|
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al segle ix, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el 1795, en època de la revolució francesa. Des del segle xi el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feudatàries del Sacre Imperi Romanogermànic, que es coneixien com a "Flandes Imperial" (Rijks-Vlaanderen).[1] Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de la Flandria Gallica, la Flandes de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori a mans dels reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb la Flandria Gallica ja que inclou una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek. Els «Quatre membres de Flandes»: Bruges, Gant, Ieper i el Franconat de Bruges formaven els Estats provincials i hi tenien un representant cadascun. A diferència de moltes altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seient als Estats.[2] Uns comtesEl rei de França va donar Flandes Reial al primer comte Balduí I de Flandes[3] anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els Vikings. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d'Alsàcia quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (lakenhalle) i torres de vila (belforts) es varen construir en aquesta època. L'any 1278 amb l'adveniment del comte Guiu de Dampierre el comtat passà a la casa de Dampierre. Després del casament de Margareta de Male amb Felip II de Borgonya,[4] dit Felip l'Atrevit el 1369, passà sota la dominació de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya. Quan Maria de Borgonya morí el 1482 el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat també Felip el Bell va esdevenir comte, i el comtat feia part de les Disset Províncies reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les Disset Províncies van esdevenir una unió personal: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d'Holanda, etcètera. El protestantisme i l'escissió dels Països BaixosL'adveniment del protestantisme, començat a Steenvoorde el 1566, va ser l'inici de la Guerra dels Vuitanta Anys i dugué finalment a l'escissió de les Disset Províncies, amb la creació de la República de les Set Províncies Unides. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels Països Baixos del nord. Molts intel·lectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i obertes al món que la teocràcia de la casa de Castella, la qual conduïa un persecució ferotge, amb l'ajut de la Inquisició, de tots aquells que tenien idees diferents de l'ortodòxia. Aquest moviment massiu d'emigració va ser l'inici d'un període negre de pobresa i de decadència. Amb l'extinció de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs. La fi d'un comtat gairebé mil·lenariMentrestant, els reis de França, que somiaven fronteres naturals, empenyien a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar el 1678 amb el tractat de Nimega. La República de les Set Províncies Unides va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, el Flandes Zelandès, va esdevenir una Terra de la Generalitat. El 1795, França va envair i annexar tot el comtat, inclòs el Flandes Zelandès.[1] Era la fi d'un comtat gairebé mil·lenari. Després de la desfeta de Napoleó a Waterloo, el territori amb les fronteres de 1678 va fer part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 del regne de Bèlgica, reconegut definitivament després del Tractat de Londres (1839). Genealogia
Dinastia d'Alsàcia
Flandes, Hainaut i Namur
Flandes contemporaniAvui Flandes és el nom de la regió autònoma de parla neerlandesa a Bèlgica de la qual només les províncies Flandes Occidental i Flandes Oriental eren parts del territori del comtat històric. Galeria de mapes històrics de la marca i comtat de Flandes
Notes
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Flandes
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_coa.svg){kind=small}
