Els ucraïnesos són descendents de diversos pobles que van habitar la vasta zona que s'estenia des del nord de la mar Negra fins a les fronteres del que és ara Rússia, Polònia, Moldàvia, Belarús i Eslovàquia. El territori de la Ucraïna actual, en temps prehistòrics i antics, estava poblat, entre altres pobles, per nombroses tribus nòmades, com ara els escites, de parla persa, i els sàrmates; gots de parla germànica i variags, i també khàzars turcoparlants, petxenegs i cumans. Tanmateix, sembla que els nòmades no eslaus que habitaven principalment les estepes del sud d'Ucraïna, tingueren poca influència en la conformació dels ucraïnesos moderns.
Els ucraïnesos han habitat les actuals terres d'Ucraïna des de temps remots. Pel segle v aC, establiren el seu domini allí i fundaren la ciutat de Kíiv – més tard capital d'un poderós estat conegut com el Principat de Kíiv o la Rus de Kíiv. El Kniaz Volodýmyr va adoptar el cristianisme el 988.
Figures cabdals de la cultura
Malévytx: "Un anglès a Moscou" (1914)Malévytx: "Cercle negre" (motiu 1915, pintat 1924)Malévytx: "Suprematisme. Autoretrat en dues dimensions" (1916)
Filòsofs
Iuri Mikhàilovytx Kotermak (Юрій Михайлович Котермак), conegut com a Iuri Drohòbytx (Юрій Дрогобич, ca. 1450 a Drohòbytx - 1494 a Cracòvia) o Georgius Drohobicz en llatí — Filòsof ucraïnès, astrònom, astròleg i primer doctor de medicina d'Ucraïna. També va ser el primer autor ucraïnès amb una obra impresa, i una obra publicada a l'estranger, que fou el Iudicium Pronosticon Anni 1483 Currentis (Estimació pronòstic de l'any 1483, que va veure la llum el febrer de 1483). Es pot llegir el text a la pàgina Litòpys. Va ser una figura important del Renaixement a Europa Oriental. Es va criar a Drohòbytx, i va obtenir el seu baccalaureus i el seu magister a la Universitat Iaguel·lònica a Cracòvia (1470, 1473), i va esdevenir Doctor de Filosofia i de Medicina a la Universitat de Bolonya (1478, 1482). Serví de professor i rector uns anys a aquesta última universitat i després tornà a la Universitat Iaguel·lònica (llatí: Universitas Jagellonica Cracoviensis; polonès: Uniwersytet Jagielloński; antigament: Akademia Krakowska, Acadèmia de Cracòvia), ara part de la Universitat de Cracòvia (Polònia), on treballà de professor a partir del 1487. Un dels seus estudiants fou el jove Nicolau Copèrnic. L'any 2009, declarat l'any de l'astronomia per l'ONU, Ucraïna va encunyar unes monedes amb la imatge de KotermakArxivat 2010-07-06 a Wayback Machine..
Aquí només mencionarem uns quants dels noms més importants de la història de la literatura ucraïnesa. Per veure una relació molt més completa de la constel·lació literària ucraïnesa i un xic d'informació sobre cada autor, com ara dades biogràfiques bàsiques, vegeu la llista d'escriptors d'Ucraïna.
Com a dalt, aquí només mencionarem uns quants dels moltíssims escriptors actius en l'escena literària d'Ucraïna. Per un xic d'informació sobre cada persona i per a una recensió més completa de noms, vegeu la llista d'escriptors d'Ucraïna.
Per dir alguna cosa, els noms més estel·lars serien el Iuri Andrukhóvytx, Serhí Jadan, Lina Kostenko, Les' Poderviànskyi, Iurii Vynnytxuk, Natalka Bilotserkívets, Vassyl Holoborodko, Mikhailo Hryhóriv, Oksana Zabujko, Oleksandr Irvanets, Víktor Neborak, Iurkó Ízdryk, Marianna Kianovska, Mar'iana Savka, Volodýmir Ièxkiliev, Halyna Kruk... i uns quants més.
Oleksíi Kivxenko (Олексій Данилович Ківшенко, Oleksíi Danýlovytx Kivxenko, 1851-1897), pintor especialitzat en escenes de batalla (художник-баталіст, khudòjnyk-batalist). Vegeu una obra seva a Izmaïl.
Ilià Repin o Il·lià Rièpin (Ілля́ Юхи́мович Рє́пін, 1844-1930), un dels majors exponents del moviment realista de l'època, que s'assembla al modernisme. Era natural de Txuhúïv (Чугуїв), a l'óblast de Khàrkiv.
