Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Metodisme

John Wesley

El metodisme és una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglicà John Wesley i el seu germà Charles Wesley, en el segle xviii. Aquest moviment s'enfocava en l'estudi de la Bíblia, i en viure la vida cristiana. Teòricament, el moviment va estar acompanyat de manifestacions de sanitat i del poder de l'Esperit Sant. El terme "metodista" va ser un nom pejoratiu, utilitzat a la Universitat d'Oxford, per referir-se al grup d'estudiants que promovien el moviment i que es reunien cada setmana, dejunaven regularment, s'abstenien de les diversions i els luxes, i visitaven els pobres, els malalts i els presos. De fet, el moviment metodista s'ha caracteritzat al llarg de la història per la seva èmfasi en el servei, ja que la salvació i la santedat han d'incloure les missions i el servei; i l'amor a Déu està enllaçat a l'amor al proïsme, a la passió per la justícia i la renovació de la vida al món.

Els metodistes van reaccionar en contra de l'apatia de l'Església d'Anglaterra, i van ser reconeguts (i criticats) per les seves predicacions fora dels temples, els seus sermons entusiastes, i la seva èmfasi en el nou naixement, justificació per la fe i la dependència constant de l'Esperit Sant. La intenció original de Wesley era reformar i romandre dintre de l'Església d'Anglaterra. Poc després de la independència dels Estats Units, l'Església d'Anglaterra va refusar ordenar ministres nord-americans. Wesley va enviar a Thomas Coke com superintendent del moviment metodista estranger, però, atès que no era bisbe, la decisió va originar problemes amb l'Església d'Anglaterra. Ell, i altres líders, van formar l'Església Metodista, però Wesley va ser reconegut com a sacerdot anglicà fins a la seva mort.

Les primeres comunitats metodistes van aparèixer a Catalunya en 1871[1] després de la Revolució de 1868 en ser autoritzat per Joan Prim i Prats la prèdica lliure de l'Evangeli.[2]

Referències

  1. «La nostra història». Església Evangèlica de Catalunya. [Consulta: 30 desembre 2021].
  2. «ARCHIVO DE COMUNIÓN ANGLICANA IGLESIA ESPAÑOLA REFORMADA EPISCOPAL». Archivos de la Comunidad de Madrid. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2021. [Consulta: 30 desembre 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9