Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Neurociència

Il·lustració feta per Santiago Ramón y Cajal (1899) de neurones al cerebel d'un colom

La neurociència (o neurobiologia) és l'estudi científic del sistema nerviós.[1] És una ciència multidisciplinària que combina fisiologia, anatomia, biologia molecular, biologia del desenvolupament, citologia, modelització matemàtica i psicologia per entendre les propietats fonamentals i emergents de les neurones i les xarxes neuronals.[2][3][4][5][6] El neurocientífic Eric Kandel ha descrit la comprensió de les bases biològiques de l'aprenentatge, la memòria, el comportament, la percepció i la consciència com l'"últim repte" de les ciències biològiques.[7]

L’abast de la neurociència s’ha ampliat amb el pas del temps per incloure diferents enfocaments utilitzats per estudiar el sistema nerviós a diferents escales i les tècniques utilitzades pels neurocientífics s’han expandit enormement, des d’estudis moleculars i cel·lulars de neurones individuals fins a la imatge de tasques sensorials, motores i cognitives al cervell.

L'estudi del cervell ha començat fa temps, i ha estat creixent recentment. Ara, com ha crescut a tenir neurocientífics dedicats a aquests estudis, s'ha convertit en una de les disciplines de la biologia. A més a més, el seu gran abast ha pogut interessar als psicòlegs, físics, filòsofs, i altres.

Branques i camps d'estudi

Pel seu caràcter interdisciplinari, la neurociència es divideix en diverses branques o camps d'estudi. Alguns dels més destacats són:

  • Neurociència afectiva, anàlisi de les emocions tant en humans com en altres éssers vius
  • Neurociència de la conducta
  • Ciències cognitives, relacionades amb l'aprenentatge i el pensament racional
  • Neurociència cel·lular i molecular, on s'estudien les bases físiques de l'activitat del cervell des de la cèl·lula i nivells biològics més petits
  • Computació o relacions entre el cervell humà i els artificials (ordinadors, robots...)
  • Neurociència clínica, que tracta la malaltia mental i les afectacions del cervell per infeccions o accidents[8]
  • Neurociència del desenvolupament, estudi de la formació del cervell des de la seva formació fins a les diferents edats i la mort
  • Estudis culturals, com es relaciona la neurociència amb les aportacions de la cultura i com aquestes modifiquen el cervell
  • Lingüística cognitiva

Referències

  1. «Neuroscience» (en anglès).
  2. Kandel, Eric R. Principles of neural science. 5th ed. ISBN 978-0-07-139011-8. 
  3. Ayd, Frank J.. Lexicon of psychiatry, neurology, and the neurosciences. 2a edició. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2000. ISBN 0-7817-2468-6. 
  4. Shulman, R. G. (Robert Gerson). Brain imaging : what it can (and cannot) tell us about consciousness. ISBN 978-0-19-983872-1. 
  5. Methods in neuroethological research. Tòquio: Springer, 2013. ISBN 978-4-431-54331-2. 
  6. Tanner, Kimberly D. «Issues in Neuroscience Education: Making Connections» (en anglès). CBE—Life Sciences Education, 5, 2, 6-2006, pàg. 85–85. DOI: 10.1187/cbe.06-04-0156. ISSN: 1931-7913. PMC: PMC1618510.
  7. Kandel, Eric R. Principles of neural science. 5th ed. Nova York: McGraw-Hill Education, 2012, p. 5. ISBN 978-0-07-139011-8. «The last frontier of the biological sciences – their ultimate challenge – is to understand the biological basis of consciousness and the mental processes by which we perceive, act, learn, and remember.» 
  8. «What is Neuroscience». About Neuroscience. Georgetown University. [Consulta: 21 octubre 2022].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9