|
Abeokuta
Abeokuta és la ciutat més gran i la capital de l'estat d'Ogun, al sud-oest de Nigèria. Està situada a 7° 9′ 39″ N, 3° 20′ 54″ E / 7.16083°N,3.34833°E, a la vall del riu Ogun. Està a 64 milles al nord de Lagos amb el ferrocarril i a 81 milles a través de l'aigua. El 2005, Abeokuta tenia 593.140 habitants. Geografia i agricultura Abeokuta està en un terreny fèrtil, la superfície del qual està trencat per masses de granit gris. S'estén per una zona extensa i està envoltada per uns murs de fang de 18 milles d'extensió. Està a sota d'Olumo Rock, a on hi ha moltes coves i ermites. Es produeix per al comerç oli de palma, fusta, cautxú, nyam i mantega de karité. La ciutat depèn administrativament del Dam, del riu Oyan, per al seu accés a l'aigua.[1] HistòriaEl 1825, es van assentar els primers pobladors a la zona d'Abeokuta (que significa "sota les roques". Era un lloc a on es refugiaven dels caçaesclaus de Dahomey i d'Ibadan. Les poblacions dels poblats fugien des de les zones obertes per a refugiar-se a les coves i roques del voltant de la ciutat actual. Aquí van formar una confederació lliure de molts grups ètnics diferents, cadascun dels quals preservava els seus costums tradicionals i els seus ritus religiosos, així com els noms de les seves poblacions originals. El poble Egba fou el primer que s'hi va assentar.[2] Posteriorment, alguns clans iorubes també s'hi assentaren. Al segle xix, van arribar a la regió missioners baptistes i anglicans.[2] Entre el 1851 les forces d'Abeokuta, parapetats a les seves muralles, van vèncer a les del regne de Dahomey (que eren caçadors d'esclaus, però no atacaven Abeokuta per això sinó per un conflicte fronterer i pels atacs d'Abeokuta al regne d'Ado, aliat de Dahomey).[2] i nous atacs van ser evitats en extremis fins a 1864. El 1854 el cap principal dels diversos caps egbes que governaven a Abeokuta, va ser nomenat "Alake" una mena de rei o autoritat màxima (a proposta de Townsend, el resident de la Church Missionary Society), si bé el seu poder sobre els altres caps era limitat. La ciutat d'Aibo a uns 30 km al nord-est d'Abekouta, fou el darrer lloc d'oposició a l'absorció de les ciutats centrals dels egbes (Egbaland) dins el poder d'Abeokuta. Finalment Dahomey va fer un segon atac a Abeokuta el març de 1864, però com el primer de 1851, fou rebutjat. El 1893, el Govern Unit Egba, que tenia la seva seu a Abeokuta, fou reconegut pel Regne Unit. El 1914, la ciutat va passar a formar part de la colònia britànica de Nigèria.[2] Vegeu: "Regne d'Abeokuta" Personalitats notables
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
