|
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. Abans de la batalla Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Clodoveu i Anastasi I Dicor de l'Imperi Romà d'Orient van acordar atacar els gots cadascú en la seva banda. BatallaEls francs havien creuat el Loira, i els visigots van anar pel nord per tallar-los-hi el pas amb l'esperança que els ostrogots els donessin suport. La batalla es va desenvolupar a les planes de Vouillé, prop de Poitiers. Es va iniciar una terrible lluita cos a cos, fins que el rei visigòtic va caure en mans del mateix Clodoveu. Tal com va passar a la batalla de Tolbiac contra els alamans, la mort del rei dicta la desbandada dels visigots, que van acabar massacrats pels francs. ConseqüènciesLa derrota a Vouillé va forçar els visigots a retirar-se a Hispània, la qual encara controlaven,[2] i va permetre als francs controlar el sud-est de l'actual França, i capturar la capital del Regne de Tolosa. L'única part de la Gàll·lia que després d'aquesta derrota restà en mans dels visigots fou la Septimània, amb capital a Narbona. Teodoric el Gran va perdre la confiança amb Gesaleic, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, qui va proclamar com rei a Bàrcino al jove Amalaric. El 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas i en intentar penetrar a Borgonya, va ser capturat i mort.[3] Referències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Vouillé |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
