El Club dels 27 (27 Club o Forever Club, en anglès) és un terme que fa referència a un grup d'influents músics de rock i blues, entre altres estils musicals, que van morir als 27 anys,[1] majoritàriament a causa d'abusos d'alcohol, drogues, i en altres casos, suïcidis o accidents. El nombre de músics que han mort a aquesta edat i les circumstàncies de moltes d'aquestes morts han donat lloc a la idea que les morts prematures a aquesta edat són relativament usuals, tot i que no és així.
El "club" ha estat citat, en diverses ocasions, en revistes de música i la premsa diària. Diverses exposicions s'han dedicat al club, així com la realització de novel·les, pel·lícules i obres de teatre.[2][3][4][5][6] Hi ha hagut moltes teories i diferents especulacions sobre les causes d'aquestes morts primerenques i les seves possibles connexions. El biògraf de Cobain i Hendrix, Charles R. Cross escrigué: "El nombre de músics que van morir als 27 és veritablement notable. Hi ha éssers humans que moren regularment en totes les edats, però hi ha un pic estadístic per als músics que moren als 27."[7]
No obstant això, un estudi publicat al British Medical Journal al desembre de 2011 va arribar a la conclusió que no hi va haver un augment en el risc de mort per als músics a l'edat de 27, malgrat que els músics van enfrontar a un major risc de mort en els 20 i 30 anys.[8] La investigació informal mitjançant una consulta automatitzada de dades a través de Wikipedia (via DBpedia) en 2012 va arribar a la mateixa conclusió: "potser el club dels 27 és un club de músics maleïts, però el club dels 74 és més popular."[9]
Artistes inclosos normalment en el Club 27
Hi ha una superstició en la cultura de les drogues que sosté que l'ús d'un encenedor blanc atreu la mala sort. Es diu que aquesta superstició es va originar del fet que 4 dels 5 membres del Club dels 27 (Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison) posseïen un encenedor blanc quan van morir. Brian Jones és l'únic d'ells que no portava a sobre aquest element en el moment de la seva mort. Una altra famosa superstició, anterior es troba en la figura de Robert Johnson a la seva cançó Crossroads que es pot veure relacionada als rituals Hoodoo populars a Nova Orleans entre la comunitat afroamericana i al mal nom que tenia la música blues considerada "la música del diable", aquests rituals estan estretament emparentats amb l'afirmació que els membres d'aquest famós "Club" tenien un deute pendent amb el "diable", que els hauria ajudat a assolir la fama i influència aconseguida.
Els artistes més universals enquadrats en aquest club són:
Es va ofegar amb el seu propi vòmit, causat per una sobredosi de pastilles per a dormir, mentre dormia. Es desconeix si va ser un accident o un suïcidi.
Va ser un gran guitarrista, cantant i compositor estatunidenc. És considerat un dels més grans guitarristes de la història del rock a causa de la gran influència sobre la majoria dels guitarristes i a l'ús del seu so a la guitarra i estil de rock.
Va morir d'una fallada cardíaca a la banyera de casa seva, quan es prenia un bany. Mai li van fer cap autòpsia, motiu pel qual es desconeix l'origen de la fallada. Probablement està relacionat amb el seu habitual consum excessiu d'alcohol i altres drogues.
Poeta, cantant: líder, autor de les cançons i director dels videoclips de The Doors gran influència en la rebel·lia rockera.
Membre del grup de pop coreàSHINee, artista solitari, poeta, escriptor.
Homenatges
El músicvergelitàCarles Ribot va retre homenatge als integrants del Club dels 27 amb el disc "vergesdosmiladéu" (2010), el mateix any en ell mateix complia els vint-i-set anys.[12]