Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Akhis

Infotaula d'organitzacióAkhis
Dades
Tipusbeilicat Modifica el valor a Wikidata

Els akhis -en singular akhi o ahilik - (modern ahi) fou una organització religiosa d'Anatòlia que van arribar amb els dervixos turcmans i es van establir principalment a les ciutats.

Organització

Els Akhis no eren governats per una dinastia, va ser una fraternitat religiosa i comercial que pot ser descrita com una república no difereix molt de les repúbliques mercantils de l'Europa medieval.

Els akhis van tenir una organització exclusiva de dones (la Bacıyan-ı Rum), que fou la primera d'aquest tipus al món, fundada per Fatma Bacı Kadınana, esposa de l'organitzador Akhi Ewran, Ahi Evran Veli o Hacı Bektaş-ı Veli. Els seus centres principals foren Konya, Ankara i Kırşehir. Els akhis col·laboraven estretament entre ells (tots els membres es consideraven germans un de l'altra); els que tenien feines indignes n'estaven excloses (per exemple els botxins de persones o animals, els difamadors, lladres i adúlters); l'entrada a l'organització es feia amb una cerimònia especial i requeria lleialtat absoluta. Els adeptes passaven per les fases de coneixement, paciència, purificació de l'anima, lleialtat, amistat, tolerància, etc. i els seus sis principis bàsics eren:

  • Obrir els braços
  • Obrir la taula
  • Obrir la porta de la casa
  • No mirar (el que no s'ha de mirar)
  • Controlar la cintura
  • No parlar (del que no s'ha de parlar)

Els akhis van ser rivals dels mevlevis, confraria fundada pels seguidors de Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi.[1]

Independència

Després de la batalla decisiva de 1243, els rumí es convertiren en titelles de l'imperi Mongol[2] i durant el buit de poder a Anatòlia, diverses tribus o senyors de la guerra locals van establir les seves principats com vassalls dels mongols. Els Ahis d'Ankara van veure la seva oportunitat de declarar la seva semiindependència sota sobirania Mongol cap al 1290.[3] El cap akhi Ahmad-Shah va agafar el poder a Konya vers el 1295. Akhi Mustafà fou enderrocat pel karamànida Yahşı Han Bey vers l'abril o maig del 1314.

Llista de senyors Akhis de Konya

  • Akhi Ahamd Xah 1295-?
  • Akhi Mustafa ?-1314

Referències

  1. Baykara, Tuncer. Selçuklular ve beylikler çağında Denizli: 1070-1520 (en turc). IQ Kültür Sanat Yayıncılık, 2007, p. 324. ISBN 9789752551503 [Consulta: 18 març 2022]. 
  2. (anglès) Claude Cahen, “Köse Dagh” Encyclopaedia of Islam, ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007)
  3. An assay on the Ahis[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9