| Any |
Data |
Esdeveniment
|
| 297 |
|
El francs salis s'instal·len al territori dels bataus.
|
| 426 |
|
Clodió, el primer rei conegut dels francs salis inicia el seu regnat.
|
| 448 |
|
Mort de Clodió. El succeeix Meroveu.
|
| 457 |
|
Mort de Meroveu. El seu fill Khilderic I el succeeix com a rei.
|
| 481 |
|
Mort de Khilderic. El seu fill Clodoveu I el succeeix.
|
| 486 |
|
batalla de Soissons. Un exèrcit franc comandat per Clodoveu I derrota Siagri (Rei dels Romans) i conquereix el regne de Soissons.
|
| 507 |
|
Batalla de Vouillé. Clodoveu derrota l'exèrcit visigot comandat per Alaric II, i conquereix Aquitània (província romana).
|
| 511 |
27 de novembre |
Mort de Clodoveu. El seu regne queda repartit entre els seus quatre fills; el territori amb seu a París passa a Khildebert I.
|
| 524 |
25 de juny |
Batalla de Vézeronce. Els exèrcits aliats dels fills de Clodoveu derroten al rei burgundi Godomar. Clodomer, el rei burgundi d'Orleans, mor a la batalla.
|
|
Clotari I, el vell, rei de Nèustria, mata a dos dels fills de Clodomer i força a amagar-se al tercer.
|
| 558 |
13 de desembre |
Mort de Khildebert. El seu germà Clotari hereta el seu territori.
|
| 613 |
|
Sigebert II, rei de Borgonya i Austràsia, és executat per Clotari II, que hereta els seus regnes.
|
| 623 |
|
Clotari concedeix la independència a Austràsia sota el regnat del seu fill, Dagobert I.
|
| 629 |
|
Mort de Clotari. Per un acord pactat després de la seva mort, Dagobert el succeeix com a rei de Nèustria però cedeix el que seria Aquitània al seu germà, Caribert II.
|
| 632 |
8 d'abril |
Mort de Caribert, possiblement en un assassinat encarregat pel seu germà Dagobert. El seu fill Khilperic, encara un infant, el succeeix com a rei d'Aquitània.
|
|
Khilperic també és assassinat. Dagobert incorpora Aquitània al seu territori.
|
| 711 |
23 d'abril |
Mort de Khildebert. El va succeir el seu fill Dagobert III.
|
| 715 |
|
Mort de Dagobert. El va succeir Khilperic II, el fill petit de Khilderic II.
|
| 721 |
13 de febrer |
Mort de Khilperic. El va succeir Teodoric IV, fill de Dagobert III.
|
| 732 |
10 d'octubre |
Batalla de Tours: Els soldats francs i els borgonyons comandats pel majordom de palau Carles Martell infringeix una important derrota als invasors del califat Omeia.
|
| 737 |
|
Mort de Teodoric. Carles Martell assumeix el poder prescindint de la dinastia merovíngia.
|
| 814 |
28 de gener |
Carlemany mor de pleuritis. El seu fill Lluís I el Pietós el succeeix com a emperador i rei dels francs.
|
| 840 |
20 de juny |
Mort de Lluís I el Pietós. S'inicia una guerra civil entre els seus fills per a dividir l'imperi.
|
| 843 |
|
Els tres fills supervivents de Lluís el Pietós signen el Tractat de Verdun, en el que es recull la divisió de l'Imperi en tres estats: la Lotaríngia, per a Lotari; La França oriental, per a Lluís el Germànic; i la Francia Occidentalis, per a Carles el Calb. El net de Lluís el Pietós, Pipí II, es converteix en rei d'Aquitània, com a estat vassall del Regne Occidental.
|
| 855 |
23 de setembre |
Mort de Lotari. El Regne Mitjà es divideix entre els tres fills: el Regne d'Itàlia, el Regne de Borgonya, i Lotaríngia, que passava al seu segon fill, Lotari II.
|
| 869 |
8 d'agost |
Mort de Lotari II, sense deixar cap fill legítim.
|
| 911 |
|
Carles III signa el Tractat de Saint Clair-sur-Epte amb Rollo, el rei dels vikings, que permet que ocupi el que serà el Ducat de Normandia.
|
| 922 |
|
Carles és enderrocat per una rebel·lió dels nobles i era substituït per Robert I, germà d'Odó.
|
| 923 |
15 de juny |
batalla de Soissons.[1] Robert I mor. Carles és capturat per Raül, el duc de Borgonya.
|
|
Raül es elegit rei de França per l'assemblea dels nobles. Deixa el Ducat de Borgonya al seu germà, Hug.
|
| 936 |
15 de gener |
Mort de Raül I de França. El succeeix Lluís IV, un fill de Carles III.
