Yves Meyer | |
Naixement | 19 juliol 1939 (85 anys) París |
---|
Formació | École Normale Supérieure Universitat d'Estrasburg - doctorat lycée Carnot de Tunis |
---|
Director de tesi | Jean-Pierre Kahane |
---|
|
Camp de treball | Matemàtiques i matemàtiques aplicades |
---|
Ocupació | matemàtic |
---|
Ocupador | Universitat París-Dauphine École Polytechnique Universitat de París Universitat de Nantes Universitat de París Sud Prytanée National Militaire Universitat d'Estrasburg École Normale Supérieure de Cachan Conservatoire National des Arts et Métiers |
---|
Membre de | |
---|
Interessat en | Ondeta i wavelet analysis (en) |
---|
Professors | Jean-Pierre Kahane |
---|
Alumnes | Pascal Auscher (en) , Jean-Paul Allouche, Guy David, Pierre-Gilles Lemarié-Rieusset (en) , Patrik Andersson (en) , Michel Emsalem (en) , Gérard Bourdaud (en) i Abderrafiaa Elkalay (en) |
---|
|
Estudiant doctoral | Pascal Auscher (en) , Pierre-Gilles Lemarié-Rieusset (en) , Aline Bonami (en) , Jean-Lin Journé, Albert Cohen, Noël Lohoué (en) , Marco Cannone (en) , Antoine Ayache (en) , Lorenzo Brandolese (en) , Jean-Louis Clerc (en) , Khalid Daoudi (en) , Fabrice Planchon (en) , Fatma Trigui (en) , Freddy Paiva (en) , Françoise Lust-Piquard (en) , Marc Frisch (en) , François Gramain (en) , Stéphane Jaffard (en) , Martin Meyer (en) , Miguel Escobedo (en) , Philippe Tchamitchian (en) , Chantale Tran-Oberle (en) , Jean-Pierre Schreiber (en) , Sylvain Marie Jean-Sébastien Durand (en) , Sylvia Dobyinski (en) , Alain Yger (en) , Michel Zinsmeister (en) , Hong Xu (en) , Xiaolong Li (en) , Jérôme Gilles (en) , Diego Chamorro (en) i Isabelle Marty (en) |
---|
|
|
Yves F. Meyer (Tunísia, 19 de juliol de 1929 -) és un matemàtic francès, premi Abel per les seves contribucions al coneixement i desenvolupament de la teoria de l'Ondeta.
Biografia
Va ser un antic alumne del liceu Carnot de Tunísia, premiat en el concurs general de grec i matemàtiques. Es va educar a la Universitat d'Estrasburg i es va doctorar en 1966 amb una tesi supervisada per Jean-Pierre Kahane. Va ser professor de la Universitat París-Dauphine i la École Polytechnique (1980–1986). Va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències el 15 de novembre de 1993. Va ser membre sènior de l'Institut Universitari de França en 1991 per un període de cinc anys. Va ser professor convidat del Conservatoire National des Arts et Métiers (2000) i actualment és professor emèrit de l'Escola Normal Superior de Cachan. Va guanyar en 2010 el premi Gauss per les seves fonamentals contribucions a la teoria de nombres, teoria dels operadors i anàlisi harmònica, i pel seu paper en el desenvolupament de les ondetes i l'anàlisi multirresolució. També va rebre en 2017 el premi Abel “pel seu paper fonamental en el desenvolupament de la teoria matemàtica de les ondetes.”[1]
Obres
- Nombres de Pisot, Nombres de Salem et Analyse Harmonique, Springer-Verlag, 1970.
- Algebraic numbers and harmonic analysis, North-Holland, 1972.
- Wavelets and Operators, Cambridge University Press, 1992.
- Amb Ronald Coifman: Ondelettes et opérateurs, Paris, Hermann 1990, 1991
- Amb Ronald Coifman: Wavelets. Calderón-Zygmund and Multilinear Operators, Cambridge University Press 1997
- Amb Stephane Jaffard, Robert Ryan: Wavelets – tools for science and technology, SIAM, 2001
- Wavelets – algorithms and applications, SIAM, 1993
- Oscillating Patterns in Image Processing and Nonlinear Evolution quations, American Mathematical Society, 2001
Premis i reconeixements
- Premi Salem 1970
- Membre de la Académie des Sciences des de 1993.
- Professor convidat al'ICM en 1970 a Niça, in 1983 a Varsòvia, i en 1990 a Kyoto.
- En 2010, Yves Meyer va rebre el Premi Carl Friedrich Gauss.
- En 2012 va ser nomenat fellow de la Societat Matemàtica Americana.
- En 2017 va ser guardonat amb el Premi Abel
Referències
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |
|