Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Caixer (judaisme)

Caixer[1] (en hebreu כָּשֵׁר), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut (כַּשְׁרוּת). Els jueus que segueixen les normes caixer no han de consumir productes que no siguin acceptats per aquesta normativa.

Menjar caixer

Moltes de les normes caixer són derivades dels llibres del Levític i del Deuteronomi de la Torà, amb detalls de la llei oral (la Mixnà i el Talmud) i codificada posteriorment pels escrits dels rabins. Com que la Torà no ho explicita, s'han proposat diversos motius per aquestes normes, des de les filosòfiques i rituals a les pràctiques i higièniques.

Principis

Paquet de crema caixer amb el símbol de certificació (U encerclada)
McDonald's caixer a Buenos Aires (Argentina)

Les normes principals són:

  • Només es permet menjar carn de determinades espècies:
  • Mamífers remugants i amb la peülla partida poden ser caixer, s'exclouen alguns que no tenen les dues característiques com el camell, el damà, el conill i la llebre, aquests per no tenir unglots dividits, i el porc, ja que no és un remugant (Levític|11:3-8).[2]
  • Els ocells han de complir determinats criteris; els ocells depredadors no són caixer. Ha d'existir una tradició de consum.[3] El gall d'indi (originari d'Amèrica) s'accepta perquè s'assimila amb la tradicional "Gallina de l'Índia". En general es consideren caixer els ocells que neixen amb plomes i caminen tot seguit.
  • Els peixos caixer han de tenir aletes, escates i ganyes (Levític11:9-12). El marisc per tant no és caixer i no es pot menjar.[4]
  • Els insectes no són caixer excepte algunes espècies de saltamartins, però això no està reconegut en moltes comunitats.[5]
  • Un animal no domesticat per a ser caixer ha de complir un ritual per capturar-lo i sacrificar-lo.
  • Els làctis no poden servir-se, al mateix plat, amb carn ni ser cuinats i servits amb les mateixes eines o coberts.[6]
  • Els mamífers i l'aviram han de ser sacrificats de manera específica.[7]
  • La sang ha de ser extreta tanta com sigui possible (Levític 17:10) amb un procés especial.[8]
  • Els utensilis que s'han fet servir per menjars no-caixer passen a ser també no-caixer.
  • El menjar preparat ha de respectar les normes del dissabte.[9]
  • La Pasqua jueva té normes dietètiques especials (per exemple no es pot menjar pa fet amb llevat) (Èxode 12:15).[10] Els jueus que compleixen el caixer acostumen a tenir coberts i eines diferents per a la Pasqua.
  • Alguns menjars s'han de preparar en part o totalment per part de jueus:
  • Vi caixer[11]
  • Alguns aliments cuits[12]
  • Formatge i de vegades també la mantega[13]
  • Alguns productes làctics[13][14]
  • Segons alguns jueus i sota certes circumstàncies el pa[15]
  • La Bíblia regula l'ús de producció agrícola feta a Israel.
  • Durant els tres primers anys de creixement d'un arbre, no és permès menjar els seus fruits.[16]

Les següents normes no són observades universalment:

  • La regla de no menjar cereals de nova collita abans del dia 16 del mes de nissan
  • Alguns grups durant la Pasqua tampoc consumeixen all ni gebrochts (una galeta de blat).

Taref

Els aliments no acceptats per la norma Caixer s'anomenen Taref (טָרֵף). En sentit tècnic taref es refereix a un animal que ha estat mort per un altre animal, ha estat mort amb un ganivet esmussat (amb la qual cosa hauria mort amb dolor) o que tingui un defecte que l'impossibilita per anar a l'escorxador.

Notes

  1. «Caixer (judaisme)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Xulhan Arukh, Yoré Deà 79
  3. Xulhan Arukh, Yoré Deà 82:1-5
  4. Xulhan Arukh, Yoré Deà 83 i 84
  5. Xulhan Arukh, Yoré Deà 85
  6. Xulhan Arukh, Yoré Deà 87 et seq
  7. Xulhan Arukh, Yoré Deà 1-65
  8. Xulhan Arukh, Yoré Deà 66-78
  9. Xulhan Arukh, Órah Hayyim, 318:1
  10. Xulhan Arukh, Órah Hayyim, 431-452
  11. Xulhan Arukh, Yoré Deà 114
  12. Xulhan Arukh, Yoré Deà 113
  13. 13,0 13,1 Xulhan Arukh, Yoré Deà 115
  14. Molts confien en les sentències indulgents de rabí Moshe Feinstein a Teixuvot Igrot Moixé. Yoré Deà 01:47 i altres autoritats rabíniques del segle XX que estableixen que la supervisió governamental estricta evita la barreja de llet no caixer, i fa innecessària la supervisió. Vegeu també Rabbi Chaim Jachter. «Chalav Yisrael - Part I: Rav Soloveitchik's View». Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 2 desembre 2007].
  15. Xulhan Arukh, Yoré Deà 112, Órah Hayyim 603
  16. Durant els tres primers anys de creixement d'un arbre o dels tres primers anys després d'un arbre es ressembra, el fruit nascut en aquests anys es coneix com a orla i no es permet que sigui menjat www.star-k.org (anglès)

Bibliografia

  • Mary Douglas, Purity and Danger: An analysis of the concepts of pollution and taboo, Routledge & Kegan Paul, London, 1966
  • Samuel Dresner, Seymour Siegel and David Pollock The Jewish Dietary Laws, United Synagogue, New York, 1982
  • Binyomen Forst, The Laws of Kashrus, Moznaim, 1999
  • Isidore Grunfeld, The Jewish Dietary Laws, London: Soncino, 1972
  • Isaac Klein, A Guide to Jewish Religious Practice, JTSA, 1992
  • James M. Lebeau, The Jewish Dietary Laws: Sanctify Life, United Synagogue of Conservative Judaism, New York, 1983
  • Yacov Lipschutz, Kashruth: A Comprehensive Background and Reference Guide to the Principles of Kahruth. New York: Mesorah Publications Ltd, 1989
  • Munk, Shechita: Religious, Historical and Scientific Perspectives, Feldheim Publishers, New York, 1976
  • Aharon Pfeuffer Kitzur Halachot Basar B'Chalav

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9