|
| 1004 |
|
Robert annexiona el Ducat de Borgonya.
|
| 1031 |
20 de juliol |
Mort de Robert en la guerra civil contra els seus fills. És succeït pel seu segon fill, Enric I, però el tercer fill, Robert, li disputa la successió i s'inicia una nova revolta.
|
| 1032 |
|
Enric I aconsegueix la pau revertint l'annexió del Ducat de Borgonya i cedint-la al seu germà que serà Robert I de Borgonya.
|
| 1060 |
4 d'agost |
Mort de Enric I. El tron passa al seu fill de set anys, Felip I, i la vídua d'Enric, Anna de Kíev actua com a regent.
|
| 1108 |
29 de juliol |
Mort de Felip I. És succeït pel seu fill, Lluís VI, el Gras.
|
| 1131 |
25 d'octubre |
El fill de Lluís VI, el futur Lluís VII el Jove, era coronat i escollit com a hereu al tron.
|
| 1137 |
22 de juliol |
Lluís VII es converteix en duc d'Aquitània amb el casament amb Elionor d'Aquitània.
|
| 1 d'agost |
Mort de Lluís VI el Gras. Lluís VII es converteix en el rei.
|
| 1152 |
21 de març |
El casament entre Lluís VII i Elionor d'Aquitània és anul·lat.
|
| 1214 |
27 de juliol |
Batalla de Bouvines. L'exèrcit francès derrota una força combinada anglesa i flamenca, que permet al rei consolidar el seu control sobre Anjou, Bretanya, Maine, Normandia i Turena.
|
| 1223 |
14 de juliol |
Mort de Felip II. El succeeix el seu fill Lluís VIII, el Lleó.
|
| 1226 |
8 de novembre |
Mort de Lluís VIII. El succeeix el seu fill Lluís IX, Sant Lluís.
|
| 1241 |
Juny |
Lluís IX anuncia que el comtat de Poitiers passaria al seu fill Alfons, ofenent Isabella d'Angulema el fill de la qual havia guanyat el territori als anglesos a la batalla de Bouvines.
|
| 1302 |
18 de maig |
Matins de Bruges. Els ciutadans exiliats de Bruges, a Flandes, retornen a casa seva i maten a tots els francesos.
|
| 11 de juliol |
Batalla de Kortrijk. Els flamencs revoltats derroten la força d'ocupació francesa.
|
| 1314 |
29 de novembre |
Mort de Felip IV. El succeeix el seu fill gran Lluís X, l'Obstinat.
|
| 1316 |
5 de juny |
Mort de Lluís X, possiblement emmetzinat. La seva muller estava embarassada del seu primer fill; el seu germà Felip és nomenat regent.
|
| 15 de novembre |
Neix el fill de Lluís X; serà Joan I, el Pòstum.
|
| 1357 |
|
Étienne Marcel, principal representant de la burgesia, imposà a la corona l'acceptació de la Grande Ordonnance en un intent per posar límits a la monarquia, en particular en qüestions fiscals i monetàries.
|
| 1415 |
13 d'agost |
Segona fase de la Guerra dels Cent Anys (1415-1429). L'exèrcit anglès dirigit per Enric V desembarca al nord de França.
|
| 1418 |
30 de maig |
L'exèrcit de Joan Sense Por, duc de Borgonya, captura París. Carles, delfí de França, fuig.
|
| 1419 |
20 de setembre |
Joan Sense Por és assassinat per companys del delfí. El succeeix Felip III de Borgonya, que s'alia amb els anglesos contra la corona francesa.
|
| 1420 |
|
Els borgonyons obliguen Carles VI a signar el Tractat de Troyes, sota el qual el tron havia de passar Enric V.
|
| 1422 |
14 d'agost |
Mort d'Enric V. El succeeix com a rei d'Anglaterra el seu fill Enric VI.
|
| 1508 |
10 de desembre |
Guerra de la Lliga Santa. Representants dels Estats Pontificis, França, el Sacre Imperi Romanogermànic i Ferran el Catòlic pacten aquesta aliança amb el propòsit de derrotar la República de Venècia i dividir el seu territori.
|
| 1514 |
18 de maig |
Clàudia, duquessa de Bretanya, es casa amb Francesc d'Angulema, l'hereu al tron francès.
|
| 1515 |
1 de gener |
Mort de Lluís XII. El succeeix Francesc I.
|
| 1524 |
20 de juliol |
Mort de Clàudia. El seu fill gran Francis, delfí de França, es converteix en duc de Bretanya.
|
| 1532 |
|
Francesc I publica un edicte pel qual el Bretanya s'integra al regne de França.