Ivan Padalka (Іван Падалка, 1894-1937), avantguardista, monumentalista, fou assassinat a Solovietski, a un dels camps de treball del GULAG (Renaixença afusellada, "розстрі́ляне Відро́дження", rozstríliane Vidródjennia)
Oleksandr Kostiantýnovytx Bohomàzov (Олекса́ндр Костянти́нович Богома́зов, 1880-1930), pintor avantguardista que treballava en les estils o moviments del cobofuturisme i l'espectralisme. La "Composició abstracte cubofuturista" (1916-17) es troba a la pàgina de keytoart, que la viquipèdia malauradament considera com a "spam".
Oleksandra Ékster (Олекса́ндра Е́кстер, 1882-1949), pintora de l'avantguarda ucraïnesa i soviètica. Les obres "Ritmes del color" i "El pont de Sevres" es poden veure a la pàgina de keytoart, que la viquipèdia malauradament considera com a "spam".
Vadim Meller o Vadym Meller (ucraïnès: Вадим Меллер,1884-1962),pintor de l'avantguarda ucraïnesa i soviètica .
Nina Henke o Henke-Meller (ucraïnès: Нíна Ге́нке o Ніна Генке-Меллер, rus: Нина Генке-Меллер, Nina Genke-Meller, 1893-1954), pintora de l'avantguarda (Suprematisme) ucraïnesa i soviètica.
Davyd Burliuk (Дави́д Бурлю́к, 1882-1967), pintor ucraïnès, de l'avantguarda ucraïnesa i soviètica, pare del futurisme soviétic.
Oleksandr Bubnov (Олександр Бубнов, 1908-1964), pintor modernista i després soviètic, artista d'animació i director de cinema d'animació.
Liudmyla Màzur (Людмила Oлександрівна Мазур, Liudmyla Oleksàndrivna Màzur, 1947-2000), pintora, artista gràfic, "monumentalista". En la seva obra gràfica, usava una curiosa tècnica popular de collage amb retalls molt fins anomenada vytynanka (витинанка), o en plural: vytynanky. Entre altres llocs, es poden veure les seves obres a Lviv (Museu d'etnografia i d'art decoratiu), Khmelnitski (Museu d'art modern de Khmelnitski i Museu d'art de l'óblast de Khmelnytsyi) i Sumi (Muse d'art de Sumi). Vegeu unes obres a aukro.uaArxivat 2009-10-31 a Wayback Machine.
Artistes contemporanis
En aquesta pàgina del Pintxuk Art CenterArxivat 2009-04-17 a Wayback Machine. es poden veure una sèrie d'obres d'alguns dels artistes anomenats més avall. En tot cas, s'ha de baixar fins a passar totes les fotos de gent per arribar a les obres d'art (pàgina en anglès, ucraïnès i rus).
També es poden veure una sèrie d'artistes alternatius a la seva pàgina col·lectiva a Antin's Col·lections (en anglès, i ucraïnès o rus, depenent de l'artista).
Oleh Pyntxuk (Олег Пинчук), escultor. Entre altres obres, crea animals fantasiosos en bronze. La sèrie "bestioles mai vistes" o "bestioles misterioses" es poden veure a pàgina de Kulturologia (en rus). També es pot veure la seva obra a la seva pàginaArxivat 2011-09-26 a Wayback Machine. (en rus i anglès).
Sargis Paradjànov (armeni: Սարգիս Հովսեփի Փարաջանյան, Sargis Hovsepi Paradjànian; georgià: სერგეი (სერგო) ფარაჯანოვი; ucraïnès: Сергій Йосипович Параджанов, Serhí Iossýpovytx Paradjànov; rus: Сергей Иосифович Параджанов, Serguei Iossífovitx Paradjànov; anglès: Parajanov, Paradzhanov o Paradjanov, 1924-1990), director de cinema armeni durant l'època soviètica i post-soviètica. Va estudiar sota Dovjenko i va treballar a l'inici als estudis cinemàtogràfics Dovjenko. Va viure molts anys a Ucraïna, país que estimava. Una de les primeres vegades que va ser repressaliat va ser per una de les seves pel·lícules més ucraïnòfiles, Ombres d'avantpassats oblidats (1964).
Kira Muràtova (Кіра Георгіївна Муратова, 1934), directora de cinema ucraïnesa que fa cinema en rus. Nasqué a Moldàvia, viu i treballa a Crimea. Les seves pel·lícules van ser censurades sota el règim soviètic. Quan van començar a sortir les seves obres a l'estranger a partir del període anomenat Perestroika, va guanyar gran renom internacional.
