Situada a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km del cap i casal de València; i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El port de l'Albufera de Catarroja a hores d'ara és un referent, el qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).
S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada d'ençà del Miocè, que s'eleva de la mar Mediterrània estant fins als turons de l'oest. L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, en què l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de ser-hi. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que allotgen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.
En les partides de l'Hort de Pepica i de l'Alter, s'hi han trobat deixalles arqueològiques de l'època romana; la fundació de la vila és, però, musulmana. En 1238Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.
A principis del segle xiv el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origin gironí, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va refusar, recolzat pels vilatans, de pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar títol de vila el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà, el 1417; el fill d'aquest, a causa dels deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se amb el senyoriu durant els darrers quatre-cents.
En el segle xvi va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper a causa de la proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital del sud enfora. L'any 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i els vilatans, que aquell va guanyar. A partir de l'any 1670, a causa dels processos d'aterraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.
D'ençà del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·là la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos de la qual va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).
El 2010 reberen el premi Escoba de Oro per la gestió de residus.[1] El 2015 aquesta gestió va caure en un punt de decadència que va fer que molts veïns es queixaren.[2]
Demografia
A data de 2022, Catarroja tenia 28.679 habitants (INE)[3]
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.
Economia
Catarroja ha sigut una vila de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquest treball gairebé s'ha perdut. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal, el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).
Quant a la indústria, hi destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar-ne l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el polígon industrial.
L'ultim rajolar de Catarroja -Carámicas Cánovas- va tancar el 1993.[4]
Col·legi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït l'any 1927.
Llocs d'interés
El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, il·legalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.
Port de Catarroja
Festes i celebracions
Festes patronals en honor de Sant Miquel i festes de Moros i Cristians. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la sega de l'arròs. Hi destaquen les festes de Moros i Cristians, festes més multitudinàries del municipi que consten dels actes més tradicionals de la Gran Entrada de Moros i Cristians, les ambaixades o l'entrada de bandes de música entre altres que es mesclen amb actes lúdics i festius que organitzen les 8 "filaes" (5 mores i 3 cristianes) del municipi. Des de 2019, els Moros i Cristians de Catarroja ostenten el títol de Festa d'Interés Turístic Local. Altres actes importants de les festes patronals són el concurs gastronòmic d'allipebre (plat autòcton), regates de Vela Llatina al llac de l'Albufera (BIC), la Festa de la Sega de l'Arròs o la processó de Sant Miquel el 29 de Setembre, processó important a la comarca pel gran nombre de sants i imatges que hi participen.
Concurs Internacional d'Allipebre: Es tracta d'un dels concursos gastronòmics més antics d'Espanya en el qual el allipebre és el plat protagonista que se celebra durant les Festes Majors de San Miguel, concretament el dissabte més pròxim al dia del patró. Es tracta del plat més singular de la localitat, el qual es menja en totes les localitats de l'Albufera i la ciutat de València, si bé és Catarroja la que ostenta el títol de Bressol del Allipebre. Aquest esdeveniment és un dels més multitudinaris de la comarca ja que atrau a gran part de la ciutadania local però també de visitants d'altres llocs de la Comunitat Valenciana. Destaca pel seu caràcter popular ja que 150 persones de la localitat competeixen amistosament per ser l'o la millor cuiner/a d'aquest plat utilitzant la recepta i utensilis tradicionals com el típic 'perol de ferro' i cuinat a llenya. Els visitants poden degustar també el allipebre allí a més de gaudir de l'entorn del Port de Catarroja, un dels llocs més emblemàtics i turístics del Parc Natural de l'Albufera de València.
Sant Antoni Abat. Se celebra la setmana del 17 de Gener, dia de Sant Antoni Abat. Aqueix mateix dia es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el tradicional porrat. El divendres d'aqueixa setmana es planta una foguera al matí que es crema aqueixa mateixa nit juntament amb altres fogueres que realitzen algunes comissions falleres. Al capdavall, com a acte més important, el Diumenge es beneeixen els animals domèstics al Mercat i es realitza una desfilada de cavalls i carruatges que venen de tota la comarca per a la seua benedicció.
Falles. Aquesta festa tan important en la ciutat de València també esdevé a Catarroja per mitjà de la Junta Local Fallera formada per les 10 falles del municipi. Consta de tots els actes tradicionals de les falles de València.
Mig any de Moros i Cristians. Se celebren l'últim cap de setmana d'abril quan resta menys de Mig Any per a les festes patronals amb gran protagonisme de les festes de Moros i Cristians. Aqueix cap de setmana s'instal·la un gran mercat medieval al nucli antic i les diverses "filaes" del municipi realitzen una "entrada falsa" en què els components de la festa porten les seues tradicionals "xilabes" oficials.
Creus de maig. La primera setmana de Maig quan coincideix amb les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu de la Mina a Catarroja, les comissions falleres planten al carrer o plaça una gran creu tradicional o innovadora que tradicionalment era de flors en una al·legoria a la primavera.
Sant Pere. Patró del barri de pescadors de Les Barraques (nucli antic). El barri celebra les seues festes amb una gran diversitat d'actes en què destaca el tradicional "Sant Pere al port" on la imatge de Sant Pere és portada en romeria de l'església de Sant Miquel en un carruatge a cavall fins al Port en què es puja en barca i es trasllada dins del llac de l'Albufera on es fa una missa en el seu honor. Tots els assistents acudeixen en barca d'El Port estant a veure aquest tradicional acte. El dia posterior a la processó de Sant Pere, es fa "el dia del gos" un dia per relaxar-se i passar-s'ho bé en família i amb els amics després d'acabar les festes del barri.
Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les festes majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa" (en procés de ser declarada Bé d'Interés Cultural. Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.
Francesc de Catarroja (Catarroja, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752) fou un frare missioner i lingüista, autor de la primera obra lexicogràfica de la llengua barí.
Bartolomé Raga Fortea (Catarroja, 1932) és músic (retirat), director de banda, fou director convidat de la unió Musical L'Artesana de Catarroja, arreglista i compositor.
Maria Maroto Garcia (Catarroja, 1986) és una actriu de teatre, televisió i cinema.
Perxitaa (Catarroja, 1991) és un famós youtuber amb més de 2 milions de seguidors.
Notes
↑També participaren a les eleccions municipals de 2019: Poble Democràtic (Poble) (603 vots, 4,59%), Podem (441 vots, 3,36%), Som Valencians en Moviment-Cuides (UIG-Som-CUIDES) (309 vots, 2,35%) i Avant-Los Verdes (65 vots, 0,49%).
↑Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de Catarroja: Historia, Geografía y Arte, volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sencera).
↑CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 323. Volum I, ISBN 84-8048-706-2
;_de_1883.jpg)
_(2).jpg)
