|
Ismael
Ismael (hebreu: ישמעאל בן אברהם, Ismael ben Abraham; àrab: إسماعيل بن ابراهيم, Ismāʿīl ibn Ibrāhīm) és un personatge citat a la Bíblia i l'Alcorà com el fill primogènit d'Abraham, que tingué amb l'esclava Agar. En el Gènesi, però, no se'l considera el seu hereu, que fou Isaac, el «fill promès per Déu». En l'Alcorà, en canvi, sí que se'l considera l'hereu del patriarca. Segons l'Antic testamentSegons l'Antic testament cristià (o el Tanakh jueu), Abraham i Sara eren ja vells i no tenien fills, tot i que Déu els havia promès que serien els pares d'un nombrós poble.  Un bon dia Sara va convèncer el seu espòs que s'allités amb la seva esclava Agar perquè li donés un fill. Agar va quedar embarassada però l'enveja de Sara feu témer l'esclava per la vida del seu futur fill. Un dia Agar fugí però mentre descansava al Pou de Lahai-Roí se li aparegué un àngel que li demanà que retornés a casa i li prometé que del seu fill en naixeria una descendència tan nombrosa que seria incomptable. Agar va tornar, va demanar perdó i s'instal·là novament. Al cap de poc naixia el primogènit d'Abraham, a qui anomenaren Ismael. El nen fou circumcidat a l'edat de tretze anys. Un any més tard, l'esposa d'Abraham, Sara, quedà en estat i tingué un fill, Isaac. La relació de Sara i Agar es feu insostenible i Abraham demanà a l'esclava que se n'anés i s'endugués el seu fill Ismael, per protegir-lo de Sara. Així doncs, Agar i el petit Ismael s'endinsaren al desert amb una mica de pa i una bota d'aigua. Quan ja havien perdut tota esperança de sobreviure, se'ls aparegué un àngel i els va socórrer. Es van instal·lar al país de Paran on Ismael es feu conegut per la seva força i destresa amb les armes. FillsTingué un total de tretze fills, tots barons excepte una filla. Es casà amb una egípcia i tingué els següents fills:
Cadascun dels dotze fills fou el fundador de la seva tribu nòmada. Un temps després, el seu germà Isaac el feu avisar i Ismael viatjà fins a la casa del seu pare Abraham on ambdós germans van enterrar-lo. Segons l'islamTant musulmans com cristians, jueus i bahà'ís consideren Ismaïl (Ismael) l'avantpassat dels ismaïlites (o sigui els àrabs) els quals diuen ser els autèntics hereus d'Ibrahim (Abraham) per descendir del primogènit. Segons l'Alcorà, Ibrahim i el seu fill Ismaïl construïren la Kaba (el lloc més sagrat de l'islam) en un indret on Adam ja havia construït un altar en honor de Déu. Hi ha diverses versions de la construcció de la Kaba, però en totes Abraham construeix o neteja la Kaba i, immediatament després, o en un moment desconegut, Déu va cridar Abraham per establir el pelegrinatge. Les narracions difereixen en quan es van produir aquests fets, si i com hi va haver una implicació sobrenatural, la inclusió o omissió de la Pedra Negra i si Ismael va ajudar el seu pare. Dels que diuen que Ismael va participar en la construcció, la majoria descriuen que Abraham va visitar Ismael per tercera vegada a la Meca, durant el qual van aixecar la Kaba. Alguns diuen que Ismael va buscar una última pedra, però Abraham no va acceptar la que va portar i un àngel va portar la Pedra Negra, que Abraham va posar al seu lloc. Ismael va romandre a la Kaba encarregat de la seva cura i d'ensenyar als altres el Hajj. L'inici del Hajj té moltes versions, i alguns estudiosos creuen que això reflecteix la tardana associació d'Abraham amb el Hajj després que l'Islam es desenvolupés per ajudar a eliminar la seva connexió amb els primers rituals pagans.[4] Muhàmmad ibn Ishaq va realitzar la primera genealogia del profeta Muhàmmad, que comença tal com segueix:
AltresReferències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ismael
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
