L’abast de la neurociència s’ha ampliat amb el pas del temps per incloure diferents enfocaments utilitzats per estudiar el sistema nerviós a diferents escales i les tècniques utilitzades pels neurocientífics s’han expandit enormement, des d’estudis moleculars i cel·lulars de neurones individuals fins a la imatge de tasques sensorials, motores i cognitives al cervell.
L'estudi del cervell ha començat fa temps, i ha estat creixent recentment. Ara, com ha crescut a tenir neurocientífics dedicats a aquests estudis, s'ha convertit en una de les disciplines de la biologia. A més a més, el seu gran abast ha pogut interessar als psicòlegs, físics, filòsofs, i altres.
Branques i camps d'estudi
Pel seu caràcter interdisciplinari, la neurociència es divideix en diverses branques o camps d'estudi. Alguns dels més destacats són:
Neurociència afectiva, anàlisi de les emocions tant en humans com en altres éssers vius
Neurociència de la conducta
Ciències cognitives, relacionades amb l'aprenentatge i el pensament racional
Neurociència cel·lular i molecular, on s'estudien les bases físiques de l'activitat del cervell des de la cèl·lula i nivells biològics més petits
Computació o relacions entre el cervell humà i els artificials (ordinadors, robots...)
Neurociència clínica, que tracta la malaltia mental i les afectacions del cervell per infeccions o accidents[8]
Neurociència del desenvolupament, estudi de la formació del cervell des de la seva formació fins a les diferents edats i la mort
Estudis culturals, com es relaciona la neurociència amb les aportacions de la cultura i com aquestes modifiquen el cervell
↑Kandel, Eric R. Principles of neural science. 5th ed. Nova York: McGraw-Hill Education, 2012, p. 5. ISBN 978-0-07-139011-8. «The last frontier of the biological sciences – their ultimate challenge – is to understand the biological basis of consciousness and the mental processes by which we perceive, act, learn, and remember.»
↑«What is Neuroscience». About Neuroscience. Georgetown University. [Consulta: 21 octubre 2022].