Arquitectes
Liéixek Horodetski o Leszek Horodecki (ucraïnès: Лєшек Дезидерій Владислав Городецький, Liéixek Dezyderi Vladyslav Horodets'kyi; polonès: Leszek Władysław Horodecki, 1863-1930), arquitecte modernista ucraïnès d'origen polonès. Té moltes obres a Kíiv, algunes a altres parts d'Ucraïna, i un grapat a Polònia i l'Iran.
Músics i grups
Música clàssica
Mikola Líssenko (Мико́ла Віта́лійович Ли́сенко, Mikola Vitàliiovitx Líssenko, poble de Hrynky, óblast de Poltava, 1842 - Kíiv, 1912), compositor de música clàssica, música per a cors i d'òperes, pianista, director d'orquestra i de cors, pedagog, musicòleg i personalitat. Entre altres obres, va escriure unes 10 òperes (en ucraïnès), alguns dels més coneguts: Taràs Bulba (libretto de l'escriptor Миха́йло Стари́цький, Mikhailo Starytskyi, basat en una obra de Mikola Hóhol), L'Eneïda (libretto de l'escriptor Мико́ла Сад́овський, Mikola Sadovskyi, basat en una obra mestra-paròdia del gran escriptor Ivan Kotliarevskyi); i també 3 òperes infantils.
Solomia Kruixelnytska (Соломі́я Амвро́сіївна Крушельни́цька, Solomia Ambróssiïvna Kruixelnytska, 1872-1952), famosa cantant d'òpera ucraïnesa (soprano). L'òpera de Lviv porta el seu nom. La seva casa natal és ara una casa-museu dedicat a la seva figura al poble de Bila, a la província de Ternópill.
Mikola Leontóvytx (Мико́ла Дми́трович Леонто́вич, Mikola Dmýtrovytx Leontóvytx, poble de Monastyrok, actual óblast de Vínnytsia, 1877 - poble de Markivka, a la mateixa óblast, 1921), compositor, director de cors, pedagog i figura pública. Autor de les conegudes peces per a cors basades en cançons tradicionals ucraïneses, com ara "Xedryk" («Щедрик», una divinitat del panteó eslau precristià), "El [pastor] flautista" («Дударик», Dudàryk) o "Porten el cosac" («Козака несуть»). La seva versió de "Xedryk" ha esdevingut coneguda per tot el món a través dels EUA, on es va popularitzar com a nadala sota el nom de "Carol of the Bells" (Nadala de les campanes).
Tradicional ucraïnesa
Marússia Txurai (Маруся Чурай, nom real: Марія Гордіївна Чурай, Mariia Hordíïvna Txurai, Poltava, 1625—1653) — compositora i cantant ucraïnesa semillegendària de música tradicional i poeta durant el període del líder Bohdan Khmelnitski, que va néixer i viure a Poltava. Li és atribuïda l'autoria de diverses cançons conegudes a tot Ucraïna. També coneguda com a Marússia Txuràïvna (Маруся Чураївна). La llegenda diu que es va enamorar d'un cosac de nom Hryts, però en ser rebutjada es va preparar un verí per a suïcidar-se, però que s'ho va prendre el Hryts per accident i va morir. Es diu que fou jutjada i absolta per la seva meravellosa capacitat musical. Apareix a diverses obres literàries (novel·les, obres de teatre) que contribueixen a formar la llegenda, com ara la novel·la modernista d'Olha Kobilianska (Ольга Кобилянська), Collia herba el diumenge de bon matí («В неділю рано зілля копала», 1909).
Opanàs Slastion (Опанас Георгійович Сластіон, o Сластьон, Berdiansk, óblast de Zaporíjia, a la costa de la mar d'Azov, 1855 — 1933), pintor i artista gràfic del moviment romàntic, luthier, gran mestre i professor de la bandura, etnògraf, pedagog i també arquitecte. Va viure a la Poltàvsxyna, entre altres llocs.
Taràs Víktorovitx Kompanitxenko (Тара́с Ві́кторович Компаніче́нко, 1969), cantant i músic de la tradició ucraïnesa, kobzar (que toca la bandura i canta la música associada), bandurista (que toca la bandura) i lirnik (que toca la "lyra de roda", la viola de roda ucraïnesa), ha sigut guardonat amb l'equivalent ucraïnès de la Creu de Sant Jordi el 2008.[7]
Zeleni Sestry (Зелені Сестри, “Les germanes verdes”), rock electrònic experimental + noise, etc. de Ternòpill. Canten en ucraïnès.[8]
ZSUF, electrònica, industrial, noise, experimental. (quan canten, ho fan en ucraïnès i súrjik).[9]
KOTRAArxivat 2008-06-13 a Wayback Machine., pura música noise d'alta qualitat. Darrere de Kotra hi ha l'artista de música electrònica experimental, Dmytró Fedorenko, de gran èxit, i l'impulsador de la discogràfica de Kíiv, Kvitnu.
