Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Emilio Rosenblueth

Plantilla:Infotaula personaEmilio Rosenblueth
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1926 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1994 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsArturo Rosenblueth Modifica el valor a Wikidata
Premis

Emilio Rosenblueth (Ciutat de Mèxic, 8 d'abril de 1926 - Ciutat de Mèxic, 11 de gener de 1994) fou un enginyer sísmic mexicà.

Es va dedicar a la investigació de fenòmens sísmics, i en particular a l'estudi del comportament dels edificis davant dels terratrèmols. Els seus estudis han permès la construcció d'edificis de gran altura, preses i centrals nuclears a regions del planeta amb risc de patir terratrèmols.

Se dedicó a la investigación de fenómenos sísmicos, y en particular al estudio del comportamiento

Joventut i educació

Va néixer a la Ciutat de Mèxic dins d'una família jueva. El seu pare Emilio Rosenblueth Stearns va néixer a Chihuahua, i va ser germà de l'investigador i sociòleg Arturo Rosenblueth Stearns. Mentre la seva mare Charlotte Deutsch Kleinman va néixer a Hongria i la seva família va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1902.[1]

S'interessà per la fenomenologia sísmica a causa de la pròpia ubicació de Mèxic en una de les zones més actives del globus en terratrèmols. Va ingressar a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) on va obtenir una llicenciatura el 1948. Va obtenir un màster el 1949 i un doctorat el 1951 a la Universitat d'Illinois.[2]

Docència i assessor

Va impartir classes a l'Institut d'Enginyeria de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, en va ser el director i promotor del primer ordinador a Mèxic (IBM 650, 1958). Va ser professor visitant a universitats dels Estats Units d'Amèrica, Itàlia, El Salvador, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Nova Zelanda, Anglaterra, Espanya, Israel, Xina i Cuba.

Va ser assessor de la Unesco i de l'Organització d'Estats Americans (OEA) en matèria sísmica i de recerca científica. Va ser membre d'acadèmies i associacions mexicanes i estrangeres, com l'Acadèmia de la Investigació Científica, el Col·legi d'Enginyers Civils de Mèxic, la Societat Mexicana d'Enginyeria Sísmica, la Societat Mexicana de Mecànica de Sòls, l'American Society of Civil Engineers, l'American Concrete Institute, la Seismological Society of America, l'International Association for Earthquake Engineering, l'Associació Llatinoamericana de Sismologia i Enginyeria Antisísmica, la Unió Panamericana d'Associacions d'Enginyers, i l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[3]

Aportacions

Els seus estudis sobre els moviments sísmics li permeteren afirmar que el disseny de l'estructura dels edificis construïts en terrenys amb risc sísmic no sols havia de comprendre una visió tècnica sinó també ètica, ja que l'enginyer està obligat a prendre unes decisions que repercuteixen sobre la societat, donant així un to humanista a les construccions.

Va fer investigacions en Enginyeria Antisísmica en tres fronts:

  • la descripció probabilística de la sismicitat i la freqüència de generació dels tremolors;
  • l'estudi de la dinàmica dels sòls; i
  • el disseny de les estructures idònies per resistir aquests moviments.

Amb l'avenç en aquests tres aspectes es va començar a construir cada vegada amb més seguretat a les regions d'elevat risc sísmic. Gràcies als seus estudis, i en bona part a causa dels descobriments del professor Rosenblueth, s'han pogut aixecar edificis de considerable alçada, preses i construccions tan complexes com a centrals nuclears, que requereixen una total exactitud i seguretat a les seves estructures, als països afectats periòdicament per tremolors.

Emilio Rosenblueth va fer l'aplicació del càlcul probabilístic a aquest i altres camps de l'enginyeria. Els seus treballs s'han pres com a referència per a l'elaboració de reglaments indicatius en la construcció d'edificis, els paràmetres dels quals varien segons l'ús que es donarà a l'edificació, el tipus de terreny sobre el qual s'assenta, i la sismicitat.

Acompliment professional

Va ser coordinador de recerca científica a la UNAM, va treballar per a l'empresa mexicana Ingenieros Civiles Asociados (ICA), per a la Secretaria d'Agricultura i Recursos Hidràulics. Va ser sotssecretari de la Secretaria d'Educació Pública a Mèxic del 1978 al 1982.

Obres

  • Consideraciones sobre el diseño sísmico
  • On earthquake-resistant design
  • Presión hidrodinámica en presas debida a aceleración vertical con refracción de fondo
  • Torsiones sísmicas en edificios de un piso

Premis i distincions

  • Premi de Recerca Científica de l'Acadèmia Mexicana de Ciències, el 1963.[4]
  • Membre del Col·legi Nacional el 4 d'abril de 1972.[3]
  • Premi de Ciències Luis Elizondo el 1973.
  • Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Ciències Físico-Matemàtiques i Naturals pel govern de Mèxic el 1974.[5]
  • Investigador Emèrit de l'Institut d'Enginyeria de la UNAM el 1988.
  • Premi Príncep d'Astúries, pel govern d'Espanya el 1985.[6]
  • En el seu homenatge la secundària 305, ubicada a Guadalupe I. Ramírez, s/n, Potrero de San Bernardino porta el seu nom.

La seva mort

Morí l'11 de gener de 1994 en la seva pròpia casa de la capital mexicana.

Referències

  1. «Ing. Emilio Rosenblueth, Figura mundial de la Ingeniería Sísmica» (en castellà). Diario Judío.
  2. «Emilio Rosenblueth Deutsch» (en castellà). Fundación Javier Barros Sierra. Arxivat de l'original el 2009-12-07. [Consulta: 21 gener 2024].
  3. 3,0 3,1 «Miembros Ingeniería Sísmica, Rosenblueth Deutsch Emilio» (en castellà). El Colegio Nacional. Arxivat de l'original el 2009-02-24. [Consulta: 21 gener 2024].
  4. «Premios de Investigación de la Academia Mexicana de Ciencias» (en castellà). Academia Mexicana de Ciencias. Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 21 gener 2024].
  5. «Premio Nacional de Ciencias y Artes» ( PDF) (en castellà). Consejo Nacional para la Cultura y las Artes (Secretaría de Educación Pública). Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 21 gener 2024].
  6. «David Vázquez Martínes y Emilio Rosenblueth» (en castellà). Fundación Príncipe de Asturias. Arxivat de l'original el 2009-10-09. [Consulta: 21 gener 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9