|
Frans Eemil Sillanpää
Frans Eemil Sillanpää BiografiaVa néixer el 16 de setembre del 1888 a la ciutat de Hämeenkyrö, població a la província de Finlàndia occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanpää a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Hèlsinki. En aquesta universitat, va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Järnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913, va retornar a la seva vila natal, i es dedicà a l'escriptura. Morí el 3 de juny del 1964 a la seva residència de la ciutat de Hèlsinki. Obra literàriaEls seus escrits són exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlàndia rural i, en els primers relats, Elämä ja aurinko (La vida i el sol, 1916) i Ihmislapsia elämän saatossa (Els fills de l'home en el seguici de la vida, 1917) es manifesten influències de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. Els seus personatges experimenten el seu destí, sovint una pèrdua lenta, amb una resignació passiva o una indiferència serena. La vida i una natura evocades d'una manera lírica ofereixen alguns períodes de remissió i de felicitat curta. Els esdeveniments polítics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novel·la Hurskas kurjuus (Santa misèria, 1919). L'any 1939, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'únic escriptor en finès a aconseguir-ho, per la seva comprensió profunda del camp rural del seu país i per l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relació amb la natura. Obra publicadaReconeixementsEn honor seu, s'anomenà l'asteroide (1446) Sillanpää descobert el 26 de gener del 1938 per l'astrònom i físic Yrjö Väisälä. Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frans Eemil Sillanpää
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
