Rainer Weiss
| (2018) |
| |
Naixement | 29 setembre 1932 (92 anys) Berlín (Alemanya) |
---|
Residència | Berlín |
---|
Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts - física Columbia Grammar & Preparatory School (en) |
---|
Director de tesi | Jerrold R. Zacharias |
---|
|
Camp de treball | Física i astrofísica |
---|
Ocupació | físic, professor d'universitat, astrofísic |
---|
Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Tufts |
---|
Membre de | |
---|
Influències | |
---|
|
Estudiant doctoral | Nergis Mavalvala, Nelson Lloyd Christensen, Rana Adhikari, Peter Kurt Fritschel, Brett Bochner, Joseph Anthony Giaime, Brian Thomas Lantz, Ryan Christopher Lawrence, Partha Saha, Michelle Sharon Eisgruber Stephens, Julien Sylvestre, Shaoul Ezekiel, Joseph Michael Kovalik, Dirk Joachim Muehlner, David Kingston Owens, Patricia Marie Downey, Daniel Dewey i Jeffrey Clark Livas |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
|
Rainer Weiss (Berlín, 29 de setembre de 1932) és un destacat astrofísic estatunidenc d'origen alemany conegut pels seus estudis de les ones gravitacionals, premi Nobel 2017.
Biografia
La seva família emigrà a Praga el 1932 i després, el 1938, als Estats Units, fugint del règim nazi. Establiren la seva residència a Nova York i Weiss estudià a la Columbia Grammar School. Es graduà a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) el 1955 i s'hi doctorà el 1962 la tesi Stark Effect and Hyperfine Structure of Hydrogen-flouride dirigida per Jerrold Zacharias. Treballà a la Universitat Tufts entre 1960 i 1962, després realitzà una estada post-doctoral a la Universitat de Princeton entre 1962 i 1964, per a ingressar finalment al MIT el 1964.[1]
Obra
Els camps de recerca de Weiss ha estat la caracterització de la radiació còsmica de fons i la detecció d'ones gravitacionals mitjançant interferometria. En el primer camp realitzà mesuraments pioners de l'espectre de la radiació còsmica de fons i, a continuació, fou cofundador i líder intel·lectual del projecte del satèl·lit COBE de la NASA. En l'altre camp Weiss inventà un detector d'ones gravitatòries interferomètric, i fou cofundador, juntament amb Kip Thorne i Ronald Drever, del projecte de detecció d'ones gravitacionals LIGO,[1] que detectà per primer cop aquest tipus d'ones el 14 de setembre de 2015.[2]
Guardons
El juny de 2017 fou guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb Kip Thorne, Barry Barish i l'observatori LIGO.[3]
El 2017, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física juntament amb Kip Thorne i Barry Barish "per contribucions decisives al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals".[4]
Referències
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |
|