Jennifer DoudnaJennifer Anne Doudna (Washington DC, 19 de febrer de 1964) és una investigadora bioquímica nord-americana, Premi Nobel de Química de 2020 arran del desenvolupament d'un mètode per a l'edició genètica. Professora de química de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha centrat els seus treballs en l'estudi de la cristal·lització de grans molècules d'àcid ribonucleic (ARN) i en el desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma.[1][2] Formació i recercaEstudià química al Pomona College de Claremont (Califòrnia), on va obtenir el títol de Bachelor of Arts, i bioquímica a la Universitat Harvard, on es doctorà el 1989 amb un estudi dirigit per Jack W. Szostak sobre els ribosomes, un tipus d'ARN que ajuda a catalitzar les reaccions químiques de les proteïnes. La seva aportació arribava en el moment just, quan hi havia molts investigadors estudiant la funció de les molècules dins de les cèl·lules. Posteriorment realitzà el seu treball postdoctoral a la Universitat de Colorado a Boulder.[3] El 1994 va esdevenir professora ajudant de la Universitat Yale i el 2003 professora de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En poder accedir a les instal·lacions del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley, tingué possibilitat de treballar amb el sincrotró i aprofundir en l'estudi de la complexa estructura de les proteïnes i altres molècules. D'aquesta manera, va expandir enormement el seu coneixement i la seva aportació a la comunitat científica.[3] Descoberta científicaAl 2012, en establir la col·laboració amb Emmanuelle Charpentier després de descobrir que treballaven en el mateix camp, van publicar un article a Science que esdevingué una fita en el camp de la genètica molecular; hi mostraven el procés que té lloc quan els bacteris són envaïts per segona vegada per un virus, un procés en el qual es produeix la destrucció de l'ADN viral per mitjà d'una proteïna anomenada CAS9. Aquesta descoberta obria un enfocament completament nou per a l'edició del genoma, perquè oferia una tècnica per eliminar o afegir ADN en ubicacions concretes i fer canvis específics en les seqüències d’ADN d’una manera molt més senzilla i eficient. En poder alterar l’ADN s'obria el camí per modificar el genoma amb finalitats mèdiques, com ara corregir defectes genètics. I ja constitueix una tecnologia que s'aplica en laboratoris de tot el món per a desenvolupar nous tractaments biomèdics.[1][3][4] Premis i guardons
Referències
Vegeu també
|