Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testamentcristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle xvi, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:
Torà [תורה], que significa 'llei', 'ensenyament' i/o 'instrucció'. També és anomenat Chumash [חומש] que significa 'cinc', en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat «Pentateuc».
La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].
Llibres de la Tanakh
Els llibres de la Torà foren anomenats basant-se en la primera paraula més important que apareix al text. En català, però, els noms no són traduccions de l'hebreu, sinó que es deriven dels noms grecs creats per a la traducció hebrea de la Septuaginta, els quals van estar basats en els noms rabínics que descrivien la temàtica dels llibres.
Es conserva una important producció de Tanakh per part dels jueus catalans durant els segles xiii i xiv, que es coneixen com a bíblies hebraiques catalanes.