|
Congregació de la doctrina de la Fe
La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica,[1] està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988. Aquesta Congregació és la successora de l'antiga "Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició", [a] fundada per Pau III el 1542 sota la influència del cardenal Giovanni Pietro Carafa, qui anys més tard va esdevenir papa Pau IV. Durant el seu pontificat el Sant Ofici va convertir-se en la seva arma més poderosa.[1] Reanomenada per Sant Pius X el 1908 com a "Sagrada Congregació del Sant Ofici" i a la qual Pau VI el 1965 va donar el seu nom actual,[2] encara que ha estat antecedit amb el terme Sagrada (Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe)[3] fins a la reforma del codi de Dret canònic de 1983, que ho va excloure dels noms de les congregacions vaticanes. Comptava amb vint-i-cinc membres — cardenals, arquebisbes i bisbes — i va estar presidida des de 1981 pel cardenal Joseph Ratzinger, fins que en l'últim conclave aquest fou escollit com a papa, Benet XVI que va nomenar com successor a la presidència l'arquebisbe nord-americà William Joseph Levada el 13 de maig de 2005, qui després fos també elevat a la categoria de cardenal al Consistori del 24 de març de 2006. Levada ja era membre d'aquesta congregació des de 1976. Notes històriquesDes de la fundació fins al segle xix La Congregació per a la Doctrina de la Fe va ser fundada el 21 de juliol de 1542 pel Papa Pau III amb la constitució apostòlica Licet ab initio inicialment sota el nom de "Sagrada Congregació de la Inquisició Romana i Universal" i per tal de «mantenir i defensar la integritat de fe, examinar i proscriure els errors i les falses doctrines.» Aquest organisme va substituir la institució eclesiàstica coneguda a l'edat mitjana com la Inquisició. El 1571 el Pius V va crear la Congregació per a la reforma de l'Índex de llibres prohibits per tal d'actualitzar la llista de llibres prohibits: una competència primer atribuïda a la Inquisició, que es va dur després per aquest nou departament durant més de tres segles. L'abast dels inquisidors romans era tota l'Església catòlica, però la seva acció, excepte en alguns casos (com el cardenal anglès Reginald Pole), es limitava gairebé exclusivament a Itàlia. En poc temps aquest tribunal va esdevenir el més important dins de la catolicitat: es podia apel·lar la condemna d'altres tribunals, servint com l'última instància d'apel·lació en els judicis d'heretgia i va servir com una part important de la Contrareforma. També es va convertir en una mena de supervisor de la tasca dels tribunals locals. En casos específics, la Inquisició va fer ús de l'assessorament de professionals externs (especialment els teòlegs i experts en dret canònic, sinó també científics, com en el cas de Galileu). No tots els processos per a heretgia, ateisme i altres desviacions de la fe catòlica van ser gestionats per la Inquisició. A França, per exemple, en el marc de l'antic règim, els ateus i blasfems van ser jutjats per tribunals civils. Entre els noms famosos acusats per la Inquisició: Francesco Patrizi, Giordano Bruno, Tommaso Campanella, Gerolamo Cardano, Giovanni Antonio Caracciolo, Galileo Galilei (veure procés de Galileo Galilei), i també el procés a Giuseppe de Simone. El segle XXEn 1908 el Papa Pius X va reorganitzar la Congregació i va canviar-li el nom pel de Sacra Congregació del Sant Ofici.[4] En 1917 el Sant Ofici va rebre novament la competència sobre l'Índex de llibres prohibits, perquè fos actualitzat, retirant-lo de la Congregació de l'Índex, la qual va ser suprimida. El 7 de desembre de 1965 el Papa Pau VI va redefinir i ampliar les competències i l'estructura de la Congregació, i canviant l'antic nom de Sant Ofici per l'actual mitjançant el motu proprio Integrae servandae. Fins al 1968, el prefecte de la Congregació era el Papa, el qual, però, poques vegades s'exercí aquesta funció, delegant aquesta tasca a un cardenal, amb el títol de secretari. A partir d'aquesta data el títol de prefecte va passar al cardenal col·locat al capdavant del departament i la secretària és el segon càrrec més alt en l'ordre d'importància de la congregació. Pau VI després va treballar l'última reforma de la Congregació, i va canviar el seu nom pel de Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, actualitzant els mètodes utilitzats per a l'examen de les doctrines, i donant preferència a la naturalesa positiva de la correcció d'errors de la pena de convicció, sobre la base que "la fe es defensa millor promovent la doctrina".[5] En aquesta lògica de fet es va ser abolir l'Índex de llibres prohibits, l'última edició del qual va ser publicada el 1948 sota el Papa Pius XII. El 1983, quan entrà en vigor el nou Codi de Dret Canònic, l'adjectiu sagrat va ser eliminat dels noms de totes les congregacions de la cúria,[b] de manera que el dicasteri va adoptar el seu nom actual, la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En 1988, amb la Constitució Apostòlica Pastor Bonus, Joan Pau II, torna a definir novament les competències, especificant la funció, la competència i les regles de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.