|
Minimalisme
  Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960.[1] El terme minimalisme ha evolucionat al llarg de l'últim mig segle i engloba un gran nombre de mitjans artístics. És la traducció de l'expressió anglesa Minimal art que va ser utilitzada per primera vegada el 1965 pel filòsof Richard Wollheim per referir-se a les obres d'art en què predominava la idea sobre la seva manufactura, les que estaven en la línia del readymade i de les obres de Marcel Duchamp o d'Ad Reinhardt, que és considerat un pioner de l'art minimalista. En rigor l'art minimalista o minimalisme, designa un moviment artístic nascut a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, i especialment a la ciutat de Nova York en els anys 1960. Les seves principals figures - Donald Judd, Frank Stella, Robert Morris i Carl Andre - creen objectes que sovint es mouen entre els límits de la pintura i l'escultura, specific objects com van ser anomenats per Donald Judd.[2] Portant a l'extrem certs principis de la modernitat l'art minimalista vol donar als objectes artístics una absoluta autosuficiència, trencant amb tota idea de representació emfatitzant en l'anonimat de l'autor en la realització de l'obra que contrasta amb la forta expressivitat dels pintors de l'anterior generació de l'expressionisme abstracte, i intenten evitar associacions metafòriques, simbolismes i suggeriments espirituals transcendentals. Utilitza estructures i formes geomètriques elementals, sovint modulars i repetitives o elements lumínics com en el cas de Dan Flavin. L'èmfasi dels minimalistes a l'erradicació dels signes de l'autoria de l'obra va conduir, inevitablement, a la sensació que el significat de l'objecte no estava en ell mateix, sinó a la interacció de l'espectador amb l'objecte. Això va conduir a un renovat interès en l'espai físic que ocupava l'objecte com a part inseparable de l'obra d'art. L'obra minimalista arranca l'espectador d'un espai transcendental i el situa en l'aquí i ara de la percepció on l'apreciació dels objectes ve condicionada per les condicions ambientals. El minimalisme incorpora l'espai expositiu a la percepció de l'obra d'art, el que va esser vist pel crític Michael Fried com una teatralització de les pràctiques artístiques. La influència del minimalisme en el desenvolupament dels moviments artístics posteriors com l'art natura o l'art conceptual va ser determinant. EsculturaPinturaMúsica
Referències
|
