Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Consonant labiovelar

Patró de la llengua

Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.[1] Les consonants labiovelars són consonants de doble articulació en el vel i els llavis ([k͡p, g͡b, ŋ͡m]). També s'aplica el nom a les consonants velars labialitzades, com ara l'aproximant [w] o la consonant coarticulada [k ʷ].

Consonants pròpiament labiovelars

Les consonants pròpiament labiovelars són les oclusives i nasals que s'usen sobretot a l'Àfrica central i oriental, i són relativament comuns a la part oriental de Nova Guinea. Entre els sons labiovelars identificats en les llengües del món hi ha [k͡p, g͡b, ŋ͡m]. La llengua Yélî Dnye de l'illa Rossel, a Papua Nova Guinea, té consonats labioalveolars, a més de labiovelars. També en vietnamita apareix oclusives i nasals labiovelars, encara que només a final de paraula.

IPA Descripció Exemple
Llengua Ortografia IPA Significat
[k͡p] oclusiva labiovelar sorda Logba ò-kpàyɔ̀ [ò-k͡pàyɔ̀] 'Déu'
[g͡b] oclusiva labiovelar sonora Ewe Ewegbe [ɛβɛg͡be] 'la (llengua) Ewe'
[ŋ͡m] nasal labiovelar vietnamita cung [kuŋ͡m] 'sector'

Per pronunciar algun d'aquests sons, es tracta de pronunciar [k, g, ŋ] acostant simultàniament els llavis com es faria pronunciar [p, b, m]. Tot i que el 90% de l'oclusió labial i vetllar s'encavalquen; l'inici de l'articulació velar succeeix de manera molt lleugera abans que el labial, i la relaxació de l'oclusió labial passa ràpidament després de la velar. Aquestes petites diferències de simultaneïtat fa que la vocal precedent sona com si fos seguida d'una velar i la precedent com si fos precedida d'un labial i aquest detall fonètic justifica l'ordre d'escriptura [k͡p] i [g͡b]. No obstant això, aquests sons són clarament una única consonant; les característiques fonètiques són molt diferents de les seqüències dobles [kp] o [gb]. La llengua eggon, per exemple distingeix els fonemes entre les possibilitats /bg/, /gb/ i /g͡b/, ignorant el to. En aquesta llengua tenim per exemple:

Consonante aïllada Seqüència doble
pom pesar kba cavar
abu un gos bga colpejar, matar
aku una habitació ak͡pki un estómac
gom trencar g͡bga moldre, triturar
k͡pu morir kpu agenollar-se
g͡bu arribar gba dividir

Les oclusives labiovelars també apareixen com consonants ejectives [k͡p’] i consonants implosives [ɠɓ] (el circumflex de lligament no s'ha escrit per facilitar la lectura). També apareixen en altres llengües del món aproximants labiovelars, com és el cas del japonès.

Referències


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9