[6] Organització L'organització i les tasques realitzades per la Congregació s'especifiquen a la Constitució Pastor Bonus de Joan Pau II (núms. 48-55). La Congregació per a la Doctrina de la Fe es compon d'un col·legi de cardenals i bisbes al capdavant de la qual es col·loca el cardenal prefecte, assistit pel secretari i el sotssecretari. La força de treball es compon d'alguns funcionaris coordinats pel Cap d'Oficina: tracten els temes a seguir en funció de la seva experiència i les diferents necessitats de la Congregació. CompetènciesLa Congregació és una eina en les mans del Papa, i es posa al servei de l'Església per a la preservació i promoció de la fe.Per tant, la tasca de la Congregació és «promoure i salvaguardar la doctrina sobre la fe i la moral a tot el món catòlic»,[7] «fomentar els estudis dirigits a augmentar la comprensió de la fe»,[8] donar suport als bisbes «en l'exercici de la tasca per a la qual són com autèntics mestres i doctors de la fe, i pel que són necessaris per preservar i promoure la integritat de la fe».[9] Les competències de la Congregació, en particular, cobreixen els següents aspectes:
Això inclou la investigació de delictes greus; és a dir, els actes que l'Església Catòlica considera com sent els més greus delictes: delictes contra l'Eucaristia i en contra de la santedat del sagrament de la Penitència, i els delictes contra el sisè manament ("No cometràs adulteri") comesos per un clergue contra una persona sota l'edat de divuit anys. Aquests crims, d'acord amb el motu proprio del 2001 Sacramentorum sanctitatis tutela estan sota la competència de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En efecte, és el "promotor de justícia" que s'ocupa de, entre altres coses, la qüestió dels sacerdots acusats de pedofília.[10][11][c] Dins la Congregació per a la Doctrina de la Fe estan la Comissió Teològica Internacional, la Pontifícia Comissió Bíblica i la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei. El prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe éspresident ex officio d'aquestes comissions. OficinesLa Congregació per a la Doctrina de la Fe realitzen assemblees plenàries bianuals, i documents de temes sobre qüestions doctrinals, disciplinàries i sacramentals que a vegades inclouen notificacions relatives als llibres de teòlegs catòlics (per exemple, Hans Küng, Charles Curran o Leonardo Boff) que jutja contrari a la doctrina de l'Església.[15] El treball de la congregació es divideix en tres seccions:
S'ocupa dels assumptes relacionats amb la promoció de la doctrina de la fe i la moral. Per tant, té cura de la preparació de documents de promoció de doctrina, intervé en la confrontació de les posicions divergents de l'ensenyament del Magisteri, l'examen dels escrits i opinions que apareixen contraris a la recta fe, la consideracióde de sol·licituds del nihil obstat per a cites i honors, i té cura de l'aspecte doctrinal en l'examen dels documents d'altres dicasteris.
Tracta els anomenats delictes contra la fe, contra la moral i a la celebració dels sagraments. També investiga qualsevol cas de pseudomisticisme, les aparicions, visions i suposats missatges atribuïts a l'origen sobrenatural, l'espiritisme, la màgia i la simonia. S'ocupa d'admissió al sacerdoci dels exministres no catòlics, rehabilitacions de l'exercici de l'ordre sagrat, d'absolucions per l'excomunió reservades a la Santa Seu. Examinar les sol·licituds del nihil obstat per a la introducció de les causes de Canonització.
Es tracta delprivilegium fidei. S'interessa per les causes de divorci in favorem fidei i altres aspectes del vincle matrimonial vinculat a la validesa del sagrament.Un representant especial amb les funcions del Cap d'oficina controla les sol·licituds de dispensa del celibat sacerdotal abans de 1989 i encara pendent, la reintegració dels sacerdots. ReunionsLes reunions dels consultors, grups d'experts catòlics que assisteixen als treballs de la Congregació, es duen a terme setmanalment, i les seves opinions i anàlisis són discutits pel Col·legi dels cardenals de la Congregació amb vot deliberatiu. Cada decisió està subjecta a l'aprovació final del Papa en una audiència especial. La congregació es reuneix en sessió ordinària cada mes, i en sessió plenària almenys un cop l'any. ComponentsEls membres de la Congregació són (a partir del 2013):
Cronologia de prefectesDe 1542 a 1602 amb el títol de "Gran Inquisidor", des de 1602 a 1965 amb el títol de secretari (com a cap del departament hi havia el Papa), des de 1965 fins a l'actualitat, amb el títol de prefecte.
Cronologia dels assessors
Cronologia dels secretarisDes de 1965 el prefecte prengué el càrrec anteriorment en mans directament del Papa, mentre que la tasca del secretari passa normalment a mans d'un arquebisbe.
Cronologia dels secretaris adjunts
...
Cronologia dels sotssecretaris
Vegeu tambéNotes
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congregació de la doctrina de la Fe |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
