Guido Münch |
|
Naixement | (es) Guido Muench-Paniagua 9 juny 1921 San Cristóbal de las Casas (Mèxic) |
---|
Mort | 29 abril 2020 (98 anys) Pasadena (Califòrnia) |
---|
Formació | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universitat de Chicago |
---|
Director de tesi | Subrahmanyan Chandrasekhar |
---|
|
Ocupació | astrònom, astrofísic |
---|
Ocupador | Universitat de Heidelberg |
---|
Membre de | |
---|
|
Estudiant doctoral | Virginia Trimble, Judith Gamora Cohen, James E. Gunn, Laurence M. Trafton (en) , Jorge Melnick (en) , Eric Persson (en) , Jay Albert Frogel (en) , Arsine Victoria Peterson (en) , Robert Terry Brinkmann (en) , Christopher M. Anderson (en) , Richard Bondo Larson (en) , Jeffrey D. Scargle (en) , Robert A. Parker, John C. Stewart (en) i Mónica Rodríguez (en) |
---|
|
Fills | Christopher Münch |
---|
Germans | Luis Münch |
---|
|
|
Guido Münch (San Cristóbal de las Casas, 9 de juny de 1921 - Pasadena, 29 d'abril de 2020) fou un enginyer, astrònom i astrofísic mexicà.
Münch es va llicenciar en enginyeria civil i matemàtiques per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, ampliant els seus estudis a la Universitat de Chicago i aconseguint el doctorat en astronomia i astrofísica.
Münch va iniciar els seus estudis sobre astrofísica al costat del Premi Nobel de Física Subrahmanyan Chandrasekhar. La seva investigació va incidir, des de llavors, en diversos camps, i va destacar especialment en teoria d'atmosferes estel·lars, espectroscòpia estel·lar, matèria interestel·lar, nebuloses d'emissió, estructura galàctica i física solar. Les seves investigacions sobre el sistema planetari han aportat dades d'enorme interès.
Va desenvolupar les seves investigacions en astronomia als observatoris de Mèxic, a l'Institut de Tecnologia de Pasadena (Califòrnia, EUA), l'Institut Max Planck (Heidelberg, Alemanya), Institut Astrofísic de les Illes Canàries (Universitat de La Laguna) i al Centre Astronòmic hispano-alemany d'Almeria. Les seves investigacions el van dur a col·laborar amb la NASA en les missions espacials del Programa Mariner, Viking i Pioneer.
El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica “per les seves importants contribucions a l'astrofísica”.[1]
Referències
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |