|
Llibre de Josuè
 El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana. En la Tanakh és el primer llibre dels Profetes, la secció que cobreix la història d'Israel des de la possessió de la Terra Promesa a la Captivitat Babilònica. Les tradicions jueves i cristianes admeten l'autoria del mateix Josuè, el successor de Moisès, qui va dirigir al poble d'Israel en la conquesta de la Terra Promesa, encara que els últims 5 versos hi van ser afegits pel sacerdot Finees. La crítica textual data l'escriptura efectiva del llibre entre els segles VII i VI aC. ContingutEl llibre de Josuè conté la història dels israelites des de la mort de Moisès a la mort de Josuè. Després de la mort de Moisès, Josuè, per virtut de la seva designació com a successor de Moisès, va rebre de Déu el manament de travessar el riu Jordà a l'oest, i començar la conquesta de la Terra Promesa. El llibre està dividit en tres parts:
Anacronismes del Llibre de JosuèEl llibre de Josuè documenta la conquesta i destrucció en el segle xiii aC de les ciutats de Laquix, Debir i Hazor. Algunes d'aquestes ciutats foren en realitat devastades abans o després del segle xiii aC:
AnàlisiEl tema principal del llibre és la justícia de Déu amb qui li és fidel: a diferència de les plagues i tribulacions de llibres anteriors, aquí els jueus respecten els manaments divins i per tant reben la seva recompensa, en aquest cas en forma de terres.[2] La terra pot ser, però, font de conflictes, tant entre els mateixos israelites com amb els enemics, amb els quals no es mostra cap pietat. La designació de Josuè com a successor inaugura una dinastia reial i el jurament de fidelitat del seu poble remet a cerimònies de vassallatge o declaració de súbdit. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre de Josuè |
||||||||||||||||||||
