Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Shenyang

Plantilla:Infotaula geografia políticaShenyang
沈阳 (zh-cn) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat-província, gran ciutat i ciutat-prefectura Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 48′ 09″ N, 123° 25′ 41″ E / 41.8025°N,123.4281°E / 41.8025; 123.4281
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaLiaoning Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Liaoning
Later Jin (1616-1636) (en) Tradueix (1625–1644)
Fengtian (en) Tradueix (–1928) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.070.093 (2020) Modifica el valor a Wikidata (705,3 hab./km²)
Geografia
Superfície12.859,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud55 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal110000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic024 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webshenyang.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

Shenyang (xinès: 沈阳, pinyin: Shěnyáng; en manxú: Simiyan hoton) és la capital de la província de Liaoning a la República Popular de la Xina. Té una població aproximada de 4.101.197 habitants.[1] El nom vol dir "Ciutat al nord del riu Shen", referint-se al riu Hun, que antigament s'anomenava riu Shen.

La ciutat té un clima amb temperatures extremes que poden superar els 35 °C a l'estiu i descendir fins i tot els -25 °C en els mesos d'hivern.

Història

El 1625, el líder manxú Nurhaci va traslladar la capital a Shenyang. La va rebatejar Mukden el 1634. Shenyang va ser la capital dels manxús fins que es va traslladar a Pequín el 1644, quan la dinastia Qing va conquistar la ciutat i s'hi va establir.[2] A partir de 1657, Shenyang va rebre el nom de Fengtianfu. El 1914 va tornar al seu nom original. El 1905 es va produir a la ciutat una important victòria japonesa durant la Guerra russo-japonesa.

L'Incident de Mukden (18 de setembre de 1931), que va impulsar els japonesos a crear l'estat de Manxukuo, va tenir lloc molt a prop de Shenyang. Durant el període de Manxukuo, la ciutat va tornar a ser rebatejada com Fengtian.

En l'actualitat, és un dels principals centres industrials de la Xina, així com un important centre de distribució a la zona nord-est del país. Posseeix el major aeroport de la zona.

Llocs d'interès

  • Palau Imperial: construït el segle xvii pel líder manxú Nurhaci i acabat pel seu successor, Abahai el 1634. És, després del de Pequín, el segon conjunt de palaus imperials de la Xina per la seva extensió. La part principal està construïda de manera que recorda una tenda dels nòmades. Era la zona destinada a despatxar els afers polítics.
  • Mausoleu Fu (Tomba de l'Est) la va fer construir l'emperador Abahai perquè hi reposessin les restes del seu avi, Nurhaci, que va escollir la ciutat com a capital i la seva emperadriu Yehenala. La construcció va començar el 1629 i no estar finalitzat fins al 1651.
  • Tomba del nord (Bei Ling): construïda per al fundador de la dinastia Qing, l'emperador Huang Taiji. Allotja també les restes de la que va anar la seva emperadriu, Xiaoduanwen. Ocupa una àrea de 450 m². S'hi accedeix pel camí dels esperits, envoltat de diverses estàtues d'animals.
Tomba del nord a Shenyang

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9