Robin Milner

Robin Milner

Biografia
Naixement	Arthur John Robin Gorell Milner 13 gener 1934 Plymouth (Anglaterra)
Mort	20 març 2010 (76 anys) Cambridge (Anglaterra)
Causa de mort	infart de miocardi
Nacionalitat	Britànic
Formació	Eton College King's College
Es coneix per	LCF Llenguatge ML Càlcul de sistemes comunicants Càlcul Pi Inferència de tipus Hindley-Milner
Activitat
Camp de treball	Ciències de la computació
Ocupació	Informàtica
Organització	Ferranti City University, Londres Universitat de Swansea Universitat Stanford Universitat d'Edimburg Universitat de Cambridge Universitat d'Aarhus
Membre de	Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (1994–) Academia Europaea (1988–) Reial Societat d'Edimburg Acadèmia Francesa de les Ciències Royal Society
Interessat en	Ciències de la computació
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Obra
Estudiant doctoral	George Milne Avra Cohn Raymond Aubin Mike Sanderson Alan Mycroft Luis Damas Brian Monahan Kevin Mitchell Kim Larsen (1986) Mads Tofte (1988) K.V.S. Prasad (1989) Faron Moller Dave Berry Chris Tofts Peter Sewell Davide Sangiorgi (1993) David N. Turner (1995) Alex Mifsud James J. Leifer (2001)[2]
Premis
Premi Turing 1991[3] FRS FRSE

Arthur John Robin Gorell Milner FRS FRSE (13 de gener de 1934 – 20 de març de 2010), conegut com a Robin Milner o A. J. R. G. Milner, fou un informàtic britànic, guanyador del premi Turing.^{[4][5][6][7][8][9]}

Milner va néixer a Yealmpton, un poble prop de Plymouth, Anglaterra en una família de militars. Va aconseguir una beca per estudiar a Eton College el 1947, i després va entrar als Royal Engineers, arribant a sotstinent. Després va entrar al King's College de Cambridge, graduant-se el 1957. Milner va començar a treballar de mestre d'escola, i després de programador a l'empresa Ferranti, abans d'entrar al món acadèmic, a la City University de Londres, després a la Universitat de Swansea, Stanford, i a partir de 1973 a la Universitat d'Edimburg, on va ser cofundador del Laboratory for Foundations of Computer Science (LFCS). Va tornar a Cambridge com a cap del Laboratori d'Informàtica el 1995, càrrec al qual va acabar renunciant, encara que es va quedar al laboratori. A partir de 2009, Milner fou nomenat SICSA Advanced Research Fellow i tenia (a temps parcial) la càtedra d'Informàtica a la Universitat d'Edimburg.

Milner va morir d'un atac de cor el 20 de març de 2010 a Cambridge.^[4][10] La seva esposa, Lucy, havia mort poc abans.

De Milner se'n reconeixen tres contribucions principals a la informàtica. Va desenvolupar LCF, una de les primeres eines de demostració automàtica de teoremes. El llenguatge que va desenvolupar per a LCF, ML, fou el primer que tenia inferència de tipus polimòrfica, i gestió d'excepcions resistent al tipus. En una àrea diferent, Milner també va desenvolupar un marc teòric per analitzar sistemes concurrents, el càlcul de sistemes comunicants, i el seu successor, el càlcul-π. En el moment de la seva mort, estava treballant en bigrafs, un formalisme per a la computació ubiqua, que reunia CCS i el càlcul-pi.^[11]

Va ser nomenat Fellow de la Royal Society el 1988 i va rebre el premi Turing de l'ACM el 1991. El 1994 va ser nomenat Fellow de l'ACM. El 2004, la Royal Society of Edinburgh li va atorgar una Medalla Reial per "aportar beneficis públics a escola global". El 2008, fou elegit Associat Estranger de la National Academy of Engineering dels Estats Units per "contribucions fonamentals a la informàtica, incloent el desenvolupament de LCF, ML, CCS, i el càlcul-pi."^[12]

• A Calculus of Communicating Systems, Robin Milner. Springer-Verlag (LNCS 92), 1980. ISBN 3-540-10235-3
• Communication and Concurrency, Robin Milner. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1989. ISBN 0-13-115007-3
• The Definition of Standard ML, Robin Milner, Mads Tofte, Robert Harper, MIT Press 1990
• The Definition of Standard ML (Revised), Robin Milner, Mads Tofte, Robert Harper, David MacQueen, MIT Press 1997. ISBN 0-262-63181-4
• Commentary on Standard ML, Robin Milner, Mads Tofte, MIT Press 1997. ISBN 0-262-63137-7
• Communicating and Mobile Systems: the Pi-Calculus, Robin Milner. Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-65869-1
• The Space and Motion of Communicating Agents, Robin Milner, Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-73833-0
• Publicacions de Robin Milner Arxivat 2012-10-10 a Wayback Machine. a DBLP

• Entrevista amb Robin Milner, gener de 2010.
• Proof, Language, and Interaction: Essays in Honour of Robin Milner Arxivat 2005-09-13 a Wayback Machine., edited by Gordon Plotkin, Colin Stirling and Mads Tofte. The MIT Press, 2000. ISBN 0-262-16188-5.
• The Royal Society of Edinburgh: Royal Gold Medals for Outstanding Achievement (nota de premsa de 2004).
• Breu biografia i discurs de Robin Milner Arxivat 2005-11-26 a Wayback Machine.
• A Brief Scientific Biography of Robin Milner (de Proof, Language, and Interaction: Essays in Honour of Robin Milner)

• Address in Bologna, un breu discurs de Milner en rebre Laurea Honoris Causa en Informàtica per la Universitat de Bolonya, resumint algunes de les seves principals obres, 9 de juliol de 1997
• Is informatics a science?, conferència a l'ENS, 10 de desembre de 2007