|
Naomi Childers
Naomi Childers (Pottstown, (Pennsilvània), 15 de novembre de 1892– (Hollywood) (Califòrnia) 9 de maig de 1964)[1][2] va ser una actriu de cinema mut. Dotada d’uns ulls d’un blau intens i de cabell daurat, se la va anomenar “la noia de rostre grec”.[3] Va actuar durant uns anys a la Vitagraph i posteriorment a la Goldwyn Pictures i malgrat ser la protagonista a “Lord and Lady Algy” (1919) normalment va interpretar papers secundaris.[3] Amb l’arribada del sonor només va participar en papers menors sense constar als crèdits. BiografiaNaomi Weston Childers va néixer a Pottstown el 1892. Segons el cens de l’any 1900 en aquell moment era adoptada per John i Nora Childers[4] i posteriorment manifestà el seu orgull de tenir avantpassats britànics. Tota la seva joventut la passà a Saint Louis. De ben jove va manifestar inquietuds artístiques, va destacar com a jove intèrpret de piano,[3] als 11 anys ja havia fet espectacles de recitació.[5] També va actuar com a ballarina,[6] i inicià una carrera com a actriu teatral infantil participant, per exemple en una versió d’Alicia en el país de les meravelles.[7] El 1912 també participaria en obres com “Madame X”, “Ready Money” o “The Great Name”.[8] El 1913 va començar la seva carrera cinematogràfica a la Kalem amb la que va participar en la seva primera pel·lícula, "Panic Days in Wall Street" (1913).[9] Poc després va passar a la Reliance per acabar sent contractada aquell mateix 1913 per la Vitagraph.[9] Allà el paper més important que interpretà fou el d’una moderna Joana d’Arc a "Womanhood, the Glory of the Nation" (1917). El 1916 es va prometre amb el propietari de l'empresa de llaminadures Shraft però posteriorment es va anul·lar el compromís.[10] El 1917 abandona la Vitagraph[11] i el 1919 actua per a la Metro en unes cinc pel·lícules abans de ser contractada per la Goldwyn Pictures. En aquesta productora serà la protagonista a “Lord and Lady Algy” (1919), "Earthbound" (1920) o "The Street Called Straight" (1920). L’agost de 1920 es va casar amb l'escriptor i guionista Luther Reed.[12] Tot i que va anunciar la seva intenció de continuar treballant, a partir d’aquesta data apareixeria en els crèdits de no més de vuit pel·lícules. La parella es va divorciar el 1929 i tenien un fill.[13] L’actriu va intentar tornar a actuar però l’arribada del sonor i el fet d’estar tants anys sense actuar va provocar que no trobés feina. Finalment, el cap de MGM, Louis B. Mayer, va conèixer que passava per una situació econòmica molt difícil i li va fer un contracte vitalici. Fins a la dècada de 1950 va participar interpretant rols menors i sense acreditar en múltiples pel·lícules.[14] Va morir el 1964 a l'edat de 71 anys. FilmografiaApart de les pel·lícules aquí mencionades, a partir dels anys trenta participà en moltes altres amb rols molt menors o d’extra sense sortir als títols de crèdit.
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||
