El Club Balonmano Granollers (familiarment anomenat BM Granollers) és un club d'handbol de la ciutat de Granollers. És un dels clubs històrics de l'handbol a nivell català i estatal.[1]
Història
Va ser fundat l'any 1944.[1] Des dels seus inicis, el club aconseguí ràpidament un gran nivell competitiu, tant a la modalitat d'handbol a 11 jugadors com a la d'handbol a 7 (que fou introduït per primer cop a Espanya a la ciutat de Granollers). Ha jugat gairebé totes les temporades a la màxima categoria de l'handbol espanyol i és un dels clubs amb més títols al seu palmarès, essent considerat un referent dins d'aquest esport. L'any 1959 fou el primer club de l'estat a participar en una competició europea[1] i el seu major èxit internacional fou la Recopa d'Europa d'handbol de 1976, primer títol europeu d'un club espanyol d'handbol.
Un dels trets característics és l'aposta per la formació i el planter, cosa que li ha permès promoure un gran nombre de jugadors i tècnics de primer nivell internacional.
El primer equip femení del BM Granollers data de l'any 1967.[4][5] En els darrers anys, a més, ha incrementat significativament el nombre d'equips femenins al planter[6] i el l'equip femení sènior ha assolit diversos ascensos de categoria. Des de la temporada 2014/2015 té el primer equip masculí i femení a la màxima categoria de l'handbol espanyol. A més, l'equip femení ha assolit posicions europees i ha disputat la Challenge Cup, per primera vegada, a la temporada 2019/2020.
El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[7]
Símbols
Escut
El disseny definitiu de l'escut es va encarregar a l'artista local Amador Garrell i Soto. Prenent com a model un escut asimètric d'origen germànic, es van introduir els símbols de la gralla, inclòs a l'escut de la ciutat de Granollers; les quatre barres vermelles sobre fons daurat, de la bandera catalana; i la figura d'un jugador d'handbol llençant una pilota a porteria, que imitava la figura d'un dels jugadors del club que apareixia en una fotografia de l'època.[8]
Uniforme
Des dels inicis el Club Balonmano Granollers va adoptar els colors blau i blanc, perquè eren els que utilitzava el Frente de Juventudes de Granollers.[5] A la dècada de 1980, després d'una greu crisi econòmica, el club va aconseguir el patrocini de l'empresa Cacaolat, cosa que va fer que l'uniforme agafés els colors de les ampolles del batut de Cacaolat: groc i marró.[9] Quan va finalitzar aquest patrocini, l'uniforme va tornar als colors blanc i blau tradicionals, amb la introducció de lleugers canvis en el disseny, com la introducció del color vermell.
Aquest himne va ser escrit durant la dècada de 1940. L'autor de la lletra i la música va ser Joan Coll, a petició del club. Va ser recuperat el primer de març de 1994 per a la commemoració del cinquantè aniversari del club en un festival musical realitzat al Cercle Cultural de La Caixa de Pensions. Es va encarregar d'interpretar-lo la Coral Polifònica de Granollers sota la direcció del mestre Agustí Vidal.
Bandera
Va ser creada l'any 1954 per a la celebració del 10è aniversari del club. Va ser confeccionada per l'artista local Teresa Bassa. La bandera era un treball de brodat. S'utilitzava a tots els actes públics de l'entitat, inclosa la Festa Major, i la Fira i Festes de l'Ascensió.
Camp de futbol de l'equip local, el Esport Club Granollers, al carrer Girona. Aquest camp va ser testimoni dels èxits del BM Granollers a la modalitat d'handbol amb onze jugadors, fins que aquesta modalitat es va abandonar i es va substituir per la modalitat de set jugadors.[11]
Pista descoberta amb terra de terratzo, coneguda popularment com la pista del carrer Tetuan. Tenia les dimensiones per a jugar a l'handbol en la modalitat de set jugadors. Per tal de poder-ne finançar la construcció, es va dividir en parcel·les, que van ser venudes als socis del club. Va ser remodelada l'any 1984. Ja al segle xxi, al terreny de la pista s'ha edificat un aparcament i el projecte de residència per a joves jugadors del club.
Tercera pista esportiva coberta construïda a Espanya, després de la de Madrid i Barcelona.[9] La superfície és de parquet, cosa que proporciona unes condicions millors per al joc de l'handbol, tot i que originalment era de terratzo.
En aquest pavelló es va jugar la final de la Recopa d'Europa de 1976 contra el TSV Grün-Weiβ Dankersen alemany (actualment, Minden eV), cosa que va suposar el primer títol internacional per al BM Granollers i l'handbol català i espanyol.
