Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gènesi

Infotaula de llibreGènesi
(mul) Genesis
(hbo) בְּרֵאשִׁית
(sv) Första Moseboken Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i llibre de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Llenguahebreu bíblic Modifica el valor a Wikidata
Format per50
Temacosmogonia i història dels jueus Modifica el valor a Wikidata
Gèneretext sagrat Modifica el valor a Wikidata
Parts50 Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Representa l'entitatfamília, Caïm i Abel, Jardí de l'Edèn i creació Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part dePentateuc, Antic Testament, Antic Testament catòlic, Hexateuque i Pentateuc Modifica el valor a Wikidata
Pentateuc i Pentateuc Modifica el valor a Wikidata
Èxode Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationBS1231-BS1235.6 Modifica el valor a Wikidata
Llibres de la Torà
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà i, per tant, el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.[1][2] El nom del llibre en hebreu és בראשׁית Bərêšîth, que és la primera paraula que fou escrita i que significa «en el principi de». Els cinc llibres de la Torà han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En grec s'anomena Γένεσις Genesis, que significa 'naixement', 'creació', 'causa', 'principi', 'font' o 'origen'.[3][4]

Continguts

Representació del Gènesi al Saltiri anglocatalà:
1a: Déu creant la llum
1b: Déu creant el firmament enmig de les aigües
1c: Déu separant les aigües de la terra
2a: Déu creant el Sol i la Lluna
2b: Déu creant les aus i els peixos
2c: Déu creant els animals i Adam a la seva imatge
3a: Déu creant Eva d'una costella que havia pres a Adam
3b: Déu prohibeix Adam i Eva menjar el fruit de l'arbre del coneixement
3c: Adam i Eva mengen del fruit temptats per la serp
4a: Expulsió d'Adam i Eva del Paradís
4b: Adam cavant la terra i Eva amb els seus fills
4c: Déu rebutja l'ofrena de Caín i accepta la d'Abel

En el context teològic, el Gènesi és el llibre dels començaments: de la terra, del pecat, de la promesa de restauració i de l'elecció del poble Israel. Els temes principals són:[5]

  • La Creació: la presentació d'un Déu únic que ha creat tot el que existeix (dos relats diferenciats).
  • La Caiguda: la desobediència d'Adam i Eva que ha introduït la mort, física i espiritual, al món i suposa la seva expulsió del Paradís.
  • El Diluvi Universal: la corrupció i degradació subsegüent de la humanitat que provocà el diluvi, del qual només se salven els qui han entrat a l'Arca de Noè.
  • Babel: el repoblament de la Terra, després de la confusió de les llengües a Babel.
  • Abraham: l'elecció d'Abraham, escollit per Déu per ser pare del seu poble (el primer patriarca).
  • Egipte: la sequera que fa que el patriarca Jacob, fill d'Isaac, i els seus dotze fills emigrin a Egipte.

Tots ells es poden resumir en el cicle regal diví - traïció de l'home - aliança que ocupa tot l'Antic Testament.

Així doncs, el Gènesi explica la història dels antecedents dels patriarques del poble d'Israel, des de la Creació fins a la instal·lació a Egipte de la família del patriarca Jacob. Alguns dels capítols del Gènesi són dels més coneguts de tota la Bíblia: Adam i Eva, Caín i Abel, l'Arca de Noè, la Torre de Babel o els patriarques Abraham, Isaac i Jacob són alguns dels exemples més clars.

Autoria

Segons la tradició jueva i cristiana, el llibre va ser escrit per Moisès, com la resta del Pentateuc, directament inspirat per Déu o adaptant relats orals ja existents. Per això, a vegades se l'anomena com Primer Llibre de Moisès.

La hipòtesi documental, que estudia el llibre filològicament, afirma que és una barreja de com a mínim tres textos, que es poden reconèixer per la diferent manera d'anomenar Déu. Les històries repetides o divergents consoliden aquesta hipòtesi. Se n'han localitzat tres: l'home que fingeix que la seva esposa és sa germana per salvar-la; els dos relats diferents i consecutius de la Creació i les variacions en el sacrifici d'Isaac i les conseqüències posteriors.[6]

Genèricament, s'inclou dintre del gènere de crònica o llibre històric, si bé això no significa que el contingut sigui literal, només fa referència a la manera de narrar. De fet, la majoria de persones, creients o no, afirmen que tota la Bíblia s'ha de llegir metafòricament.

Datació

Les teories més comunament acceptades actualment (tot i que hi ha molta polèmica al seu voltant) afirmen que el Gènesi es va redactar aproximadament el segle v aC, quan uns levites van fusionar tres llibres dels segles ix a vii aC que recollien la tradició oral del poble d'Israel.[7]

El Gènesi en hebreu

Els fragments del Gènesi més antics conservat actualment són del segle i aC i pertanyen als anomenats Manuscrits de la mar Morta. Són uns documents escrits en hebreu antic i sense vocals. A Jerusalem, es guarden uns escrits del segle x reapareguts a mitjan segle xx coneguts com el Còdex d'Alep.

El Gènesi en grec

Segons la tradició, la Bíblia fou traduïda al grec antic al segle iii aC. Es conserven fragments grecs del Gènesi del segle i aC.

Al Vaticà es guarda una còpia quasi completa d'un Gènesi datat al segle IV (el Còdex Vaticanus) i una altra del segle v (el Còdex Alexandrinus). Aquests són els llibres del Gènesi més antics que es conserven.

Referències

  1. «Gènesi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hamilton (1990), p.1
  3. Sarna, Sperling, p. 440.
  4. Freedman, 1992, p. 933.
  5. Hamilton (1990), p.2
  6. Lawrence Boadt; Richard J. Clifford; Daniel J. Harrington (2012). Reading the Old Testament: An Introduction. Paulist Press.
  7. Davies (1998), p.37

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9