|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- Febrer, Anglaterra: William Godwin publica Justícia política, establint les primeres bases filosòfiques de l'anarquisme.
- La batalla de Jallais té lloc el 13 de març de 1793 durant la Revolta de La Vendée.
- 5 d'agost, Castiglione delle Stiviere, Província de Màntua, Itàlia: l'exèrcit de Napoleó venç als austríacs en la batalla de Castiglione durant la guerra de la Primera Coalició.
- 17 de setembre: durant la Revolució Francesa, el Comitè de Salvació Pública inicia la sanguinària campanya de repressió coneguda com el Terror.[2]
- 30 de novembre, Morlautern, Renània-Palatinat, Alemanya: l'exèrcit del Regne de Prússia guanyà als revolucionaris francesos en la batalla de Morlautern durant la guerra de la Primera Coalició.
- 18 de desembre, Toló, Var, França: Els republicans francesos culminen el Setge de Toló guanyant contra els monàrquics i la Primera Coalició.
- 23 de desembre, Savenay, Loira Atlàntic; l'exèrcit de la Primera República Francesa, acaba amb les restes de l'Exercit Reial Contrarevolucionari; acabant-se així la Revolta de La Vendée
- 27 de desembre, Wissembourg, Baix Rin, França: l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya en la batalla de Geisberg durant la guerra de la Primera Coalició.
- França: S'estableix la llei del màxim general
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
- 27 d'octubre, Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real: Baldomero Espartero, militar i polític espanyol (m.Logronyo, La Rioja, Espanya 1879).
- 3 de desembre, Sunderland, Regne de la Gran Bretanya: Clarkson Frederick Stanfield, pintor
- 22 de juny, Japó: Tokugawa Ieyoshi, 43è shogun.
- Dresden: Wilhelm Adolf Müller, músic
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 21 de gener - París (França): Lluís XVI de França, rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry (n. 1754).
- 6 de febrer - París, França: Carlo Goldoni, dramaturg venecià (n. 1707).
- 13 de juliol - París (França): Jean-Paul Marat, metge i revolucionari francès jacobí (50 anys).[6]
- 17 de juliol - París, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (n. 1768).[7]
- 8 d'octubre:
- 16 d'octubre - París, França: Maria Antonieta, reina consort de França i muller del rei Lluís XIV.[10]
- 3 de novembre - París: Marie Gouze, més coneguda com a Olympe de Gouges, escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista (n. 1755).[11]
- 10 de novembre - Bourg-Beaudouin (França): Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (n. 1734).
- 8 de desembre: Marie-Jeanne Du Barry, cortesana francesa, amant de Lluís XV (n. 1743).[12]
- Darmstadt: Wilhelm Gottfried Enderle, violinista i compositor alemany.
- Tilleur, Principat de Lieja: Guillaume Evrard, escultor.
Referències
- ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p. 63. ISBN 8487398456.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2017. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Lucretia Mott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «PISARONI, Benedetta Maria Rosmunda» (en italià). Treccani, Dizionario Biografico, 2015. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Marat, Jean-Paul (1743–93). I.B. Tauris, 2012. ISBN 978-1-84885-464-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charlotte Corday» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «John Hancock | Biography, Education, Declaration of Independence, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Maria Antonieta d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie Gouze dite Olympe de Gouges» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Cuesta Davignon, Liliane. «Madame du Barry y las artes» (en castellà). Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”. Gobierno de España. [Consulta: juny 2023].
|