|
| 1610 |
14 de maig |
Mort d'Enric IV, assassinat per un fanàtic. La seva muller Maria de Mèdici queda com a regent, i el succeeix el seu fill gran Lluís XIII.
|
| 1617 |
|
Lluís XIII, amb 16 anys, envia a l'exili la seva mare i pren el control del govern.
|
| 1624 |
Agost |
Lluís XIII nomena Armand-Jean du Plessis primer ministre, i serà conegut com el Cardenal Richelieu.
|
| 1643 |
14 de maig |
Mort de Lluís XIII. El succeeix el seu fill de 15 anys Lluís XIV. El Cardenal Mazzarino és nomenat regent.
|
| 1648 |
Agost |
Revolta de La Fronda. El Cardenal Mazzarino ordena l'arrest dels líders del Parlament de París, fet que provoca grans disturbis.
|
| 1701 |
9 de juliol |
Batalla de Carpi. L'exèrcit austríac invasor, s'enfronta i derrota l'exèrcit francès a Carpi.
|
| 1713 |
11 d'abril |
Guerra de Successió Espanyola. França i el Regne d'Anglaterra firmen el Tractat d'Utrecht. Felip V renuncia als seus drets al tron de França i, de manera similar, els hereus francesos renuncien al tron espanyol.
|
| 1714 |
7 de març |
Guerra de Successió Espanyola. Amb el Tractat de Rastatt finalitzen les hostilitats entre França i els Habsburg d'Àustria.
|
| 1715 |
1 de setembre |
Lluís XIV mor de gangrena. El succeeix el seu besnet de 5 anys, Lluís XV, amb el seu nebot Felip d'Orleans, com a regent.
|
| 1723 |
15 de febrer |
Lluís XV assoleix la majoria d'edat.
|
| 1789 |
14 de juliol |
Inici de la Revolució Francesa amb l'atac a la Bastilla.
|
| 1801 |
9 de febrer |
Segona Coalició. Amb el Tractat de Lunéville finalitza el conflicte entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Les fronteres franceses s'estenien fins al Rin,[2] i el Gran Ducat de Toscana passava a domini francès.
|
| 1802 |
25 de març |
Guerra de la Segona Coalició. El Tractat d'Amiens acorda la pau entre França i el Regne Unit.
|
| 1804 |
1 de gener |
Revolta a Haití. Dessalines declara la independència de Saint-Domingue.
|
| 18 de maig |
Napoleó es coronat Emperador pel Senat, iniciant l'anomenat Primer Imperi Francès.
|
| 1870 |
|
Guerra francoprussiana. França és derrotada, cau Napoleó III i amb ell acaba el Segon Imperi Francès. Començava la Tercera República.
|
| 1905 |
9 de desembre |
S'aprova la llei francesa que regula la separació de l'Església i l'Estat i acaba amb el finançament governamental de grups religiosos.
|
| 1914 |
28 de juny |
Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a mans de Gavrilo Princip, nacionalista bosnià membre del grup Mlada Bosna (Jove Bòsnia).
|
| 23 de juliol |
Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès llença un ultimàtum a Sèrbia exigint, entre altres coses, el dret a participar en la investigació de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, que Sèrbia refusa.
|
| 28 de juliol |
Primera Guerra Mundial: L'imperi austrohongarès declara la guerra a Sèrbia.
|
| 30 de juliol |
Primera Guerra Mundial: L'Rússia mobilitza l'exèrcit per ajudar a Sèrbia.
|
| 3 d'agost |
Primera Guerra Mundial: L'Alemanya declara la guerra a França.
|
| 2002 |
21 d'abril |
Eleccions presidencials de 2002: El President Jacques Chirac va anar en segona ronda contra Jean-Marie Le Pen.
|
| 5 de maig |
Eleccions presidencials de 2002: Chirac es reelegit president de la República amb una mica més del 82% dels vots.
|
| 2005 |
29 de maig |
Referèndum sobre la Constitució Europea a França: El 55% dels votants francesos rebutgen l'adopció del Tractat proposat per la Unió Europea.
|
| 27 d'octubre |
Disturbis a França del 2005: s'inicien greus disturbis després de la mort accidental de dos adolescents a Clichy-sous-Bois (París).
|
| 8 de novembre |
Disturbis a França del 2005: El President Chirac declara l'estat d'excepció.
|
| 2007 |
16 de maig |
Nicolas Sarkozy és elegit President de la República en guanyar les eleccions enfront de la socialista Ségolène Royal
|
_-_Dagobert_Ier_roi_d%27Austrasie_de_Neustrie_et_de_Bourgogne_(mort_en_638).jpg)
-2.jpg)
_-_Charles_III,_dit_le_simple,_roi_de_France_en_896_(879-929).jpg)
