|
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987[1] fins al 1328. A partir d'aquella data, amb la interrupció de la Revolució Francesa, i fins al 1830 van regnar les branques menors de la Dinastia: Valois, Borbó. OrigenEl nom de la Dinastia apareix gràcies al sobrenom del primer rei francès, Hug I de França o Hug Capet. Aquest sobrenom serà l'origen de la Dinastia Capet o Maison de France (Casal de França), una dinastia que regnarà ininterrompudament fins al 1328. Aquest sobrenom és probablement una referència a la capa de sant Martí, ja que havia estat membre laic de la congregació de Sant Martí de Tours.[2]  Abans d’Hug Capet, hi va haver dos membres de la família robertiana com a reis dels francs, amb regnats intercalats entre els dels carolingis: Odó I i Robert I. Aquests dos primers reis són fills de Robert el Fort. L'origen de la família d'Hug Capet ha estat desconegut durant molt de temps i s'han formulat diverses conjectures. Al llarg del segle xx, la investigació de diversos historiadors,[3][4][5] va permetre d'identificar un cert nombre d’hipòtesis i quasi certeses sobre la història i la genealogia dels robertians. Els avantpassats dels capetians harien format un grup familiar de servidors dels darrers merovingis a Neustria, com Robert de Tours, (caceller de Dagobert I), i després s'haurien emparentat amb els primers carolingis d'Austràsia com Robert I, comte d’Hesbaye i de Worms, que van morir el 764.[6] El 836, un dels membres d'aquesta família, Robert el Fort, va fer costat a Carles II el Calb contra el seu germà, Lotari I, cosa que el va portar a deixar les seves possessions del Rin per a adquirir-ne a la vall del Loira, on el rei li'n va lliurar.[5] El fracàs dels carolingis (minoria de Carles III el Simple, morts prematures de Lluís IV, Lotari i Lluís V) combinat amb l'energia dels robertians, tant contra els invasors normands com contra el poder reial, és l'origen de l'ascens al poder de la línia d'Hug Capet. El prestigi de la família robertiana és anterior a les gestes de Robert el Fort i dels seus fills, com ho demostren els seus nombrosos i probables llaços familiars amb els carolingis.[7] L'augment del poder d'aquesta família va resultar en l'accés al tron de dos dels seus membres i l'obtenció del títol de dux francorum (duc dels francs) per part d'Hug el Gran, pare d'Hug Capet. Aquest darrer, tal com va passar també en el seu moment amb Carles Martell i el seu fill Pipí el Beu, que van substituir els merovingis, també van ser investits amb aquest títol abans de substituir els carolingis al capdavant del Regne dels Francs.[8][9] Branques menorsLa Dinastia Capet regnant a França fou l'origen de diverses dinasties menors o cases:
Aquestes dinasties capets regnaren als trons de Portugal, Romania, Sicília, Nàpols, Navarra, Hongria, Polònia, Espanya, ducat de Borgonya, ducat de Parma, Brasil i Luxemburg. També ostentaren el títol de coprínceps d'Andorra. Vegeu: Genealogia general dels Capets Llista de reis francesos (branca principal).svg)
Referències
Bibliografia
Vegeu també
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Capet |
||||||||||||||||||||||||||||||
