Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu;[1] en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau. És situat al departament de la Viena, a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2004 tenia 87.012 habitants. HistòriaFou ocupada pels celtes pictavis —dels quals li prové el nom—, més tard ho fou per Roma, que l'anomenà Limonum. Atacada pels àrabs el 732 i devastada diverses vegades pels normands (s. IX), durant la guerra dels Cent Anys —i a causa de la batalla de Poitiers, del 1356[2]— França la cedí a Anglaterra, en lliurar-li el Poitou pel tractat de Brétigny de 1360. Tanmateix, els francesos la reconqueriren més tard (1372) i, sota llur rei Carles VII (1422-61), la incorporaren a França. El delfí Carles hi establí el seu parlament (1423-36). ArquitecturaLa ciutat posseeix restes romanes. D'època paleocristiana és el baptisteri de Saint-Jean (s. iv) i l'hipogeu merovingi del Plateau des Dunes (ss vii-viii). Fou un important centre d'art romànic amb esglésies com Saint-Hilaire-le-Grand (ss xi-xii) i Notre-Dame-la-Grande (ss xi-xii), que és un dels exemples més importants d'esglésies romàniques amb cúpules. Entre els edificis gòtics cal esmentar la catedral de Saint-Pierre (ss xii-xiii) i, en arquitectura civil, cases i palaus particulars, molt nombrosos, dels ss xiv, xv i xvi. Sense una veritable arquitectura renaixentista, passà directament a l'estil clàssic francès durant els ss xvii i xviii, on destaca l'obra urbanística del parc de Blossac. EconomiaTé importants indústries metal·lúrgiques, elèctriques, d'impremta i d'industrialització del cuir. També té un centre d'ensenyament superior. Personatges nascuts a Poitiers
Referències
|