|
Servei militar Sense forces armades Servei militar no obligatori Servei militar obligatori, però amb menys del 20% de reclutaments dins del grup d'edat Servei militar obligatori en l'actualitat però en previsió de ser abolit en un futur pròxim Servei militar obligatori Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori). Prové dels antics sistemes de reclutament amb origen a la llei assíria anomenada ilku, segons la qual tots els homes havien de servir un temps a l'exèrcit dels reis.[1] El servei militar obligatori ha estat la forma bàsica de reclutament de les forces armades a la major part d'Europa i d'Amèrica des de la Revolució Francesa fins a la dècada de 1990, a partir de la qual tendeix a imposar-se el model d'exèrcit professional voluntari, tradicional del món anglosaxó. Un terme estretament relacionat amb el de servei militar obligatori és el de lleva, que designa l'acció de reclutament, així com el nombre de reclutes cridats a files cada any. La forma més comuna de servei militar obligatori consisteix a forçar la població civil masculina (en alguns estats, com ara Israel, també la femenina), en arribar a la majoria d'edat, a passar un temps enquadrat a les forces armades. Tècnicament, es considera que el servei militar abraça tant el període de servei actiu com el període de reserva; popularment només el període de servei actiu acostuma de ser percebut com a servei militar. En la forma clàssica, el servei actiu consta de dues etapes principals:
En total, el temps de servei actiu tradicionalment havia voltat els dos anys; avui dia pot variar, segons els estats, entre els quatre mesos (com ara a Dinamarca) i els quatre anys (com ara a Egipte). Conclòs el servei actiu, hom torna a la vida civil, però incorporat a la reserva militar; és a dir, es passa a ésser reservista, susceptible d'ésser cridat a files en cas necessari: si hom decreta la mobilització de la seva lleva, el reservista ha d'incorporar-se ràpidament a la unitat en què prestà el servei, o bé allà on li sigui indicat. El civil deixa d'ésser militarment mobilitzable a alguna edat prefixada legalment; en general, entorn dels quaranta anys. El reclutament obligatori, doncs, pot prendre dues formes bàsiques:
La negativa a la realització del servei militar obligatori s'enquadra en l'anomenada objecció de consciència. Referències
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Servei militar
|