|
Elizabeth Bishop
Elizabeth Bishop (Worcester, Massachusetts, 8 de febrer de 1911-Boston, 6 d'octubre de 1979) va ser una poeta estatunidenca, distingida com a poeta llorejada dels Estats Units (1949-1950) i Premi Pulitzer de poesia el 1956. TrajectòriaJoventutDesprés que el seu pare morís quan ella tenia només vuit mesos d'edat, la mare de la poeta va sofrir una malaltia mental i va ser enviada a una residència psiquiàtrica el 1916. Encara que la mare de Bishop va viure fins a 1934 en un asil, mai més no es van trobar. Òrfena des d'un punt de vista pràctic, Bishop va viure amb els seus avis a Nova Escòcia, un període que posteriorment idealitzaria en els seus poemaris.[1] Anys més tard, Bishop va estar interna a la Walnut Hill School, a Natick, on va publicar els seus primers poemes en una revista d'estudiants gràcies al seu amic Frani Blough.[2] Es va matricular en el Vassar College a la tardor de 1929, just abans del col·lapse borsari. El 1933 va fundar Con Spirito, una revista literària independent junt amb l'escriptora Mary Mccarthy, Margaret Miller, i les seves germanes Eunice i Eleanor Clark.[3] EscriptoraL'escriptura de Bishop va estar fortament influïda per la poeta Marianne Moore.[4] Va ser presentada a Marianne per un bibliotecari de Vassar el 1934. Moore es va interessar molt pel treball de Bishop i la va arribar a dissuadir d'estudiar medicina a la Cornell Medical School, on la poeta s'havia matriculat després de mudar-se a Nova York després de la seva graduació. Va ser quatre anys abans que Bishop es dirigís a l'estimada senyora Moore com a estimada Marianne, i només perquè així li ho va dir Moore. L'amistat entre les dues dones va durar fins a la mort de Moore el 1972. El llibre de Bishop At the Fishhouses (1955) conté diverses al·lusions al poema de Moore "A Grave".[5] Bishop va viatjar molt i va viure en moltes ciutats i països, molts dels quals estan descrits en els seus poemes. Va viure a França durant diversos anys a mitjan dècada dels 1930, gràcies en part al patronatge d'una amiga de la universitat, Louise Crane. El 1938, Bishop va comprar una casa amb Crane al 624 de White Street, a Key West, Florida. Mentre vivia allà, Bishop es va fer amiga de Pauline Pfeiffer Hemingway, que s'havia divorciat d'Ernest Hemingway el 1940. Va ser presentada a Robert Lowell per Randall Jarrell el 1947. Va escriure el poema "Visits To St. Elizabeth's" el 1950 com a record de les seves visites a Ezra Pound. També va conèixer James Merrill el 1947, i es va fer amiga d'ell en els seus últims anys. El 1946, Marianne Moore va presentar personalment Bishop per al Premi Houghton Mifflin Prize de poesia, que Bishop va guanyar. El seu primer llibre North & South va ser publicat amb mil exemplars; Randall Jarrell va escriure sobre aquest que "tots els seus poemes han estat escrits des del més profund, ho he vist".  Bishop, que va tenir problemes financers al llarg de gairebé tota la seva carrera, cada vegada es mantenia més gràcies a la concessió de beques i premis. Després de rebre la important quantitat de 2.500 dòlars com a beca per a viatges de Bryn Mawr College el 1951, Bishop va partir a circumnavegar Amèrica del Sud amb vaixell. Va arribar a Santos, Brasil, el novembre d'aquell any. Bishop pensava ser-hi dues setmanes, però hi va romandre durant quinze anys. Mentre vivia al Brasil, va rebre el Premi Pulitzer el 1956 pel seu llibre North & South - A Cold Spring (Nord i sud - Una primavera freda), que agrupava diversos poemaris. Posteriorment, rebria el National Book Award i el National Book Critics Circle Award, així com dues beques Guggenheim i una altra de l'Ingram Merrill Foundation. El 1976, es va convertir en la primera dona a rebre el Neustadt International Prize For Literature. Amb freqüència, Bishop escrivia articles per a The New Yorker, i el 1964 va escriure l'obituari de Flannery O'Connor en The New York Review of Books. A més, va ser conferenciant d'universitats durant molts anys. Durant un curt període, va ser professora de la Universitat de Washington, abans de ser-ho a la Universitat Harvard durant set anys. També va ensenyar a la Universitat de Nova York, abans d'acabar al Massachusetts Institute of Technology. Normalment, solia passar els estius a la seva casa de Maine, en una illa anomenada North Haven. TraductoraDurant la seva estada al Brasil, Bishop va començar a interessar-se per les llengües i literatures de Llatinoamèrica. Amb el temps, traduiria molts poetes a l'anglès, entre els quals destaquen Octavio Paz, João Cabral de Melo Neto i Carlos Drummond de Andrade, de qui va dir:
Vida personal Elizabeth Bishop s'ha convertit en una icona com a poeta lesbiana. Va tenir diverses relacions amb diferents dones i dues relacions estables. La primera va ser amb l'arquitecta socialista brasilera Lota de Macedo Soares.[7][8][9] Soares pertanyia a una família important des del punt de vista econòmic i polític; totes dues van viure juntes durant un període de quinze anys. Tanmateix, en els últims anys de la seva relació, aquesta es va deteriorar, marcada per la depressió i l'alcoholisme. Bishop va tenir una relació amb una altra dona i finalment va deixar Lota i va tornar als Estats Units. Soares, afectada per una profunda depressió, va seguir Bishop fins als Estats Units i es va suïcidar el 1967.[10] L'altra gran relació d'Elizabeth va ser amb Alice Methfessel, a qui Bishop va conèixer el 1971. Methfessel es va convertir en la parella de Bishop i, després de la seva mort, va heretar els drets literaris de l'obra de la seva parella.[11] MortBishop va morir d'una hemorràgia cerebral a la seva casa de Lewis Wharf, Boston. Va ser enterrada a la seva ciutat natal, Worcester, Massachusetts. ObraPoesia
Altres treballs
Premis i distincions
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Elizabeth Bishop
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
