El 1972 es va traslladar a l'Agència d'Investigació de Projectes Avançats de Defensa (DARPA) del departament de defensa dels Estats Units, i a l'octubre d'aquell any, va exhibir l'ARPANET connectant quaranta ordinadors a la International Computer Communication Conference, mostrant el sistema al públic per primera vegada. Després va ascendir a director de l'Oficina de Tècniques de Processament de la Informació del DARPA (IPTO), va iniciar l'ambiciós Programa Estratègic de Computació del govern dels Estats Units, el projecte més gran d'investigació i desenvolupament mai emprès per l'administració federal.[4]
Internet
Treballant en un projecte de comunicacions per satèl·lit, se li van ocórrer les idees inicials del que després s'anomenaria Transmission Control Protocol (TCP), el propòsit del qual era reemplaçar l'altre protocol de xarxa existent, el NCP, usat a l'ARPANET. Treballant en això, va tenir un paper decisiu en establir els fonaments de les xarxes d'arquitectura oberta, que permetrien la intercomunicació entre ordinadors i xarxes arreu del món, sense importar la maquinària o programari que cadascun usés. Per a arribar a aquesta meta el TCP va ser dissenyat amb les següents característiques:
Petites subseccions de la xarxa serien capaces de parlar entre si mitjançant un ordinador especialitzat que simplement reenvia paquets. Inicialment anomenat gateway, avui dia conegut com a encaminador.
Cap porció de la xarxa podria constituir un punt de ruptura, de manera que tota la xarxa depengués del seu correcte funcionament, ni seria capaç de prendre control sobre tota la xarxa.
Cada tros d'informació enviat a través de la xarxa rebria un nombre de seqüència, per a assegurar que fos processat en l'ordre adequat a la seva arribada a la destinació. Aquest nombre seria també usat per a detectar la pèrdua d'informació en trànsit.
Un ordinador que enviï informació a un altre hauria de saber si aquesta ha estat rebuda quan el destinatari retorni un paquet especial, conegut com a acknowledgement (confirmació, justificant de recepció), per a cada tros d'informació enviat.
Si la informació enviada es perd, seria retransmesa una vegada s'hagi superat el degut temps d'espera.
Cada tros d'informació enviat a través de la xarxa aniria acompanyat d'un checksum, calculat per l'emissor original, i comprovat pel receptor, per a assegurar l'absència de danys durant el transport.
Vinton Cerf es va incorporar al projecte a la primavera de 1973, i junts van acabar una versió inicial del TCP. Després se separaria en dues capes, amb les funcions més bàsiques desplaçades a lInternet Protocol (IP). Les dues capes juntes són normalment conegudes com a TCP/IP, i són la base de la Internet moderna.[5]
Carrera recent
Després de tretze anys al DARPA, va deixar l'organització per a fundar la Corporation for National Research Initiatives (CNRI) el 1986, i el 2006 és director i president. El CNRI és una organització sense ànim de lucre dedicada a liderar i proveir fons per a investigació i desenvolupament de la National Information Infrastructure.[6]
