Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central. Tracta de la controvèrsia sobre el fet de si els cristians conversos des del judaisme o no, havien de seguir la llei de Moisès. Junt amb la Carta als Romans és de gran significat teològic i ha tingut gran influència en el protestantisme. Un dels punts d'interès d'aquesta carta és que Pau afirma haver conegut a "Jaume germà de Jesús", el que s'ha fet servir com prova a favor de l'existència històrica de Jesús de Natzaret. DatacióFou escrita entre els anys 50 a 56 dC aproximadament després de dues visites a aquesta província[1] i que, segons el llibre Fets dels Apòstols, Pau i Bernabé visitaren la zona entre els anys 47 i 48 dC per primera vegada i després per segona vegada quan Pau amb Silas tornaven de la reunió o concili de Jerusalem en l'any 49 dC. Pot ser que l'hagi escrit des de Corint en la seva estada de quasi dos anys, entre el 50 i el 52 dC. Altres l'ubiquen en una data més tardana, pels voltants del 56 dC. CanonicitatLa canonicitat d'aquesta carta ve donada pels registres més antics de què disposem, fou utilitzada per Policarp d'Esmirna al segle ii, figura en el Fragment Muratori i en els escrits d'Ireneu de Lió, a més es va trobar amb vuit cartes més en l'anomenat manuscrit de Chester Beatty de l'any 200 dC. També altres patriarques de l'església primitiva l'esmenten com Climent d'Alexandria, Tertulià i Orígenes. S'esmenta per nom en el cànon reduït de Marció. Tot el cànon anterior al Concili de Cartago l'any 397 dC l'incloïen en els escrits com autèntica. A més hi ha una clara correlació i estil amb els altres escrits de Pau. ReferènciesEnllaços externs
|