Zavoloka - La Kateryna Zavoloka (Катерина Заволока, Kíiv, 1981) és una artista de la música electrònic experimental, compositora electrònica, improvisadora, artista del so i dissenyadora gràfica. És una veterana de l'escena electrònica experimental d'Ucraïna i ha tingut èxit arreu i ha tocat a festivals prestigiosos de música electrònica a diversos llocs d'Europa, com ara a Alemanya, Àustria, Bèlgica, el Kazakhstan, Polònia, Suècia, i naturalment, Ucraïna. També ha col·laborat en projectes musicals i poetics amb altres creadors, com ara Kotra, Mark Clifford (Regne Unit), la poetessa basada a Berlín, AGF (Antye Greie-Fuchs), l'artista visual Laetitia Morais (Portugal), el músic suec, Anders Dahl, o la vocalista ucraïnesa, Kàtia Txilly (Катерина Петрівна Кондратенко, Kateryna Petrivna Kondràtenko, "Катя Chilly", Kíiv, 1978).[10]
Bratý Hadiúkini (Брати́ Гадю́кіни, Els Germans Hadiúkin), un grup originalment de Lviv, de pun k-folc-blues. Lletres quasi-punk en ucraïnès i música d'alta qualitat en diferents estils, com ara els blues, rock & roll, reggae. Actius des de la fi dels anys 80 i fins al 2009, quan va morir el seu líder i vocalista, el Serhí "Kúzia" Kuzmynskyi (Сергій Кузьминський). (cantaven en ucraïnès). Vegeu el seu primer vídeoclip, "Narkomani na harodi"Arxivat 2010-08-08 a Wayback Machine. (Hi ha drogoaddictes a l'hort, Наркомани на городі), tot un clàssic i molt boig, segurament del 1989. També hi ha un vídeo d'un concert del 2006Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine., la seva pàgina a Last FM (en anglès - vídeos, música i un xic d'info), i la seva pàgina oficial (en ucraïnès).
Vopli Vidopliàssova, també coneguts com a VV (Воплі Відоплясова, "Els udols de Vidopliàssov, o simplement ВВ, Ve-ve), un dels grups més importants d'Ucraïna. El nom fa referència un personatge d'una novel·la de Dostoievski. Es va fundar el 1986 a Kíiv. La seva música combina aspectes de jazz, rock dur, punk, hardcore, heavy metal, electrònica, folc, música tradicional ucraïnesa i la cançó francesa. Canten en ucraïnès. Vegeu la seva pàgina oficialArxivat 2012-11-23 a Wayback Machine. (en ucraïnès, rus i anglès) i la seva plana a Last FM (en anglès - vídeos, música i un xic d'info).
Borsx (Борщ), un dels grups més importants de l'escena del rock ucraïnès, toquen punk-rock i jazz-hopak (on hopak es refereix a una música tradicional ucraïnesa, dels cosacs ucraïnesos). Va ser fundat el 2003 a Kíiv per dos músics del grup Vopli Vidopliàssova. Escolteu música i vídeos a la seva pàgina myspace.
Pan Pupets (Пан Пупец, "Senyor Llombrígolet"), un dels grups més importants de l'escena del rock ucraïnès, es va fundar a Ivano-Frankivsk el 2004. Toquen punk-funk-rock, amb les lletres en ucraïnès. La seva pàgina oficial està en ucraïnès.
Mariana Sadovska (Мар'яна Садовська, Lviv), cantautora, música, compositora i actriu, canta sovint amb músics de jazz. Treballa en la línia de la música ètnica i el folc contemporani. Viu i treballa a Colònia.
Trash - Kitx:
Poiúsxie trussí (Поющие трусы, "Les calces cantants"), grup d'exquisida música traix - kitx amb una estètica impecable, compost per 6 noies vocalistes i uns 6 músics mascles. (Canten en rus) Fan música entre dance, bacalao, hip-hop, etc. Vegeu 3 vídeoclips a Play UkrArxivat 2011-09-28 a Wayback Machine., que són: (Necessito un...) "Cirurgià plàstic" («Пластический хирург»), "Tàzik Olivié" ([Encara ens queda prou per a comprar...] "Un cubell d'amanida russa") i una cançó hip-hop amb estètica sadomaso amb el Kuzma.
