Segons el Gènesi, Benjamí (hebreu: בנימין בן-יַעֲקֹב, Binyāmîn ben Yahăqōb) era el més petit dels dotze fills de Jacob. La seva mare Raquel va morir en donar-lo a llum quan el seu pare tenia 100 anys.[1] Els seus descendents formarien la Tribu de Benjamí.
Hi havia força diferència d'edat entre ell i els seus germans grans, per això, mentre els altres deu germans anaven a pasturar els ramats, Benjamí es quedava a casa ajudant als pares.[2]
Els seus germans havien anat a Egipte a comprar aliments i el vingueren a buscar, ja que el regent d'aquell país el reclamava a canvi del seu germà gran Simeó. En arribar, el regent els digué que era el seu germà Josep (a qui els seus germans grans havien venut com a esclau però havien dit a casa que una fera l'havia mort), i els donà terres on instal·lar-se tota la família.[3]
Benjamí es casà i va tenir diversos fills:
Bela, el primogènit, (els seus descendents sumaven 22.034 homes en temps de David) que va ser pare de:[4][5]