Hemorràgia

Hemorràgia

Tipus	causa de mort, signe clínic i símptoma general
Especialitat	medicina d'urgències
Clínica-tractament
Medicació desmopressina, aprotinina, àcid tranexàmic, àcid aminocaproic, sulfat de protamina i nitrat d'argent
Patogènesi
Causat per	destrucció
Classificació
CIM-10	R58
CIM-9	456.20
CIAP	A10
Recursos externs
MedlinePlus	000045
MeSH	D006470
UMLS CUI	C0019080

Una hemorràgia és el vessament de sang dels vasos sanguinis, que es produeix quan aquests es trenquen.

Es pot produir una hemorràgia a causa d'una malaltia o d'un traumatisme. Davant d'una hemorràgia l'organisme reacciona amb els fenòmens de l'hemostàsia.

Les hemorràgies poden ser classificades seguint diferents criteris, com el tipus de vas lesionat, el lloc o la gravetat.^[1]

Segons el vas lesionat les hemorràgies són:

• Hemorràgies arterials.
• Hemorràgies venoses.
• Hemorràgies capil·lars.

Segons el lloc on va a parar la sang perduda podem afirmar que l'hemorràgia és:

• Hemorràgia externa. La sang és expulsada a l'exterior de l'organisme, a través d'una ferida.
• Hemorràgia interna. Són produïdes a l'interior de l'organisme, aquesta sang no va a parar a l'exterior i per tant no poden ser vistes.
• Hemorràgia exterioritzada. Són produïdes a l'interior de l'organisme però flueixen a l'exterior a través d'algun orifici natural del cos: nas, boca, orelles, vagina o anus.

Les possibilitats de supervivència d'una víctima, està relacionada amb la quantitat de sang perduda. Com més sang ha perdut la víctima menys possibilitats de supervivència té.

Les hemorràgies externes són aquelles on la sang és expulsada a l'exterior de l'organisme, a través d'una ferida.

Aquestes solen produir-se en les extremitats i el cuir cabellut, ja que són les parts més esposades als traumatismes.

Són produïdes a l'interior de l'organisme, aquesta sang no va a parar a l'exterior del cos del ferit i per tant no poden ser vistes. Per exemple:

• Hemorràgia intracranial
• Hemorràgia a la cavitat peritoneal, per ruptura del fetge, la melsa, un embaràs tubàric.

Són produïdes a l'interior de l'organisme però flueixen a l'exterior a través d'algun orifici natural del cos: nas, boca, orelles, genitals o anus.

També anomenades otorràgies. En aquestes hemorràgies la sang flueix per l'orella i habitualment solen ser banals i lleus.

També anomenades epistaxis. L'origen és divers, podent ser produïdes per un cop, per al desgast de la mucosa nasal o com a conseqüència d'una altra patologia.

Segons la seva procedència reben noms diferents:

• Hemoptisi: sortida de sang per la boca procedent del tracte respiratori inferior.
• Hematèmesi: sortida de sang per la boca procedent de l'aparell digestiu.
• Epistaxi posterior: Quan el sagnat del nas cau a la gola i s'expulsa per la boca.
• Per lesió a la boca o la gola, produïda per una ferida, sagnat de genives o una extracció d'una dent (exodòncia).

Les hemorràgies amb sortida de sang per l'anus i gairebé sempre de l'aparell digestiu. Són hemorràgies exterioritzades i segons la seva procedència reben noms diferents.

• Melenes: Són d'origen digestiu alt i la femta té un color negre.
• Hematoquèzia: Presència de sang (habitualment de color vermell fosc) a la femta, d'origen digestiu baix. Hemafècia.
• Rectorràgia: Són d'origen rectal i la femta es troba barrejada amb sang vermella.

Rarament d'origen vaginal i habitualment d'origen uterí.

La forma més habitual i fisiològica del sagnat uterí és la menstruació. En cas de produir-se fora de la menstruació habitual s'anomena metrorràgia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemorràgia

Viccionari