Ruslana: Ruslana Stepànivna Lyjytxko (Руслана Степанівна Лижичко; transcrit a l'anglès: Ruslana Stepanivna Lyzhychko; transcrit a l'alemany: Ruslana Lyschytschko; transcrit al castellà: Ruslana Stepánivna Lyzhychko, Lviv, 1973). Aquesta cantant, cantautora i ballarina que va guanyar Eurovisió 2004 per Ucraïna va acabar els seus estudis al Conservatori de Lviv com a directora d'orquestra i pianista. A més de les seves activitats com a cantant, també fa de productora discogràfica. En el camp de la política, va participar en la revolució taronja el 2004 i va ser diputada del Parlament Ucraïnès el 2006. Canta en ucraïnès i en anglès (traduccions de les seves pròpies cançons de l'ucraïnès).
Ustim Karmaliuk (Усти́м Яки́мович Кармaлю́к o Кармeлюк, Ustym Iakýmovytx Karmaliuk o Karmeliuk, poble de Holóvtxyntsi, Podilska hubèrnia, ara el poble de Karmaliúkove, óblast de Vínnytsia, 1787 - poble de Xliakhoví Korýtxyntsi, óblast de Khmelnitski, 1835), heroi nacional ucraïnès, anomenat el "Robin Hood de Podíl·lia" o el "Robin Hood d'Ucraïna", serf-pagès tornat bandoler revolucionari, va ser líder del moviment insurgent a Podíl·lia el 1813-1835 contra l'opressió del poble a mans de l'imperi Rus.
Mikhailo Hruixevski (Миха́йло Сергі́йович Груше́вський, 1866-1934), historiador, acadèmic, organitzador de les ciències, publicista i polític, cap de la Rada Central (Украї́нська Центра́льна Ра́да (УЦР), o Центральна Рада, 1917-1918), el parlament revolucionari d'Ucraïna, 1r president de la República Popular d'Ucraïna. Va morir sota circumstàncies misterioses el 1934 després d'una operació que va fer un metge que no era el seu, però que li va ser assignat... En aquell temps estava perseguit i sota la severa vigilància de l'NKVD com a "element de lleialtat dubtosa".
Símon Petliura (Симо́н Васи́льович Петлю́ра, 1879-1926), publicista, escriptor, periodista, activista, polític i estadista, va encapçalar la lluita per la independència d'Ucraïna després de la revolució russa de 1917. Durant el període d'independència Ucraïnesa (República Popular Ucraïnesa, Українська Народна Республіка, 1918-1920), va ser cap de l'estat (el 3r president de la República Popular d'Ucraïna). Va ser assassinat a París per l'espia soviètic dit anarquistajueu, el Sholom Schwartzbard (ucraïnès: Самуї́л-Шльо́ма Шва́рцбард, Samuïl-Xloma Xvàrtsbard, 1886-1938), actuant sota els ordres de l'NKVD (precursor del KGB).
Volodímir Vinnitxenko (Володимир Кирилович Винниченко, Volodýmyr Kyrýlovytx Vynnytxenko, 1880-1951) fou un escriptor, dramaturg, activista polític, revolucionari i polític. Com a home de lletres, és considerat un dels modernistes importants de la Ucraïna pre-revolucionària. Les seves obres foren proscrites a l'URSS, com les de molts escriptors ucraïnesos, dels anys 1930 fins als 80. 2n president de la República Popular d'Ucraïna.
Nèstor Makhnò (Не́стор Іва́нович Махно́, Néstor Ivànovitx Makhnó, 1889-1934), famós anarquista o anarco-comunista, heroi nacional d'Ucraïna. La propaganda soviètica el pintava com a "traïdor", "racista", "antisemita" i "psicòpata", i altres títols gens afalagadors, però els ucraïnesos generalment el consideren un heroi nacional que va lluitar per la independència i contra la injustícia social.
Stepan Bandera (Степа́н Андрі́йович Банде́ра, Stepan Andríovitx Bandera, 1909-1959), home polític, ideòleg de moviment pro-llibertat d'Ucraïna, cap de l'Organització revolucionària de nacionalistes ucraïnesos o ORNU (Організа́ція Украї́нських Націоналі́стів Революційна, ОУНР, Orhanizàtsia Ucraïnskykh Natsionalístiv Revolutsiina, OUNR, també coneguda com a ОУНБ - бандерівська, OUNB - Banderivska), la branca més radical de l'Organització de nacionalistes ucraïnesos, que usava una bandera anarquista. La propaganda soviètica el tenia com a "col·laboracionista nazi", "traïdor", "racista", etc., però els ucraïnesos generalment el consideren un heroi nacional que va lluitar per la independència. Els membres de l'ORNU i els seus seguidors s'anomenen Bandérivtsi.
