Rebeca
En el Gènesi, Rebeca (en hebreu רִבְקָה בת-בתואל Ribqāh bat Beth-El) és l'esposa del patriarca Isaac i mare d'Esaú i Jacob.[1] Rebeca era la filla de Betuel i neta de Nahor, germà d'Abraham.[2] Vivia a casa del seu pare a Aram-Naharaim (Mesopotàmia) quan un dia van rebre la visita d'un esclau del seu parent Abraham. En arribar a casa seva, l'esclau va explicar-los que el seu amo l'havia enviat a buscar una esposa pel seu fill, ja que la família d'Abraham havia emigrat a Canaan i no volien casar-lo amb una cananea. El servent va quedar-se 10 dies amb ells, on va conèixer Rebeca, que li causà una molt bona impressió. Així va ser com Rebeca i una esclava van partir cap a la casa d'Abraham, a Canaan, on va convertir-se en l'esposa d'Isaac.[3] Un temps després va arribar una sequera molt forta i la família va traslladar-se a les terres d'Abimèlec, rei de Guerar. Allà Isaac va actuar com el seu pare Abraham i va dir que Rebeca era la seva germana. Quan el monarca se n'assabentà els expulsà del seu regne.[4] Després de vint anys de matrimoni, Rebeca va quedar en estat després que el seu marit resés a Jahvè per tal que ella pogués tenir fills, finalment, els van néixer dos bessons:[5] Esaú era el preferit del seu pare mentre que Jacob era més agradós a la seva mare. Quan Isaac comptava 137 anys i era cec va creure oportú beneir el seu fill gran Esaú per tal de designar-lo hereu. Rebeca, va aconsellar Jacob per enganyar el seu pare i d'aquesta manera va ser designat hereu.[6] Aleshores, els dos germans es van barallar i Isaac va dir a Jacob que marxés abans que el seu germà intentés fer-li mal.[7] La tradició oral afirma que Rebeca està enterrada en la Cova de Macpelà, a la ciutat d'Hebron (Palestina). Imatges
Referències
|