Fins al 1984 el BM Granollers va compartir la pista amb el Club Bàsquet Granollers, el qual aleshores es va traslladar a un pavelló nou.
Poliesportiu construït per als Jocs Olímpics de Barcelona'92. Amb una capacitat de 5.685 espectadors, és la seu actual del club. A més de la pista principal, compta amb una pista annexa. L'any 2013 va ser una de les cinc seus del Mundial d'handbol masculí de 2013.
El BM Granollers ha jugat sempre a la màxima categoria de l'handbol espanyol, llevat de les temporades 1963-64 i 1964-65, en què es va veure obligat a renunciar a causa dels canvis en el model de competició i per motius econòmics.
Historial complet de la classificació final a la lliga i la competició europea cada temporada:[22][23]
L'aposta per la pedrera és un dels trets distintius del BM Granollers.[26][27] El palmarès de les categories inferiors del club és un dels més destacats de l'handbol català i espanyol. Igualment, una gran quantitat de jugadors de primer nivell internacional han sorgit del planter i han format part de l'equip sènior del club o d'altres equips europeus.
La pedrera del BM Granollers està formada por aproximadament 30 equips de totes les categories, des de prebenjamí a veterans, tant masculins com femenins. A més, el BM Granollers organitza diversos tornejos d'handbol base a nivell local, regional i internacional.
Figures destacades
Jugadors nacionals destacats
Selecció de jugadors catalans i espanyols de la història primer equip masculí:[5][9][19][24]
La Granollers Cup és un torneig internacional d'handbol base que el BM Granollers organitza anualment des de 1999,[28] tot i que les edicions de 2020 i 2021 es van haver de cancel·lar a causa de la pandèmia de COVID-19.[29] El torneig se celebra habitualment durant cinc dies, l'última setmana de juny, i inclou totes les categories, des d'aleví fins a júnior, tant masculines com femenines. Les pistes de joc es reparteixen per tota la ciutat de Granollers però, a les últimes edicions, a causa de l'increment de participants, fins a set mil esportistes,[30] el torneig s'ha extés a altres municipis, com Les Franqueses del Vallès, Montornès del Vallès, Canovelles, Cardedeu o Vilanova del Vallès.[31]
Jornades Escolars (Torneig Coaliment)
Les Jornades Escolars són un torneig d'handbol formatiu organitzat anualment des de 1995, gràcies a l'impuls inicial de Josep Saperas, propietari de l'empresa de distribució i alimentació Coaliment. El torneig està adreçat a totes les escoles de Granollers i rodalia, amb l'objectiu que els nens i nenes del Vallès Oriental coneguin la pràctica de l'handbol, i les famílies s'acostin a les instal·lacions del Palau d'Esports de Granollers. Un altre dels objectius del torneig és aconseguir que jugadors del planter del club que juguen a categories superiors (infantil, cadet o juvenil), com a part de la seva formació com esportistes, entrenin i dirigeixin els equips participants i exerceixin d'àrbitres d'alguns partits del torneig.
El torneig se celebra durant 4 o 5 diumenges de primavera, normalment durant el mes de maig, i inclou les categories prebenjamí, benjamí i aleví (tots els equips són mixtes). El nombre de participants al torneig ha anat incrementant-se a les últimes edicions, fins a assolir les 20 escoles i més de 1000 jugadors i jugadores.[32]
MiniHandbol
El MiniHandbol és un torneig d'handbol formatiu organitzat anualment des de 2003 i s'adreça als clubs d'handbol que desitgin participar. El torneig té l'objectiu de fomentar l'handbol a les categories formatives (prebenjamí, benjamí i aleví) i se celebra durant un diumenge de primavera, normalment en el mes de març. En les últimes edicions, el torneig ha superat el 50 equips i els 800 jugadors inscrits.[33]
Torneig Internacional Ciutat de Granollers
El Torneig Internacional Ciutat de Granollers és un torneig d'handbolsènior, de caràcter amistós, que organitza el BM Granollers anualment des de 1990. El torneig se celebra habitualment durant la pretemporada del primer equipo masculí. Al llarg de la seva història, el torneig ha alternat dos formats: partit únic o eliminatòries directes entre 4 equips.
Un dels principals factors que han sostingut el BM Granollers al llarg de la seva història és el patrocini i mecenatge d'empreses nascudes o implantades a Granollers i rodalia. Els patrocinadors més significatius i els que han acompanyat el nom del primer equip han estat:
Empresa química nascuda a Granollers, d'àmbit internacional, fabricant de detergents. A diferents èpoques el primer equip es va anomenar BM Granollers-Camp i BM Granollers-Elena, nom d'un dels seus productes més venuts al mercat espanyol.
