|
Regne d'Israel
Segons la Bíblia i les religions abrahàmiques, el Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) va ser el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un rei. Aquest regne hauria existit entre 1050-720 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre el 1117-740 a.n.e. segons la cronologia bíblica. Hi ha arqueòlegs que defensen que aquest regne unificat no va existir mai, car no hi ha referències fora de la Bíblia, però sí el posterior regne homònim del nord separat del de Judà.[1] Època dels jutgesDes que els hebreus van conquerir bona part de Canaan, Israel va quedar repartida en tribus, d'entre les quals de tant en tant s'erigia un jutge que s'encarregava de liderar una revolta quan se sentien oprimits per pobles estrangers. Aquesta situació es va prolongar fins que els israelites van voler ser com la resta de pobles veïns i, per tant, van demanar un rei al jutge més important del moment, Samuel.[2] Regne d'Israel unitSaülSamuel va ungir Saül, de la tribu de Benjamí, com a rei.[3] Aquest israelita era d'una família rica i el poble el va acceptar. Saül va instal·lar la capital a Guibà (Gibeah). Tot i que al principi tot anava be, les topades amb Samuel[4] van trencar llur relació i Saül es va convertir en un rei arrogant i egoista.[5] Per altra banda, el jove David de la tribu de Judà es va començar a guanyar la gent amb les seves victòries militars i manera de ser.[6] Saül el va veure com un competidor i el va intentar matar fins que els esposos David i Mical, que era la filla de Saül, van poder fugir. A l'exili van rebre el suport de quatre-cents homes.[7] DavidUn cop va morir Saül a la catalla de Guilboa contra els filisteus, David va ser anomenat rei de Judà a Hebron, des d'on va regnar durant set anys, però un fill de Saül, Ixbóixet, es va proclamar rei de les altres tribus. Dos anys després, Ixbóixet va ser assassinat i David va ser coronat rei de tot Israel a l'edat de trenta anys. Va regnar durant quaranta anys en total. Va establir la capital a Jerusalem, que encara era un assentament petit on hi havia una comunitat de jebuseus.[8] David va guanyar tots els seus enemics i va estendre el regne fins al riu Eufrates al nord, i fins al torrent d'Egipte al sud.[9] Durant anys va ser un rei molt poderós i respectat, però quan va ser acusat pel profeta Natan de cometre adulteri amb Bat-seba i d'haver assassinat el seu marit, els problemes hi van aparèixer.[10] El seu fill Absalom va fer un cop d'estat i David va haver de fugir.[11] La guerra civil va esclatar fins que Absalom va morir en combat i David va ser restituït al tron de Jerusalem.[12] Al final del seu regnat, David es va assegurar de tenir un terreny disponible perquè el seu fill Salomó pogués construir un temple.[13] Quan ja era molt vell, també es va enfrontar a un complot del seu fill Adonies, que volia ser el successor en comptes del fill escollit, Salomó. Finalment, però, el complot va fracassar.[14] Salomó David va morir de vell i el seu fill Salomó va governar Israel durant l'època més esplendorosa del regne.[15] La construcció del temple va ser la seva primera tasca a realitzar, amb l'ajuda del rei Hiram de Tir. La construcció va durar 7 anys i mig.[16] El cost va ser, si fa no fa, de 50 mil milions d'euros per causa de l'alta qualitat de materials dels materials de construcció i l'or en el mobiliari les finicions. Segurament va ser el temple més majestuós d'aquella època i es considera l'edificació més cara de la història.[17] Salomó va fomentar molt el comerç, va construir edificacions de tot tipus i va mantenir la pau amb els pobles del voltant, que el respectaven.[18] Però un cop va morir de vell, el regne es va dividir en dues parts. Divisió del regne A la mort de Salomó, la relació entre les tribus es va tibar molt fins al punt que les deu tribus del nord van fer rei a Jeroboam, un oficial proper a la cort, i les dos tribus del sud van fer rei a Roboam, fill de Salomó. Des de llavors hi hauria dos regnes: el Regne d'Israel i el Regne de Judà.[19] Aquest Regne d'Israel va tenir la capital a Siquem en un principi, després a Tirsà (Tirzah), a prop de Siquem i, finalment, la més important: Samaria. Aquest nou regne va estar governat per diferents dinasties i diversos usurpadors. En ocasions s'enfrontaven amb els veïns de Judà, que mantenien la dinastia de David, o a amb altres pobles del voltant. Un d'aquests, els assiris, va arrasar la capital, Samaria, al segle viii aC i van deportar bona part de la població. Així va arribar la fi del Regne d'Israel.[20] HistoricitatExisteixen proves arqueològiques d'una explosió demogràfica a la zona, d'un sistema polític plenament organitzat i d'edificacions importants, així com la presencia del regne en algunes inscripcions moabites. En el darrers anys, les excavacions realitzades a Tel 'Eton per Avraham Faust i les datacions publicades per aquest professor de la Universitat Bar Ilán i per Yair Sapir, han aportat noves evidències que donen suport l'existència del Regne d'Israel.[21][22][23][24][25] Cronologia bíblicaLa cronologia bíblica difereix en les dates proposades per alguns historiadors. Aquestes són les seves: (a.n.e.):[26][27] Regne d'Israel unit
Nou Regne d'Israel
(Zacaries va començar a regnar en cert sentit, però sembla que el seu regnat no es va confirmar del tot fins al 792 aproximadament)
Cronologia tradicionalAquestes dates van ser proposades en el seu moment pels arqueòlegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i més modernament per Gershon Galil. Regne d'Israel unit:
Després de la divisió del regne:
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne d'Israel |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
