1418 1418 Tipus any Altres calendaris Gregorià 1418 (mcdxviii) Islàmic 821 – 822 Xinès 4114 – 4115 Hebreu 5178 – 5179 Calendaris hindús 1473 – 1474 (Vikram Samvat) 1340 – 1341 (Shaka Samvat) 4519 – 4520 (Kali Yuga) Persa 796 – 797 Armeni 867 Rúnic 1668 Ab urbe condita 2171 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Segles segle xiv - segle xv - segle xvi Dècades 1380 1390 1400 - 1410 - 1420 1430 1440 Anys 1415 1416 1417 - 1418 - 1419 1420 1421 Esdeveniments Països Catalans Dalmau de Mur i de Cervelló és remogut com a bisbe de Girona. Joan Fiveller és nomenat conseller en cap de Barcelona. Barcelona: Pere Joan esculpeix la façana del Palau de la Generalitat. Resta del món Les Corts del Regne de València creen la Diputació del General del Regne de València. 22 d'abril: finalitza el Concili de Constança.[1] 30 de juliol, Rouen, Regne de França: S'inicia el Setge de Rouen en el marc de la Guerra dels Cent Anys, que capitulà el 20 de gener davant dels anglesos. La família reial francesa s'instal·la a la Turena. Carpi: Giovanni Pio, Alberto II Pio "il Vecchio", Giberto II Pio i Galasso II Pio fills de Marco I Pio, són associats per aquest al govern de la senyoria de Carpi. Finalitza el Concili de Constança. Joan VII de Wallenrode finalitza el seu mandat com a arquebisbe de Riga. Sejong el Gran, de la Dinastia Joseon, ascendeix al tron de Corea. Filippo Brunelleschi comença la cúpula de la catedral de Florència (acabarà en 1436). Primer imprès xilogràfic europeu conservat (en la Bibliothèque royale de Bruxelles): una estampa de la Mare de Déu. Naixements Països Catalans Joan Ramon Folc II de Prades o Joan Ramon Folc III de Cardona, Ccomte de Cardona, comte de Prades, baró d'Entença i vescomte de Vilamur. Resta del món Joangaleàs II Manfredi, fill pòstum de Joangaleàs I Manfredi, noble italià. Regne de Xipre: Anna de Lusignan o Anna de Xipre, princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia. Helsingborg, Dinamarca: Cristòfor de Baviera, rei de Dinamarca, Kalmar, de Dinamarca, Suècia i Noruega. Florència, República de Florència: Agostino di Duccio, escultor florentí. Nantes: Pere II de Bretanya, duc de Bretanya del 1450 al 1457. Necrològiques Països Catalans 12 de maig, Sarrià, Barcelona: Violant de Pallars, monja clarissa, abadessa de Pedralbes.[2] Barcelona: Pere de Sagarriga i de Pau, Bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona. Resta del món Valladolid: Caterina de Lancaster, princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393 - 1406) i regent de Castella (1406 - 1416). Giovanni Pio, fill de Marco I Pio, associat pel seu pare aquell any al govern de la senyoria de Carpi junt amb tres germans més. Piero Bonifacio Acquaviva, militar italià. Referències ↑ «Concili de Constança». Arxivat de l'original el 2015-08-01. [Consulta: 15 maig 2015]. ↑ Anzizu, Eulàlia. «Fulles históriques del Real Monestir de Santa María de Pedralbes». [Consulta: 27 març 2023]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1418

Kembali kehalaman sebelumnya