol variació d'una magnitud física pot ser representat mitjançant senyals, com podria fer-se a través de la digitalització. L'objectiu és poder processar, emmagatzemar o transmetre la informació que suposa les alteracions del medi. Són fonts d'informació:
Model de comunicació de la informacióDurant molt de temps per comprendre la comunicació de la informació es feia servir el model d'emissor/receptor: Un emissor vol comunicar una informació al receptor. Per a això codifica la informació, emprant un codi conegut per tots dos (per exemple formant una sèrie de zeros i uns seguint un principi que relaciona les informacions possibles amb les cadenes de zeros i uns possibles) aquest codi s'emmagatzema en un suport formant un missatge (per exemple un text escrit en un paper) que s'envia per un canal (per exemple per correu), el receptor avalua aquest suport d'informació, ja que també ell coneix el codi, i rep així la informació. Però no sempre existeix un emissor humà que vol comunicar alguna cosa. Un exemple típic és la mesura: El sistema físic li és, parlat gràficament, completament igual, el que pensen d'ell les persones. L'objectiu de la mesura és una transferència d'informació del sistema mesurat al qual realitza la mesura (es mesura per assabentar-se d'alguna cosa sobre el sistema mesurat). Un exemple és la mesura de la velocitat per radar: El cotxe no té cap intenció de revelar la seva velocitat (i el conductor normalment tampoc). Tot i així la policia adquireix informació sobre la velocitat pel mesurament. Per l'obtenció de la informació es fa servir una llei física emprada per l'enginyer en construir l'aparell (l'efecte Doppler). La policia empra l'aparell i aconsegueix així que es capti la informació. L'obtenció directa d'informació es delega a un aparell. Exemples de quantitats d'informacióHi ha experiments científics i empreses que generen enormes quantitats d'informació.
Web profundEl web profund és la informació que més creix a la xarxa, i més de la meitat del seu contingut està en bases de dades. La seva qualitat és considerada 1.000 o 2.000 vegades més gran que la de la web superficial, i el 95% de la informació de el web profund és informació pública i lliure de subscripcions i tarifes. Estimacions basades en un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley especulen que actualment en el web profund hi deu haver uns 91.000 terabytes.[17] Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
|