Màlik-Xah ibn Kilij Arslan
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan (persa: ملكشاه; turc: Melikşah), també anomenat Xahan-xah (persa: شاهنشاه, literalment ‘rei de reis’), fou sultà de Rum del 1110 al 1116.
El seu pare Kilij Arslan I va conquerir Mayyafarikin i Malatya als ortúquides el 1106, i el 1107, cridat pels habitants de Mossul, va entrar en aquesta ciutat on, com que el seu fill gran havia mort en combat contra el danishmendita Amir Ghazi Gümüshtigin, va declarar hereu el segon fill, Màlik-Xah, que aleshores tenia uns 11 anys.[1] Els altres fills eren:
Derrotat pel gran seljúcida Muhàmmad ibn Màlik-Xah Kilij Arslan I, es va haver de retirar i en travessar el riu Khabur es va ofegar (juny de 1107). Màlik-Xah, que s'havia quedar a Mossul, va caure presoner del gran seljúcida i fou enviat captiu a Isfahan.[2] El tron de Rum va restar vacant més de dos anys i mig. Aprofitant aquesta circumstància els romans d'Orient van atacar Anatòlia i els turcs van decidir retirar-se a l'altiplà central; aquesta retirada fou onerosa pels turcs en pèrdues humanes; prop de Lopadion (Uluabat), els romans d'Orient van atacar a un nombrós grup turc per sorpresa i quasi tots foren massacrats incloent dones i nens[3]
Finalment a la darreria de 1109 Màlik-Xah fou alliberat i el 1110 va arribar a Konya on fou proclamat sultà.[2] El seu govern fou un període de lluita, en general desfavorable, contra els romans d'Orient. El 1116, l'emperador Aleix I Comnè va obtenir una victòria dubtosa a la batalla de Filomèlion.[4] Durant les converses de pau, Messud, el germà del sultà va donar un cop d'estat amb els suport del danixmendites i va deposar Màlik-Xah al que va fer empresonar i encegar, i poc després el va fer matar.[2] Messud va pujar al tron amb un poder limitat a la regió de Konya i sota protectorat danixmendita.
Referències
- ↑ West Asia & North Africa. Chapter 2. Asia Minor. B. Seljukid Sultans Of Rum.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 ; Lambton, Ann K. S.; Lewis, Bernard The Cambridge History of Islam (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1977. ISBN 0-521-29135-6.
- ↑ West Asia & North Africa. Chapter 2. Asia Minor. B. Seljukid Sultans Of Rum
- ↑ Philomélion, Philomelium, Φιλομήλιο o Filomèlion, actual Akşehir prop d'Iconi/Konya, capital del Soldanat de Rum
Bibliografia
|
|
|
---|
| |
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) ·
Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) ·
Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
| | | |
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
|
| |
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
|
| | | | | | | |
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
|
| | | | | | | |
|