L'arribada d'aquest patrocinador es va produir després de la crisi de l'any 1964, en la qual el club va haver de renunciar a jugar a la Divisió d'Honor per motius econòmics.[34] L'arribada del patrocinador va permetre al club tornar a la màxima categoria.
Empresa del sector de l'alimentació, que va arribar al club de la mà del president Jaume Rodríguez, va suposar l'entrada de nous ingressos en un dels moments més delicats de la seva història.
Cacaolat és una marca de batuts de llet i cacau. Va ser creada l'any 1925 a la granja Viader de Cardedeu i va fabricar el primer batut industrial del mon. L'entrada de Cacaolat com a patrocinador va supusar el canvi dels colors blans i blau pel groc i marró en l'equipació tradicional del club, que va passar a anomenar-se Cacaolat Granollers.[35]
El grup Fraikin és una multinacional francesa del mercat de lloguer de vehicles industrials, utilitaris i comercials.
Notes
↑Dades corresponents a l'època més recent del primer equip femení del BM Granollers (també va haver-hi presència d'equips femenins al club durant la dècada de 1960, 1970 i 1980).
Sobrevia, Ramon (1949): "Cinco años de balonmano en Granollers". En: La importancia del deporte en Granollers y su comarca, Granollers, p. 88. Volum editat pel Club Deportivo Granollers.
Canal, Francesc (1953): "Balonmano. Diez años de Balonmano Granollers". Vallés, agosto de 1953, p. 51-53.
Coll i Calderon, Joan (1963): "El pulgar del balonmanista". Vallés, núm. 1126, p. 8. Ponència al IV Congreso Internacional de Medicina Física y Deportiva de Barcelona.
- (1964), Atlético Balonmano Granollers 1957-1963. Granollers, Imprenta Roca, 106 p.
Girós, Enric (1966), "El Balonmano en nuestra ciudad". Vallés, núm. 1317, p. 29-32.
Rodríguez (1971): "Un estudio sobre el balonmano Granollers. El B.M.G. ante un dilema: amateurismo o profesionalidad". El Correo Catalán, edición Vallès Especial, Barcelona, 28 desembre 1971, p. 4.
- (1974): "El balonmano en nuestra Ciudad". Vallés, núm. 2016, p. 70-73.
Roca, Ramon (1977): "El Balonmano Granollers. Glosa als Clubs i Entitats locals VII". Revista del Vallès, núm. 16, p. 19.
- (1980): "Apunts històrics de l'Handbol". A.E.B. Plaça Gran, núm. 70, p. 13-14.
- (1984): "Balonmano Granollers 1944-1984. 40 años de historia y de prestigio". Revista del Vallès, núm. 445, p. 7, 11-69.
Homs, Josep i Albert Camps (1991), Granollers i l'handbol. Granollers, Instant Copy-Ajuntament de Granollers, 24 p.
Botey, Antoni (1991): "Un equip de Futbol?...molt més!". Acció Catòlica 1940 - 1950. Trobada de germanor, p. 1 - 25.
Garrel, Esteve (1993): "B. M. Granollers, dels orígens a avui". El 9 Nou, núm. 325, p. I - IV (suplement).
Arimany, Josep Lluís (1994): Pregó de la Fira i Festes de l'Ascensió 1994. (50 anys d'Handbol a Granollers). Granollers, Ajuntament de Granollers, 24 p.
- (1994): "Balonmano: especial Bodas de Oro". Revista del Vallès, núm. 939, p. 37-40.
Ferrer i Casañas, Esteve (1994): "Club Balonmano Granollers, 1944 - 1994 (Fotografies, fitxes, i equips)". Granollers (arxiu particular), 132 p.
Daví, Ramon i Lluís Tintó (1995), Medalla d'or de la Ciutat al Club Balonmano Granollers. Granollers, Ajuntament de Granollers, 32 p. També a Revista del Vallès, núm. 959, 24 d'abril de 1995, p. 11-13.
- (1995): "Campeones". Revista del Vallès, núm. 959, 16 p.
Sala i Vila, Joan (1996): "B.M. Granollers, patrimoni de la Ciutat". El 9 Nou, núm. 619, p. 13.
Sala i Vila, Joan (1997), B.M. Granollers, esport i civisme. Granollers, Editorial Granollers, 106 p.
Montagud, Santi (2002): "El BM Granollers". El 9 Nou, núm. 1303, p. 14.
Sánchez i Mata, Francesc (2003): Granollers, recull fotogràfic 1882-1965. El Papiol, Editorial Efadós.
Vivé, Jaume (2011): "Del cor ciutadà a l'Asobal". Vallesos, núm. 2, p. 82-91.
.svg){kind=small}
