Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Wesel

Plantilla:Infotaula geografia políticaWesel
Imatge
Tipuslarge district town (en) Tradueix, ciutat de la Lliga Hanseàtica, capital de districte, municipi urbà i ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 39′ 31″ N, 6° 37′ 04″ E / 51.6586°N,6.6178°E / 51.6586; 6.6178
EstatAlemanya
Estat federatRin del Nord - Westfàlia
Regió administrativaRegió de Düsseldorf
DistricteWesel Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població61.277 (2023) Modifica el valor a Wikidata (499,98 hab./km²)
Geografia
Superfície122,56 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud23 m-29 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governUlrike Westkamp Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal46483, 46485 i 46487 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic0281, 02803 i 02859 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya051700048048 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya05170048 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webwesel.de Modifica el valor a Wikidata

La ciutat hanseàtica de Wesel pertany a l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya a l'aiguabarreig del Lippe i del canal Wesel-Datteln al Rin. Segons el cens de 2013, té 60.607 habitants.[1]

Història

Hi ha traces d'una ocupació humana des de l'edat del bronze, però el llit del Rin i del Lippe sovint van canviar després dels aigüats freqüents, en formar illes noves i absorbir assentaments vells que fa difícil les recerques arqueològiques. Una presència romana encara no ha sigut confirmada, però és fort probable, donat la posició estratègica a la confluència de dos rius majors.

La ciutat fou mencionada per primera vegada el segle VIII sota el nom de Wesele, en un document del monestir d'Echternach.[2] Durant l'edat mitjana va continuar a desenvolupar-se per la seva posició interessant per al comerç fluvial. Al començament del segle xii es convertí en una possessió dels comtes de Kleve, els quals li atorgaren el 1241 els drets de ciutat. El 1407 adherí a la Lliga Hanseàtica.

Aviat a la reforma protestant, triava el camp calvinista, a diferència de gran part de Renània i Westfàlia, que romangueren catòliques. Durant la Guerra de successió de Jülich va ser ocupada per les tropes de Castella de Ambrosi Spinola i alliberada el 1629 per les tropes de les Set Províncies Unides dels Països Baixos.[3] El 1609, amb el territori sencer del Ducat de Clèveris, Wesel passà a Brandenburg, i des d'aleshores va seguir el destí del naixent estat prussià. Amb l'arribada de funcionaris prussians des de Brandenburg, principalment luterà, una comunitat luterana va crear-se.

Per la seva ubicació estratègica com a dipòsit d'armes fou el blanc de les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. El 16, 17 i 19 de febrer de 1945 la ciutat fou bombardejada i el març del mateix any la Wehrmacht dinamità el darrer pont restant sobre el Rin. El 10 de març s'acabà d'arrasar la ciutat. El cens de població de 1939 parlava de 25.000 habitants, mentre que el maig de 1945 només n'hi havia 1.900.

Personalitats lligades

Referències

  1. «Wesel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Henri-Camille, Wampach. Urkunden- und Quellenbuch der alt-luxemburgischen Territorien bis zur burgundischen Zeit (en alemanyg). vol. I.2, 1935-55, p. 102. 
  3. Olaf Asbach, Peter Schröder. The Ashgate Research Companion to the Thirty Years' War (en anglès). Routledge, 2016, p. 167. ISBN 9781317041351. 
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wesel
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9